2 i 3 d’octubre

Els dies han passat com una exhalació. Mires enrere i quan penses que hem estat dues setmanes en aquesta ciutat, ens sembla irreal. Potser el fet de trobar-te a gust de veritat, ha fet que el nostre subconscient reconegui aquest parèntesi, i no el consideri massa llarg. Crec que si no haguéssim comprat el bitllet d’autobús, segur que algun dia més ens hi quedàvem, però ja toca activar-se i seguir fent ruta, per descobrir una miqueta més el Nepal de les muntanyes, de la flora exuberant, i la fauna salvatge.

Aquests dos últims dies, els hem aprofitat per seguir gaudint dels plaers de menjar i viure be, per uns preus assequibles, als nostres llocs preferits de Boudhanath, i especialment a “La Casita”, on escoltar les històries i aventures de la Montse i el Dani, a més de seguir agafant bones idees que segur aprofitarem pel viatge. A més hem conegut una miqueta més de les religions majoritàries a Nepal.

L’hinduisme, la religió majoritària a Nepal, i una de les més esteses al món, darrere del cristianisme i l’islamisme. Exactament, no és una sola religió, si no una amalgama de creences, rituals, cultes, i costums que conformen una tradició. En conseqüència no hi ha un fundador, ni tampoc cap casta sacerdotal que estableixi un dogma únic, ni una organització central. Bàsicament, i en forma molt resumida, creuen que darrere de l’univers visible, hi ha el principi que ho sosté tot, el Brahman o Atma, que vol dir deu. Creuen en les múltiples reencarnacions, i que el abandonar aquest cicle de reencarnacions , el “samsara”, i retornar al principi diví, és la fita més elevada pels hinduistes.

I la que a Boudhanath toca més de prop degut a la gran quantitat de tibetans que hi ha exiliats, el budisme. Una religió no teista, és a dir, que no creu en cap esser com a creador del mon. Siddharta Gautama en va ser el creador d’aquesta religió/filosofia al voltant del segle V a. de C., al nord de la Índia. Avui dia, hi ha moltes escoles, filosofies i pràctiques diferents, però que comparteixen uns principis filosòfics comuns. Molt bàsicament, les ensenyances budistes, són apunts o una manera de guiar al practicant cap al Dharma, el camí o la doctrina cap al perfeccionament, però ha de ser la mateixa persona qui el descobreixi mitjançant la pràctica i la investigació personal.

També hem après, explicat en primera persona, de les dificultats que té un occidental quan intenta establir aquí la seva vida amb un negoci propi. En la lluita continua contra algunes estructures socials establertes, i intentar capejar com es pugui el fet que les costums i la forma de veure les coses entre aquests dos mons siguin tant diferent. Sort que amb l’ajuda d’alguna de les grans virtuts del Budisme, apreses per la Montse amb la iniciació al Dharma: paciència, perdó i compassió, ho poden anar capejant.

Algunes coses, de la vida per aquí, de la gent que hi treballa, i de les seves rutines. Dels problemes que tenen les dones, en aquesta societat, i com poc a poc, i gràcies a les ajudes que reben d’algunes persones, poden tirar una mica endavant i intentar construir un futur autosuficient, que surti del cercle de la família, que instiga al matrimoni d’algunes noies joves, amb senyors i no tant senyors, molt grans, malgrat el rebuig inicial, i l’acceptació a contracor final de la noieta.

Així que poca cosa més per explicar que no haguem exposat en els anteriors posts, i que us pugui ajudar a fer-vos més una idea de la vida que hem tingut per aquí, així que a partir de demà, una mica més de moviment, al menys de motxilles, i ja us ho anirem explicant. ☺