Viatge a Ítaca

Dies 118 i 119: Deixem Kathmandu enrere per començar la ruta per Nepal

6 comentaris

4 i 5 d’octubre

Finalment ho hem fet, hem deixat enrere la nostra stupa de Boudhanath tot creuant la porta que ens porta a veure més coses de Nepal i que deixa enrere els nostre dies de relax, de pau i tranquil·litat, de menjars esplèndids al Flavour’s Cafè i La Casita, i de mantres dels monjos.

Aquesta porta ens ha dut a agafar un autobús, que ens durà en direcció Pokhara, però abans d’arribar-hi hem volgut fer una parada en un poblet que ens va recomanar l’Oscar, i quin ha sigut? Bandipur!

Per poder-hi arribar des de Kathmandu, hem agafat el bus turístic a Pokhara i hem baixat a Dumre després d’unes 5 hores d’haver començat el viatge i amb una parada per esmorzar al mig. Un cop baixats de l’autobús, el de sempre, gent que se t’acosta per vendre’t alguna cosa i a la vegada prendre’t el pèl. Aquest cop, no sé perquè, li hem fet cas i hem acabat pujant a un taxi per 900 per a que ens portés fins a Bandipur.

El trajecte la veritat és una passada, ja que la carretera de corbes va pujant i cada vegada les vistes són millors, i ja anàvem pensant que havia valgut la pena venir. Ara, el taxista que ens ha tocat… Ufff devia pensar que és un DJ o alguna cosa semblant ja que ens ha posat la música a tot “trapo”, segurament la devien sentir des de Dumre!! Quan hem arribat he baixat encara atabalada i mig sorda pel volum que hem portat durant la mitja horeta que ha durat el trajecte.

El poble, menys on arriben els autobusos y cotxes, és peatonal, y el carrer principal que ja veus només arribar té molt d’encant.

Bandipur13

Bandipur12

Ara, el primer que hem fet ha sigut buscar allotjament, hem visitat tres guest houses i a mida que ens apropàvem a la plaça principal el preu anava pujant, però les prestacions eren les mateixes, així que ens hem quedat amb la primera que hem visitat que, per 300 rúpies (uns 2€ i poc) la nit, tenim una habitació doble força decent, i l’únic però, és que el lavabo i la dutxa estan al exterior un parell de pisos avall i són molt justets, però… Així estalviem una miqueta!!

Amb el tema de l’allotjament arreglat, hem anat a dinar alguna cosa en un dels locals del carrer principal i així mentre dinàvem ja hem pogut anar observant la vida d’aquest poble tan encantador.

Bandipur7

Bandipur

Per la tarda hem anat a fer un volt pel poble tot passejant per els diferents carrers que hem anat trobant i gaudint així de la tranquil·litat del dia a dia en un poblet de muntanya.

Bandipur14

Bandipur2

Bandipur3

En el nostre passeig hem pogut descobrir un allotjament bastant curiós, un hotel que a més a més, tenia muntades unes tendes de campanya que hem pogut veure per dins i la veritat tenien molt bona pinta, ara, el preu era bastant més car que on ens allotgem, ja que sortia per unes 1000 rúpies.

Bandipur8

Amb aquest passeig, fins i tot, tot i estar el cel ple de núvols… Hem pogut veure la punta d’una de les muntanyes dels Annapurnes, així que intuïm que en un dia clar… Les vistes han de ser espectaculars!!

La passejada ens ha servit per veure que amb un parell de nits en aquest poble en seran suficients, ja que venim molt relaxats de Boudhanath i no en necessitem més, però si que creiem que és un molt bon lloc per venir a reposar.

Bandipur4

Bandipur9

I que hem fet en un segon dia? Doncs tenint en compte que ens hem llevat i estava plovent… I que no ha parat fins a ben bé les dues… Senzillament hem gaudit de l’entorn tot anant de lloc on esmorzar a on prendre un te o on dinar.

Bandipur10

I, quan ha parat de ploure, hem tornat a fer una bona passejada pels voltants tot anat a un petit templet que no havíem vist i repetint alguna de les rutes, però que ens ha permès seguir veient la vida dels habitants de Bandipur i inclús veient algun que altre petit follón que nosaltres ens hem fet la nostra història particular.

Bandipur5

Bandipur6

Bandipur11

Realment, crec que ha valgut molt la pena la visita a Bandipur, ja que tot i que ja està força preparat pel turisme, et permet veure un Nepal una mica més autèntic o si més no menys massificat. I és un destí que no molta gent acostuma a visitar, i molt menys a quedar-s’hi un parell de dies…

Anuncis

6 thoughts on “Dies 118 i 119: Deixem Kathmandu enrere per començar la ruta per Nepal

  1. Per apuntar-se el lloc, encantador ! Lo de Barcelona 360º amb la nepalesa aquesta ??

    • Un lloc molt acollidor. Se’ns va passar comentar-ho, però passejant vam trobar aquesta noieta, ens vam saludar i després de xerrar una estona i confessar-li que erem de Barcelona, ens va dir que una amiga seva li havia regalat un llibre, i ens el va ensenyar. Allà al seu porxo vam estar mirant les fotografies. Una noieta encantadora, i ens va fer molta gràcia el llibre….

  2. Sí: ens hem quedat intrigats pel llibre. I també per la història que dieu que heu vist.

    • El llibre, era d’una noieta, que després de saludar-la i preguntar-nos d’on erem, ens va fer esperar un moment, i ens el va treure. Ens va fer seure a una mena de porxo davant de casa seva, i el vam estar mirant plegats. Ens va dir, que una amiga seva li havia regalat. No vam aprofundir en la qüestió. I de la història que vam veure. Va ser en relació a una dona, que ens va venir a demanar diners al matí, ensenyant-nos una foto d’un nen que segons ella havia desaparegut. NO parlava anglès així que no en vam saber mes. Més tard, quan passejavem per uns carrers enretirats del centre, un munt de gent que s’aplegava fent difícl el pas, al apropar-nos-hi la mateixa dona estava al mig, i era com si la resta no l’acceptés plenament com una més, si no que la vulguessin fer fora d’allà. Després va aparèixer una parella de militars que li van fer unes preguntes. Tot, sense violència física ni verbal, al menys en quant al to, perquè del sentit nosaltres no enteniem res de res. Finalment la dona va marxar per on havia vingut, i un grup de nens la van seguir una bona estona….

  3. Si si què fa aquesta noia amb aquest llibre i no expliques res com si fos tan normal!!!

    • Jajajajaja, al escriure el post no hi vam pensar, i després al veure les fotos per penjar-les ho vam pensar… Era una noieta, amb la qual ens va saludar. Després d’intercanviar quatre frases, ens va preguntar d’on erem, i al contestar-li se li va il·luminar la cara, i va correr cap a casa. Va sortir amb el llibre, i ens va convidar a veure’l plegats, al porxo que hi havia a l’entrada de casa. Ens va relatar que li havia regalat una amiga seva de Barcelona. Nosaltres vam suposar que alguna mena de padrinatge, o alguna cosa semblant, perquè ens semblava estrany que algú vingués fins a Bandipur amb aquest troç de llibre a dins la maleta…. 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s