Viatge a Ítaca

Dia 120: Timats a l’autobús i arribant a Pokhara

8 comentaris

6 d’octubre

Quan ets estranger i visites un país, sempre corres el risc de que en algun moment o altre, algú et podrà prendre el pèl. Ho fan a les Rambles de Barcelona, amb els turistes…Nosaltres, no serem menys, però tot i que entre dintre de les variables que contemples, i que saps que pot passar, quan passa agafes un emprenyament de mico. Més que pels diners perduts, que són relativament insignificants per nosaltres, per la cara de tonto que se’t queda…. ☺

El dia 6, comença amb un despertar motivat perquè tenim l’habitació de la nostre guesthouse familiar que dona al carrer principal de Bandipur, i aquí la gent s’hi posa aviat, això de fer-hi vida. No hi ha finestra de vidre, només uns porticons de fusta, que deixen al descobert una petita porció, per on el soroll es cola, i et demana que et llevis. Ens va bé, perquè no volem fer gaire mandra, així que a les nou, ja estem pagant els cinc euros i mig, que costen les dues nits que ens hi hem estat, i anem a esmorzar a un petit cafè on ahir vam menjar uns creps boníssims. El solet i les vistes, ens fan gaudir de l’estoneta de l’esmorzar, i un cop acabat anem cap a la zona on creiem que surten els autobusos que ens portaran a la carretera principal, per reprendre el camí que ens portarà a Pokhara.

Bandipur

El bus ja va quasi ple, però posem les motxilles a la part superior, i nosaltres ens encabim en un petit raconet al costat del conductor. Pensem que no hi cap més gent, però no es pot subestimar la capacitat d’amuntegar gent d’aquestes contrades, i just abans de que comencem la marxa, tenim genolls, cames, i culs de diferents persones que ens toquen per tot el cos. Els sostre va ple, i un cop comença el trajecte, ens anem movent rítmicament seguint les corbes sinuoses a dreta i esquerra. Com no, ritual après i que no canvia, el “revisor” passa a cobrar quan ja s’ha iniciat el trajecte, i en aquest cas, tot i que al autobús sembla que no hi pot passar ni una mosca, ell se les enginya per anar cobrant a tothom sense falta, nosaltres inclosos, pagant les 50 rupies, amb la dificultat de maniobrabilitat per poder treure el bitllet del moneder.

Bandipur2

Mitja hora, i baixem a pressió quan s’atura el vehicle. Veiem la cara de l’home amb el que vam acordar el taxi de pujada, i com no ens va agradar que ens enganyés amb la freqüència que ens va dir que passava l’autobús, al apropar-se, l’Eva li dedica un “amb tu no vull parlar”, i girem cap a una altre banda. Se’ns apropen homes que busquen que pugem en algun dels quatre autobusos parats, però no sabem molt bé com, un noiet ens diu que el seu va cap a Pokhara, i nosaltres que hi pugem ràpid. Algun dels altres puja, i ens diu que el bus on hem pujat no va a Pokhara, però ja som a dins, i els diem que ja ens va bé.

Males sensacions tenim, hi ha alguna cosa que no rutlla. Un home se’ns apropa, i ens demana 500 rupies pels bitllets, nosaltres li diem que no pagarem tant, que si ens pren per pardals, i li donem només 250. Ell fa que si amb el cap, se’ls posa a la butxaca, l’autobus arranca, fa un saltiró i quan ens adonem, ja no hi és, i nosaltres en marxa a 200 metres del poble. Que fill de….. ens ha pres el pèl com a dos pardals però dels grossos!!! ☺ Una mala llet de les grosses que ens entra, i a continuació ve un noiet que és el que cobra, molt espavilat ell. Ens diu que li paguem, i que el preu és 500…..Aixxx que això no acabarà bé….Li intentem explicar el que ha passat, però res de res, així que li diem que no hi ha diners, i ell que li paguem. L’Eva es nega a pagar, ell segueix demanant, i la situació es fa una mica violenta. Finalment paguem 300, i ell somriu, i ens dedica un “Thank you”, que l’haguéssim matat. Paciència, i intentem relaxar-nos, però l’estoneta de bus estem que mosseguem a tothom… Dos en un, una enganyifa en tota regla, i una presa de pèl en el mateix autobús!!! El que encara hem d’aprendre d’això de viatjar….

Arribem a un altre poble, i alguna altre cosa que no va bé, tothom baixa. Ens mirem, i veig que hauré d’agafar a algú pel coll, però el noiet ve somrient, i ens diu que canvi de bus, però que no ens preocupem que no hem de pagar més.

Fem el canvi, en un autobús atapeït, i seiem en un parell de llocs que queden vacants entre alguna cabra….

Una hora i mitja més, i ja arribem a Pokhara. Estem emprenyats, i diem no a tothom que se’ns apropa, inclòs un home que m’intenta vendre una habitació d’hotel amb insistència, i quan li dic que no, em demana la targeta que m’ha donat, i em diu alguna cosa amb un to que no m’agrada, així que l’engego a pastar fang d’una manera bastant brusca…

Així que comencem a caminar sense saber molt be cap a on. Anem trobant indicacions que ens orienten cap al llac, i les anem seguint. Finalment després d’una bona caminata sota el sol, arribem al llac. Parem a un lloc que es diu la “Bella Napoli” per dinar, i tot just acabar, mentre l’Eva es queda guardant les motxilles jo surto a fer una volta per buscar un lloc per allotjar-nos.

Visito sis o set allotjaments, d’entre els moltíssims que hi ha, i resumeixo l’elecció, a dos que estan dins de les nostres possibilitats econòmiques. Al final ens decidim per la més cara, uns 8 euros, per recompondre la nostre trencada moral, i anem a negociar un millor preu, per una habitació de les millors que hem estat fins ara.

Pokhara

Deixem les motxilles, i fem una dutxa, que portàvem uns dies escassos d’higiene, i després de vestir-nos amb les nostres millors gales, netes, anem a fer un passeig pel carrer que voreja el llac, on es troben la majoria de restaurants, bars, botigues i hotels d’aquest raconet d’excursionistes.

Potser Pokhara és el lloc més preparat pel turisme occidental, que hem trobat a Nepal. Els carrers tenen voreres i tot!!! ☺ i a més no hi ha massa persones que t’ofereixin coses pels carrers. Veient una miqueta aquesta zona, que te pinta de que ens encantarà, voltem per anar apuntant mentalment alguns dels llocs que necessitarem per aquests dies, i triem per sopar un restaurant molt ben posat, on mengem alguns platets per picar mentre descansem i conversem del dia d’avui.

Pokhara2

Aquí la nit es pot allargar més del que hem vista a la resta de Nepal, però nosaltres estem cansats, i tornem cap als nostres llits a dormir plàcidament…. ☺

Anuncis

8 thoughts on “Dia 120: Timats a l’autobús i arribant a Pokhara

  1. Vaja vaja, quina emprenyada ! En fi, coses que passen a tot arreu !
    Però vaja, acabament feliç, una anècdota més !!

    • Com sempre Albert, riscos inherents i esperats al viatge. Al final, com bé dius, una anècdota més, i afegint experiència i saber fer a això de viatjar, que encara hem d’apendre moltes coses…. 🙂

  2. M’imagino la cara de l’Eva, però veig que el Mario no queda enrere amb l’emprenyamenta. Tots ens haguéssim cabrejat! Però aquestes coses passen i, al cap i a la fi, tampoc són tan diners… Pitjor quan et treuen una picossada llarga!

    • Si, ja començo a emprenyar-me una miqueta. Vaig forjant una mica de malcarament a mesura que avança el viatge. Però al final, només queden en anècdotes viatgeres que explicar en un futur, perquè el perjudici en aquest cas és mínim. Ens va fer més mal, que ens van duplicar la visa en algun lloc, i ens han carregat 200 euros no gastats. Per sort, estem en vies de solucionar-ho 🙂

  3. Jo també me hagués emprenyat si en pesés a mi. Ara a vigilar mes. Petons, Avi.

  4. Quan mireu enrere, direu : te’n recordes com ens va empipar al Nepal ? I ….riureu 😁😁😁 heu tingut happy end x un preu módic😜 petonets, wapus !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s