8 d’octubre

Avui fa 4 mesos que vam marxar de Barcelona, 4 mesos on hem pogut veure i conèixer països com Rússia, Mongòlia, Xina, Japó, Tibet i ara Nepal. 4 mesos on hem après a viatjar més tranquil·lament que no en un viatge de 20 dies, a no voler-ho fer masses coses, tot i a la vegada a fer el que realment ens ve de gust a cada moment i a no viure obsessionats per si gastem massa diners i això fa que puguem viatjar una miqueta menys del que inicialment teníem previst.

També hem après a que el que havíem decidit inicialment no té perquè ser així i per tant podem anar canviant de ruta sempre que ho creguem oportú i que això justament és una de les coses excepcionals d’aquest viatge, no estar lligats a res!! I tot això és el que ara estem fent, decidint a cada moment el que volem fer, i fent i desfent rutes per ajustar-les als nostres desitjos en cada moment i sobretot no volent fer el que altres han fet, sinó senzillament el que volem nosaltres.

Amb aquestes premisses ens hem plantat a Pokhara i aquí no hem fet el que tothom fa, si, no farem un trekking perquè senzillament sobretot jo no estic preparada, ni físicament i sobretot no ho estic mentalment, se que ho passaria malament i no em ve de gust fer-ho, potser d’aquí un temps o uns anys li agafo gust a caminar i llavors tornarem a venir a fer algun trekking.

Com que no farem trekking que hem fet a Pokhara???

Doncs des que el Mario va començar a mirar que es podia fer a Pokhara i a més vam passar per l’agència de viatges de Thamel, va veure una cosa que li va fer gràcia, i quan m’ho va comentar… Uffff clar que volia!! I que era?? Doncs fer Parapent!!!

De fet si llegiu un dels posts de Pokhara de quan hi vaig estar ara fa quatre anys ja podreu veure que en aquell moment ja ho hagués fet, però per a o per b no ho vaig fer.

Així que ja ens teniu als dos aquest matí, anant cap a fer parapent ja que ahir ja ho havíem contractat!!

Tot i que hem hagut d’esperar una mica més del compte ja que es veu que a primera hora no feia gaire bon temps i han hagut de sortir més tard els del torn anterior, no se’ns ha fet llarg en absolut i el millor de tot és que de moment no ens hem posat nerviosos.

Ha arribat el land rover i ens hi han fet pujar, en total érem sis i venien evidentment sis instructors amb nosaltres ja que el salt és en tàndem. I en uns 25 minuts ens hem plantat a Sarangkot des d’on es fa l’enlairament. Això si, de camí, hem pogut entreveure els Annapurnes!! I tot en el mateix dia…. Genial!!

Al arribar ens han repartit a cada un amb un instructor i ens han explicat quatre coses per a que l’enlairament fos ràpid i sense entrebancs, explicat així no sembla difícil 😉

I amb tota la parafernalia, el casc, l’arnés… Tot, ja ens hem posat a la zona d’enlairament i allí, a esperar a que vingués un bon vent… En aquest moment si que ja m’he començat a posar una mica nerviosa la veritat, tot veient el que teníem davant…

I de cop… Run!! I…. Ja estàvem volant!! I no sabeu lo còmode que arriba a ser això del parapent!! Vas totalment assegut com si estiguessis al sofà de casa!!

I com descriure aquesta experiència…. Ha sigut senzillament magnifica, genial, meravellosa…. Una sensació de llibertat total, sobrevolant camps d’arròs, boscos, cases, el llac Phewa… I a la vegada veient com els Annapurnes sortien tímidament de darrera els núvols…

Els 30 minuts han passat volant, mai millor dit, i en un no res ja ens hem anat apropant a la zona d’aterratge i semblava fàcil no? Senzillament m’ha dit… Tu mantén-te dreta… Però creieu que una patosa del meu nivell ho podia fer bé?? Evidentment he caigut de cul i el pitjor és que el Mario que havia aterrat abans ho ha fotografiat tot!!

Un cop sense casc, ni arnés, els nervis, l’adrenalina… Tot ha sortit i el cor m’anava a cent, però…. Que xulo que ha estat!! Hi tornaria ja mateix!!!

La resta del dia, del qual ja només quedaven unes hores, les hem dedicat a portar roba a netejar, picar una mica i cap a les 6 a sopar!! Un bon soparet per acabar de forma genial el dia!!!