Viatge a Ítaca


2 comentaris

Rincones del mundo: Haciendo parapente en Pokhara con Sunrise Paragliding

Hace cuatro años ya estuve aquí en Nepal, y, haciendo una de las excursiones de Pokhara fuimos al mirador de Sarangkot, un lugar donde se pueden ver en un día sin nubes los Annapurnas (ya os digo que no fue así). Estando allí, el guía nos dijo, que justamente allí, era donde despegaban los que hacían parapente. En ese momento, me entraron unas ganas locas de hacerlo, primero porque siempre me ha gustado todo lo relacionado con volar y ya hacía tiempo que tenía en mente hacerlo y segundo porque con las vistas que estábamos disfrutando sería realmente excepcional poder hacer parapente aquí. Pero en ese momento, por a o por b, no me decidí a hacerlo.

Esta vez, realmente ni me lo había planteado, seguramente porque mi mente pensaba que era demasiado caro (sin saber realmente su precio) y en este viaje no lo podríamos hacer. Pero de repente, Mario, cuando leyó la posibilidad de hacer parapente en Pokhara, me dijo… Y si lo hacemos? Siempre que no sea demasiado caro claro… Continua leyendo!


4 comentaris

Dia 125: deixem les muntanyes per anar a la jungla

11 d’octubre

Avui hem hagut de matinar, si, ja gairebé no ens en recordem de que és això, però de tant en tant el despertador sona a unes hores… per sort aquí es fa de dia força aviat i això ajuda, no veure la foscor quan sona el despertador fa que t’aixequis amb més ganes, a més, tenint en compte que anem a veure una cosa xula, doncs els llençols no s’enganxen a la pell. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 124: Últim dia a Pokhara

10 d’octubre

El temps no ens està acompanyant. Teòricament al mes d’octubre ja és època seca a Nepal, l’hora pels amants de la muntanya, i comença l’anomenada temporada alta. Però pel que sembla això s’endarrereix, i amb ell, les nostres il·lusions de poder veure les siluetes dels Anapurnes reflectides sobre el llac. Continua llegint!


11 comentaris

Dia 123: La tranquil·litat reflectida al llac Phewa

9 d’octubre

Els núvols de primera hora comencen a replegar-se, i els rajos de sol entren per les finestres com si fossin a casa seva. Això ens anima a acabar de vestir-nos i sortir a fer un passeig. Recuperem sensacions caloroses perdudes en algun raconet del Japó, i suem mentre recorrem el carrer principal sense cap ombra que s’animi a acollir-nos. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 122: Descarregant adrenalina a Pokhara

8 d’octubre

Avui fa 4 mesos que vam marxar de Barcelona, 4 mesos on hem pogut veure i conèixer països com Rússia, Mongòlia, Xina, Japó, Tibet i ara Nepal. 4 mesos on hem après a viatjar més tranquil·lament que no en un viatge de 20 dies, a no voler-ho fer masses coses, tot i a la vegada a fer el que realment ens ve de gust a cada moment i a no viure obsessionats per si gastem massa diners i això fa que puguem viatjar una miqueta menys del que inicialment teníem previst. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 121: Situant-nos a Pokhara

7 d’octubre

Pokhara, és un d’aquells noms que des de que el vaig escoltar, m’agrada. Tinc una rara mania, i és que vull anar a determinats indrets, dels quals, la sonoritat del nom em crida l’atenció. Si, ja ho sé, no és un punt de vista viatger amb un criteri massa elaborat, i això explica perquè un dia vam arribar a “Encinitas”, a tocar de San Francisco, i descobrir que per allà no hi teníem massa a fer. Però la llista és llarga, i de vegades et trobes amb sorpreses agradables. No us avorriré amb més detalls al respecte, però Pokhara, s’hi troba en ella. Aquesta era fàcil que la visitéssim, perquè tot i que l’Eva prova de frenar quan pot aquesta bogeria meva, aquest racó de Nepal, no només es troba en la meva llista fonètica, si no que també hi és a l’agenda de tots els visitants de Nepal, i si a més tenen alguna mena de trekking als seus caps, és punt indispensable del recorregut. Continua llegint!


8 comentaris

Dia 120: Timats a l’autobús i arribant a Pokhara

6 d’octubre

Quan ets estranger i visites un país, sempre corres el risc de que en algun moment o altre, algú et podrà prendre el pèl. Ho fan a les Rambles de Barcelona, amb els turistes…Nosaltres, no serem menys, però tot i que entre dintre de les variables que contemples, i que saps que pot passar, quan passa agafes un emprenyament de mico. Més que pels diners perduts, que són relativament insignificants per nosaltres, per la cara de tonto que se’t queda…. ☺ Continua llegint!