12 d’octubre

Avui és el dia gran. Moltes activitats a fer, i totes relacionades amb veure fauna salvatge i alguna domesticada. L’esperança, tot i que sabem que és molt i molt complicat, de veure un dels aproximadament quaranta tigres que viuen a la reserva, fa que els ulls s’obrin amb ganes i força, quan a les sis en punt, toca el despertador per aixecar-nos.

Com la calor és forta, i avui el dia està pensat per passar-lo a l’aire lliure intentant seguir el ritme de vida de la fauna, el dia el dividirem en dues parts. Matí ben d’hora, i tarda, deixant el migdia per descansar a l’hotel.

L’esmorzar a dos quarts de set, és força complet. Puntuals tots, a les set estem encabint-nos en el vehicle, i vestits seguint els consells d’ahir del nostre guia, roba llarga, sabates tancades, i evitar els colors; vermell, groc i blanc. No massa estona de trajecte, i parem al costat d’un camí, amb botiguetes improvisades a banda i banda. Seguint-lo, arribem al riu on unes canoes per a unes deu persones ens esperen. Son de fusta, de fet, és un tronc tallat, i buidat per dins amb la forma convenient perquè suri. Seiem un darrere l’altre, en unes mini cadires, el guia a davant amb un pal, i a darrere el barquer, que l’impulsarà i guiarà amb una perxa llarga.

Que no posem les mans a l’aigua, ja que hi ha cocodrils, i que no ens moguem massa, les advertències. Ho seguim fervorosament, perquè l’estabilitat de la embarcació és casi nul·la per nosaltres, i sembla que amb el pes dels ocupants la línia de flotació està quasi a tocar de la del riu, i sembla quasi bé que t’enfonsis.

El sol ja fa estona que ha sortit, de fet sembla per la calor que estiguem a ple migdia. Silenci que avancem. Pregunto quasi xiuxiuejant a cau d’orella del guia, sobre el pal que porta, i em respon que principalment és per espantar cocodrils i tigres… Jo a primera fila, veuré be el cocodril quan obri la boca, i aquest home amb el pal el torni a enfonsar…. ☺

El recorregut no arriba a una hora, i entre el silenci sorgeixen les exclamacions quan a la vora, veiem un rinoceront que menja, i ens mira amb arrogància.

Cocodrils, en trobem d’ajaguts descansant. Però de sobte, un soroll d’aigua en moviment, i a un metre i mig, una figura de color verd molt madur, que surt de l’aigua i ens clava un bon ensurt. Al guia també, i interposa el pal per si de cas, però no cal, perquè l’animaló sembla que només estava fent exercici matinal, i desapareix sota l’aigua, sense que sapiguem on es troba. Seguim avançant, amb la incertesa de si ens acompanya el nostre amic, però sembla que no. I després de veure’n algun més que descansa a la seva platgeta particular arribem a destí.

Ara toca caminar per la jungla. Tots en fila índia, i a seguir al guia que va fent el seu camí, parant per seguir petjades, escoltant, o mirant cap a l’horitzó buscant algun signe de vida animal. La vegetació no és massa espessa, i no necessitem de matxets per avançar, si no que el passeig és tranquil. Ni rastre de tigres, ni rinoceronts. Algun ocell, i sobretot micos que es deixen veure de passada ens fan entretingut el camí. Uns cérvols que també s’afegeixen, i pel que ens explica el guia, aquests i els micos, fan una mena d’equip de benefici mutu, en el tema del menjar i de la prevenció de depredadors.

El passeig arriba a la fi al centre de reproducció d’elefants. Allà podem veure uns plafons informatius on explica la vida i costums dels animals, així com la seva vida a Nepal, i la tasca que es fa en el centre. Potser després de llegir-ho, no veiem amb tants bon ulls això de “domesticar” els elefants…

Seguidament, uns quants paquiderms que tenen lligats a unes estaques, també algunes cries, entre les quals es troben uns bessons nascuts, que pel que hem pogut saber, és molt difícil de que passi, ja que habitualment només hi ha un elefantet per embaràs.

I d’aquí, una barqueta en està esperant per creuar-nos a l’altre vora del riu. Realment tornem a ratificar que no semblen massa estables aquestes embarcacions. A l’altre banda, un lloc per seure, comprar unes begudes per refrescar-nos i xerrar amb els nostres companys holandesos mentre esperem el vehicle que ens ha de retornar al hotel.

Ja som al hotel, encara no és migdia, així que dinarem una mica més tard, a l’hora que ens marquen, i fins les quatre tenim lliure.

Ens passen a recollir i anem cap al safari, que serà a sobre d’un elefant. Arribem, i ja veiem molta gent, molts elefants, i preveiem que serà molt massificat. Esperem el nostre torn i seiem com podem, conjuntament amb dues franceses, a sobre del seient de fusta. Quan comença a caminar, veiem les estrelles, no acabem d’anar ben asseguts i xoquem contra la estructura. L’home que guia l’elefant, ens redistribueix dins de la cistella, i sembla que el pes queda millor repartit, i conforme anem avançant ens anem trobant millor, però no acaba de ser del tot còmode… ☺

Massa gent, masses elefants. Les Rambles en hora punta. Hi ha més perill de patir un xoc d’elefants, o sobretot de que el cap no et xoqui amb una branca, que no un atac d’una bèstia salvatge. El recorregut d’una hora i mitja, te una primera part entre vegetació molt espessa, i on pràcticament tothom segueix el mateix camí, cosa que li treu molt encant a aquesta aventura, que esperàvem fos una miqueta més solitària. I suposem que així, és difícil veure altres animals. De fet, alguns cérvols i altres elefants son el nostre únic botí fotogràfic. El rei aquí es posaria les botes, perquè allà on disparés segur que l’encertava… ☺

L’experiència no ha estat malament, però tampoc ens ha captivat. Si tornem, ho intentarem fer d’alguna altre manera, per sentir-nos-hi més en un “safari”.

Tornem l’hotel, i una altre gran posta de sol. Aquesta vegada sense núvols. Una delícia que compartim amb el Manuel i la Illona. A més ja tenen arreglat el porxo, i podem estrenar-lo tot sopant, això si, compartint-lo amb els milions de mosquits que s’apropen a la llum, i ens conviden a acabar de sopar ràpid.

I això és tot des de Chitwan. Pel que hem pagat, no està malament, però si algú vol sentir-se una miqueta més en un safari de pel·lícula, o sentir l’emoció de la soledat davant de la salvatge jungla, potser és millor que visqui l’experiència d’alguna altre manera.

Bona Nit!!!!!