13 d’octubre

Finalment ha arribat el dia, després de gairebé quatre setmanes deixem el Nepal enrere, un lloc on hi hem estat molt a gust, tant a Kathmandu com a Pokhara, passant evidentment per Bandipur i ara a Chitwan. Crec que és un país que t’ofereix molt, i tot i que els nepalís són molt insistents i de vegades, sobretot pel que fa a transport et volen prendre el pèl, és força tranquil, potser serà perquè la densitat d’habitants no és massa grossa i no n’hi ha masses que t’estiguin a sobre.

Així, que ens fa una mica de pena deixar enrere el Nepal, i a la vegada certa mandra començar un nou país, i sobretot un com la Índia que ja sé per experiència que no és un país fàcil, però també ens il·lusiona anar-hi perquè sabem que anirem a llocs que ens agradaran, o sinó que algú em digui que no voldria anar al Taj Mahal, i ho dic amb coneixement de causa que hi he estat ja 3 vegades, però estic encantada d’anar-hi una quarta i sobretot anar-hi amb el Mario.

El que no sabem és si hi podrem arribar a la Índia, perquè aquí a Nepal hem après que les distàncies no se saben mai i molt menys quan es trigarà d’un lloc a un altre. Així que si que sabem que a les 9:30 sortirà el autobús “turístic” que ens portarà a la frontera amb la India, a Sunauli, però…. quan arribarem? Hi haurem de dormir? O podrem dormir a la Índia?? Aquestes coses que abans em causaven més angoixa, ara senzillament, em deixo portar i penso… que el que tingui que ser serà i que ja arribarem a Varanasi quan puguem ja que no tenim cap pressa (potser això és una de les coses millors d’aquest viatge).

A l’estació de busos de Chitwan, ens hem acomiadat del Manuel i la Ilona, amb un… fins a la propera a qualsevol part del món!!! I ens hem encabit al bus una mica estrets, però ja ens comencen a fer a tot, oi?

I passades una mica les 9:30 hem sortit suposem que en direcció Sunauli (aquest grau de desconfiança no sé perquè no se m’acaba de treure encara). Cap a les 12 hem fet una parada per menjar, tot i que hem trobat que els preus del lloc eren molt cars i només hem comprat unes patates per anar passant (de fet havíem esmorzat bé al hotel). I de cop a la 13:30 més o menys, hem arribat a una gran població on tothom ha baixat del bus i nosaltres al preguntar ens han dit que no, que encara faltava una mica, però la mica ha sigut d’uns cinc minuts. Així que hem arribat a una estació de busos on ens han dit que havíem d’agafar un rickshaw per arribar a la frontera.

Un rickshaw dels que et porten en bici pedalant i que la veritat no m’hi sento bé, ja que crec que no pot, tot i que soc conscient que és la seva forma de guanyar-se la vida. I així hem arribat a la frontera, havent canviat prèviament diners (amb un mal canvi clar).

Com us imagineu una frontera? Potser no us sabria dir com me les imagino, però el que si us asseguro és que no la descriuria com el que hem vist. Un carrer on de cop, en una caseta tens immigració (si no vas atent te la podries passar) i allí tres homes et fan omplir el paper de sortida del país i et segellen el passaport. D’aquí ja passes a l’Índia, on es repeteix el procediment, però aquest cop per entrar, i jo pregunto??? Ja controlen que no se’ls hi escapi ningú???

I enmig de la celebració de les festes que aquests dies ens acompanyen per Nepal i per Índia, hem arribat a “l’estació” d’autobusos i ja hem començar a palpar la Índia ja que 5 persones ens deien quin autobús portava a Gorakpur (on volem anar per agafar el tren a Varanasi) i eren tres busos diferents… Hem decidit agafar el que ja estava a punt per sortir al mig del carrer.

A Gorakpur hi hem trigat entre 3 i 4 hores i ens ha valgut 91 rupies índies per persona (95 si tenim en compte que ens ha timat 8 rupies en total el revisor). La forma de pagar en els busos indis és la següent, et donen el bitllet amb el que val i pagues i si t’han de tornar diners escriuen al darrera del bitllet quan t’han de tornar, i… quan al senyor revisor li ve en gana t’ho torna, en el nostre cas ens ha estafat 8 rupies, que casi no és res, tot i que hem insistit…

Per sort el bus ens ha deixat just davant de l’estació de trens, i hem decidit anar a provar sort a veure si hi havia bitllets per al tren que jo havia vist que sortia a la nit. Després de passar per un parell de taquilles hem anat a parar a la correcta i… Hem tingut sort, hem trobat un parell de bitllets en segona classe per anar a Varanasi en el tren de les 22:30!!!

I que hem fet durant les quatre hores que ens quedaven? Doncs anar a sopar alguna cosa tot passant per la fira muntada just davant de l‘estació. El que hem menjat era molt bo tot i que picava força. Ens hi haurem d’anar acostumant 😉 Però allà m’han començat a picar força els mosquits ☹ i hem decidit anar cap a l’estació, quina diferencia amb les estacions xineses i ja no dic amb les japoneses. Aquí hi ha gent per tot arreu, i és difícil de trobar-hi un lloc lliure al terra per estar-hi una estona. L’hem trobat, i just davant de la pantalla on posava l’andana a sortir dels trens. Algunes rates al voltant buscant menjar per emportar-se al cau, i nosaltres vigilant-les que no s’apropessin. Ens hi hem estat una bona estona, fins que hi havia tants indis mirant-me fixament que ens hi hem sentit bastant incòmodes i hem decidit anar a passejar. Just avui no porto la samarreta més adequada per la Índia… hauré de pensar millor que em poso a partir demà.

Hem trobat un altre racó on hem pogut estar més tranquils i com a més m’he posat la jaqueta ja no se’m quedaven mirant tant fixament. Han anunciat l’andana el nostre tren, i nosaltres cap allà. En poca estona, ja hem pogut pujar al tren, no tenim els llits conjunts, però almenys estem en el mateix compartiment.

En un no res ens hem posat a dormir ja que el tren arriba molt d’hora a Varanasi i volem aprofitar al màxim.

El despertador ha sonat a les 4:15 i a les 4:40 ja arribàvem a Varanasi on està plovent de valent, creiem que degut al tifó que va arribar fa un parell de dies a les costes orientals de l’Índia.

Només caminar una mica ja se’ns han apropat un parell d’homes que ens han convençut d’agafar el seu rickshaw, i que ens han portat fins una Guest House que ens ha semblat força bé i on hem decidit quedar-nos-hi, i ja que són quarts de sis anem a dormir una mica per agafar amb més força l’Índia.