Viatge a Ítaca

Dia 128 i 129: Amb el cor encongit a Varanasi

6 comentaris

14 i 15 d’octubre

Si!!!!! Ja estem a l’Índia. No cal que hi paris massa atenció per saber on estàs. Els estímuls visuals, olorosos i sonors que reps massivament, ja et poden apuntar clarament on et trobes. Els tòpics diuen que aquest país, t’encanta, o el detestes. Ja vorem, de moment és el primer contacte, de la primera vegada que el visito. L’Eva ja hi ha estat quatre vegades més, així que no cal que li pregunteu si li agrada… ☺

Per ser la primera vegada, potser no hem triat massa bé el lloc on començar, perquè Varanasi, la ciutat santa on ve molta gent a morir, o porten els cossos ja sense vida, és un lloc on pots trobar tot el que és difícil d’assimilar, per a un occidental que està acostumat a un altre mon totalment diferent. Així que amb el bagatge experiencial dels països visitats, sense cap prejudici, preparats per a tot, amb un somriure i mirades lluminoses, comencem el camí per aquest país ple de contrastos.

Varanasi7

Aquesta ciutat ha estat coneguda històricament també com a Benares, o Kashi (ciutat de vida), i és a la vora del Ganges, on discorre la seva vida, i el que principalment hem vingut a veure, els anomenats Ghats. Més de vuitanta a la ciutat, des d’on la gent que hi acudeix, es purifica rentant-se al riu. Des de qualsevol d’ells surten barquetes que et porten d’un a l’altre, a rems o a motor, i des d’on es té, pel que sembla, una perspectiva força bonica de la ciutat.

Varanasi

Varanasi2

El carrer principal, paral·lel al riu, és d’un transit intens, sense voreres, on en el mateix espai hi conviuen animals, persones, bicis, motos, rickshaws, cotxes, i algun vehicle pesants que encara fa més difícil la circulació. L’experiència d’ahir a la estació, on ja ens vam posar en contacte amb la brutícia, les rates, i els homes que miraven l’Eva amb mirades persistents i penetrants, ens han fet fer una mica la idea del que trobarem per aquí.

Així que amb jaquetes per tapar-nos de les mirades indiscretes, i de la pluja, que segueix deixant la cua del tifó, ens disposem a fer el nostre primer passeig per aquesta ciutat. Abans de sortir de la Guesthouse, un indi, amb un bigoti ben retallat, i aspecte de controlar be tot el que passa, ens dona un mapa, i després de preguntar-nos si sabem com arribar al riu, truca per telèfon, i un altre home baixa, i ens acompanya a fer el nostre primer passeig.

La pluja, el fang, els animals, i la brutícia fan un mix al qual ens anem acostumant, però que no és massa recomanable per a gent aprensiva. Després de passar alguns carrers, d’aquesta laberíntica ciutat, anem a parar a un dels dos crematoris que hi ha. L’home ens explica moltíssimes coses interessants, al voltant de la ciutat i del que anem veient. Sabíem on veníem, i el que hi veuríem, però potser no estàvem del tot preparats per la imatge a la retina. Fogueres de llenya al davant del riu, i en una d’elles, mig tors humà sobresurt de les flames. Nosaltres a vuit metres fem el cor fort. Els nens fan i desfan per allà, entre uns quaranta homes, alguns dels quals ens miren amb curiositat. De dones no n’hi ha, perquè segons ens explica, no hi poden venir perquè no està permesa la tristesa en aquesta mena de rituals. Sortim d’allà amb el cor encongit, i seguim passant per carrerons enfangats, on les vaques i gossos busquen quelcom per menjar. Una processó d’homes que porten uns cossos tapats, que suposem morts, i un home estirat en mig de la carretera, a qui ningú sembla fer ni cas.

La tradicional aturada a una botiga de teles, on declinem comprar, i després de provar de treure diners en diferents caixers sense èxit, tornem cap a la guesthouse a refer-nos de l’impacte d’aquest primer assalt.

L’endemà, la pluja no dona treva. Un xirimiri que no descansa, però decidim sortir cap a l’Assi Gat. L’últim dels gats, on també hi ha una pizzeria que recomanen alguns companys viatgers als seus posts. Avui toca anar sols, i seguim el carrer principal, per no perdre’ns entre els carrerons d’impossible simetria. Caminant, anem sortejant el fang, i els homes dels rickshaws, que insistentment ens pregunten si volem anar a algun lloc. La resposta sempre negativa.

Varanasi6

Varanasi5

Ja hi som, això indica un cartell, però no sabem massa bé cap a on hem d’anar, així que ara toca perdre’s pels carrerons. Un camí sense sortida, i bassals d’un pam a la dreta, que intentem salvar mitjançant un caminet de pedres. No acaba de sortir bé, i tant les sabates com els pantalons estan a l’alçada de la ciutat en quan a brutícia.

Varanasi10

Recuperem el camí, el trobem, el seguim, i allà està, el Assi Ghat. Mil ofertes de passeig en barca, que declinem amb amabilitat progressiva i decreixent. La càmera, tot i la pluja, demana sortir, perquè els colors i la situació s’ha d’immortalitzar. No ho fem en excés que el temps no ho permet, i trobem just al costat, el Vaatika, on dinem una pizza compartida, i un pastís de poma, que ens havia recomanat l’Èlia de “Voltantpelmon.com”, i que de fet, està deliciós. Dinem a l’exterior, sense protecció per la pluja fina, però continua. Una experiència nova, diferent això de menjar sota la pluja, sobre una taula mullada. No farem el cafè, puro i copa, per acompanyar la xerrada, que sembla que encara plou més.

Varanasi8

Varanasi9

Un altre ghat de camí, tanca aquests dos primers dies que han servit perquè trenqui el gel amb la Índia, que segons m’explica l’Eva, aquesta és la part més dura, en l’aspecte sensorial, de les ciutats que ha visitat per aquest país. I jo, donant-li la raó, perquè tot i que m’agrada estar per aquí, no és un lloc d’aquells encantadors i acollidors, on hi faries vida, però a més de servir per poder entendre una miqueta més algunes coses de la seva religió, serà un bon entrenament per la resta d’aquest gran país. On tot i que no espero un camí de roses, els meu cervell impregnat de tot el viscut per aquí, estarà més predisposat a relaxar-se i gaudir del que ens espera…

Varanasi3

Varanasi4

Anuncis

6 thoughts on “Dia 128 i 129: Amb el cor encongit a Varanasi

  1. Ja suposava tot el que expliqueu, però veure’l de vitart a de ser molt fort. Petons, Avi.

  2. Vaja vaja, la Índia en estat pur, la vida i la mort barrejades en un caos, en fi, bona experiència !!

  3. I tant! Bona experiència per oblidar-nos dels costums occidentals que no fan més que amagar la mort.

    • Molt bona reflexió Glòria. La veritat és que no estem massa acostumats a que ens l’ensenyin de tant a prop i tant com és…però tot i que la imatge és díficil d’oblidar creiem que ha valgut la pena venir-hi…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s