19 d’octubre

Només arribar a la guest house, l’Haritz ha marxat a veure el Taj Mahal (que nosaltres ho farem demà, ja que és l’aniversari del Mario i crec que és un bon regal que justament el visiti en aquest dia tan especial) i nosaltres però, no volíem ser menys i hem pujat al terrat del nostre allotjament per poder-lo veure a la llunyania tot i que una mica amagat per un arbre, però ja apareix majestuós i magnífic sobre aquesta ciutat més aviat pobre i bruta, que tot i semblar un poble, té tants habitants com Barcelona.

Amb aquesta imatge al cap, hem anat a estirar-nos una estona ja que gairebé no havíem dormit al tren, i de cop entre somnis… Trucaven a la porta, i realment m’ha costat una mica reconèixer que no era en el somni, si no que era a la realitat i era l’Haritz que tornava. L’hem obert i hem quedat amb ell en un restaurant del costat en cinc minuts.

Una mica dormits hem anat al restaurant del costat, el Yash Cafè, on mentre el Haritz es menjava un Thali (menú del dia indi on sempre hi ha arròs, el pa chapati, les llenties dhal i algun altre plat vegetarià o no), nosaltres que teníem l’estomac una mica adormit, ens menjàvem uns pancakes de sucre i llimona el Mario (que ja s’hi ha aficionat) i de Nutella jo, mmmm com m’agrada!!! I mentre, anar parlant amb l’Haritz i conèixer una mica els seus plans després del llarg viatge i també aprenent d’ell i agafant idees pel nostre.

Amb la panxa reconfortada hem decidit sortir a fer una volta per la zona, però enseguida ja ens han vingut varis rickshaws que volien fer negoci amb nosaltres i finalment un, ens ha convençut per anar fins al Agra Fort, encara no sabíem si hi entraríem o no, i al ser allà i com el Mario no havia visitat cap monument de la època Mogol doncs… cap a dins, i l’Haritz ens hi ha acompanyat.

Jo ja l’havia visitat justament l’última vegada que vaig estar aquí ara fa 4 anys amb l’Alfonso, però realment són espectaculars aquests forts i palaus que van construir els emperadors de l’època mogol, i tot i que ara no està en funcionament, no costa gaire imaginar-s’ho quan hi vivien els emperadors i emperadrius vestides totes amb mil i un colors i amb totes les fonts rajant aigua…

Una de les coses especials que té aquest fort respecte per exemple el de Delhi, és el fet que des de molts llocs d’ell es pot veure el Taj Mahal a la llunyania tocant al riu. Avui més aviat l’hem intuït i no vist, ja que hi havia una boirina que no deixava veure’l amb esplendor, potser per a que ja el veiem demà amb bones condicions?

Heu de saber que en aquest fort és on el fill del Sha Jahan, el va tancar per la seva follia de la tomba de Muzaz Mahal, però tot i això el Sha podia veure el Taj des d’on estava tancat i allí va ser on hi va morir.

Sortint d’allí ens ha costat trobar un rickshaw que ens portes de tornada a un preu que estiguéssim d’acord, però finalment ho hem fet i hem anat a recollir la motxilla de l’Haritz i prendre alguna cosa de comiat.

Sols un altre cop, hem menjat alguna coseta i hem anat a descansar, i dutxar-nos que ja tocava 😉

Per sopar, hem volgut anar a un lloc amb terrasseta per tenir vistes al Taj, i tot i que hem fet mig cas al del restaurant, estava més bo el que hem decidit nosaltres (un Thali no vegetarià) que el que ens ha recomanat ell (un pollastre estil indi), i a sobre el seu era molt més car, però hem pogut gaudir de les vistes mentre no s’ha fet de nit.

I ara, a fer nones… que demà… hem de celebrar un aniversari!!!!