26 d’octubre

Ja som a la caòtica ciutat de Mumbai on hi viuen uns 18 millions de persones en una extensió d’uns 444 km2 i per tant hi pots trobar tots els extrems possibles, des de gent molt rica a gent molt pobre i també botigues molt ben posades al costat d’altres que no ho són tant, i on les distàncies es fan enormes i no és massa fàcil moure’s d’una banda a una altra.

Potser sabent aquestes coses, aquest matí ens feia una mica de mandra sortir del hotel, on ens han fet unes torrades amb truita molt bones per esmorzar acompanyades d’un chai (el te amb llet que pots pendre a qualsevol lloc de l’Índia).

Avui havíem decidit anar a la Vinoteca by Sula, un restaurant vinoteca que han muntat els del celler de Sula on estàvem ahir, aquí a Mumbai i on pots prendre tapas espanyoles amb vins de diferents orígens a part dels de Sula es clar.

Però el fet que aquesta Vinoteca estigués on crist va perdre l’espardenya ens ha fet una miqueta de mandra la veritat, però finalment la decisió ha guanyat a la mandra i hem fet cap allà, no sense abans preguntar al hotel com hi podíem arribar.

El propietari del Ihotel és una màquina indicant com anar a un lloc i al veure a on volíem anar, ha agafat un paper i ha escrit:

Ihotel → Andheri Station (took took – 60)

Andheri Station → Mahalaxmi (train – 10)

Mahalaxmi → Worli (taxi – 50)

I a més amb el seu telèfon per si ens perdíem o ens passava qualsevol cosa.

Amb aquestes instruccions tan clares no tenia sentit agafar un taxi per tot el recorregut i a més així com ha dit ell, tastàvem l’autèntic Mumbai.

El primer tros de recorregut ha anat tot segons el previst, i el del tuk tuk anava amb taxímetre!!! Siiii, no cal regatejar per agafar un tuk tuk o un taxi aquí a Mumbai, senzillament si no et volen posar el taxímetre no hi puges i ja n’agafaràs un altre.

Així que més o menys pel preu que ens havien indicat hem arribat a Andheri Station, on hem anat a treure els bitllets on efectivament valien 10 rupies per persona en segona, no hem parat gaire atenció a això de segona, i quan estàvem a l’andana… vols dir que hem fet bé de no agafar primera??? Els trens van bastant a petar i per tant pujar-hi ha sigut tota una odissea perquè els indis s’hi llancen com si els hi anés la vida, però nosaltres primer hem esperat a que pares el tren i després no sabem ben bé com hem aconseguit pujar!! Un cop a dins més o menys, ens hem col·locat, tot i que en seguida un indi m’ha deixat posar en una cantonada i al cap de res un altre que estava assegut m’ha deixat seure a mi primer i un altre al Mario, crec que la majoria d’indis quan no volen fer negoci amb tu, tenen molt respecte tant per les dones com per els occidentals. Així que la resta del trajecte ha sigut bastant tranquil·la.

Arribats a Mahalaxmi Station, sortim al carrer i a la cerca d’un taxi que ens sàpiga portar a la Vinoteca, i aquesta ja us puc dir que no ha sigut una feina fàcil!!! Finalment semblava que havíem trobat un que si que ho sabia, però… comencem a veure que tot i portar l’adreça escrita aquí a Mumbai no serveix de gaire i els taxistes o s’acaben perdent o van preguntant cada dos per tres fins a trobar-ho. No sabem ben bé com, però finalment hem arribat a la Vinoteca, que té un bon cartell fora però queda una mica amagada.

Ohhh, només entrar ja ens ha encantat, el lloc està posat amb molt de gust, amb alguna tauleta o sofà i algunes taules alçades amb tamborets i al igual que l’hotel de Sula molt ben ambientat amb el vi, amb els llums fets amb ampolles.

Aquí si que hem xalat de valent!!! La carta ens portava a menjar una mica de tot, però per sort tenen un Menú del Dia (si, si, tal com sona) que consta de 4 tapes diferents, postres i una copa de vi, a més en tenen de vegetarià o de no vegetarià, així que com podeu imaginar hem fet un de cada i a més hem demanat un tàrtar de tonyina.

Estava tot deliciós i a més una de les tapes…. ohhhhh després de 5 mesos…. he pogut menjar una croqueta!!!!! Potser li faltava una mica beixamel però, molt bona!!!

Com una copa de vi se’ns ha fet una mica curta, hem provat una opció que tenen de tast, on pots provar tres vins diferents. Nosaltres hem fet l’opció de vins blancs de Sula, i així hem pogut comparar el Sauvignon Blanc, el Riesling i el Viognier, i a més al posar-ho la noia ens ha explicat molt bé les característiques de cada un d’ells.

I, no us penseu que només eren bones les tapes, de postres ens han posat 4 bombons. I nosaltres hem demanat una copa de verema tardana de chenin blanc per acompanyar-los. Un moment de pausa per posar-nos un dels bombons a la boca i…. mmmmm però que bo!!! I amb els altres ens ha passat el mateix!!! Crec que encara tinc el gust deliciós al paladar!!!

Després de cuidar-nos com a reis a la Vinoteca que recomanem efusivament, ja hem sortit per tornar al hotel, i la veritat és que no sabíem ben bé que fer, fer el recorregut invers, o… agafar un taxi que ens hi portés directe… La segona opció ha sigut l’escollida. Així que cap a l’altre punta de la ciutat. Aquest cop el taxista ha sabut arribar al nostre barri, però després, un altre cop a preguntar, i al final ja ens hem situat nosaltres i l’hi hem indicat per on havia d’anar.

Com hem arribat que ja era fosc, una mica d’internet, unes pizzes al Dominos que ens han ajudat a encarregar des de l’hotel, i a menjar-les a l’habitació sota la fresqueta de l’aire condicionat, i després… a dormir!!