Viatge a Ítaca


9 comentaris

Dia 142: Cap a les platges de Goa

28 d’octubre

Avui intentaré fer un post no massa llarg, que el dia no ha donat per massa cosa diferent a altres ja explicats, i així acontentar en part, les veus crítiques cap a la llargària dels nostre escrits diaris… ☺ Continua llegint!

Anuncis


6 comentaris

Dia 141: De turisme per Bombai

27 d’octubre

Crec que una de les millors definicions de la Índia, ens la van donar a Boudhanath, concretament a “La Casita”. El Dani, ens deia que la Índia era un país on no et pots relaxar en ningun moment, i tot i que hem vist que en alguns llocs es pot fer, quan el teu pressupost és ajustat i has de trepitjar carrer, sortint de la bombolla dels taxis prepagats, i els hotels cars, és una lluita constant. Per això, potser de vegades costa arrencar-se a fer coses, i més quan estàs a l’altre punta de la ciutat, i saps que serà una gimcana només el apropar-te allà on vols. Però aquest a la vegada és un dels encants d’aquest país, perquè quan ja t’hi trobes immers, ho normalitzes entrant i participant del joc. Continua llegint!


15 comentaris

Dia 140: Fent enoturisme en una ciutat caòtica com Mumbai

26 d’octubre

Ja som a la caòtica ciutat de Mumbai on hi viuen uns 18 millions de persones en una extensió d’uns 444 km2 i per tant hi pots trobar tots els extrems possibles, des de gent molt rica a gent molt pobre i també botigues molt ben posades al costat d’altres que no ho són tant, i on les distàncies es fan enormes i no és massa fàcil moure’s d’una banda a una altra. Continua llegint!


7 comentaris

Dia 139: Un tren que arriba a Bombai

25 d’octubre

El petit paradís que tanca portes per a nosaltres. Els regals que s’acaben i ja no tocaran fins d’aquí un bon temps. Hi hem estat molt be aquí a Nashik, una elecció encertada en tots els aspectes, que ens ha permès gaudir de l’Índia d’una manera diferent, fent un parèntesi de la motxilla, trens i regateig constant, i sentint com el nostre pressupost diari pujava, i amb ell, minvaven en la mateixa proporció les incomoditats del trepitjar terra, gaudint d’unes comoditats que fan que el país no s’assembli en res al que durant aquests tres dies hem vist. D’hotel a hotel, de bombolla a bombolla, amb taxi prepagat, que t’assegura una tranquil·litat de recorregut, i gaudint a mes no poder de l’enoturisme. Un luxe!!!!! Continua llegint!