15 de novembre

Aquesta nit no hem dormit gens. Deu ser perquè portem un parell de dies fent horaris de són discontinus, perquè la diferència horària entre India i Malàsia no és massa important.

Els dos ens vam quedar clapats, però a les dotze de la nit teníem el ulls oberts com a plats, i no hi ha hagut manera de tornar-se a quedar adormits fins ja de ben matí. Així que quan el son ha arribat, l’hem aprofitat una miqueta més del compte, llevant-nos quasi bé al migdia.

Dutxa a poca pressió, i un cafè soluble per intentar-nos espavilar, però no acaba de fer efecte. Tot i això sortim, anem cap a Central Market, en peu des del 1888, i on a l’actualitat s’hi pot trobar tota mena de souvenirs i coses per comprar.

Tot i que aquesta no és la millor ciutat per fer a peu, perquè molta part es troba en obres, ho intentem, i fent camí, trobem un Starbucks, la nostre perdició que ens torna bojos… ☺ Un cafè i unes pastes, i ens registrem fent un carnet, que el proper cafè ens sortirà de franc.

I seguim carrerons i carrerons, i davant de l’hotel Melià de Kuala Lumpur, trobem el que avui hem vingut a veure. Es tracta del Berjaya Times Square, el centre comercial més gran de Malassia, i el vuitè del mon segons hem pogut llegir.

De moment, abans d’entrar, el dispensador de xiclets més gran del mon, reconegut com a record Guiness, i és que n’hi ha d’estranys…

Els motius nadalencs sovintegen, i només entrar ja veiem que es tracta d’una molt gran superfície més orientada al jovent. No te l’acabes, necessites anar mirant els diferent mapes per saber orientar-te, perquè quan penses que has acabat, arribes a una zona plena de botigues que encara no havies vist…

Moltes botigues i de molts tipus diferents, i al final a la cinquena planta, allò que no esperes trobar… Un parc d’atraccions!!!!amb una muntanya russa més gran que el dragon khan, i altre atraccions molt i molt grosses, una barbaritat, no ens ho podem creure… ☺

Seguim passejant, i entre la bolera i una sala de tir amb arc trobem un restaurant japonès giratori. Fins a les sis de la tarda hi ha descompte de preu del 30%, així que entrem i anem agafant alguns plats. No acaba de ser deliciós pel que fa al sushi, però fan una mena de plat amb pells de peix fregides que estan força bones.

Sortim sense haver-nos atipat massa, i deambulem sense direcció fixe per les diferents plantes i zones d’aquest immens centre comercial. Finalment ja esgotats, decidim que l’hora de tornar ha arribat, que es comença a fer fosc.

Fem el camí invers per tornar deixant enrere cases de massatges i hotels , i arribem a la zona de Chinatown, passant pel carrer Petaling, ple de paradetes i restaurant, també per little India, on ens conviden a entrar en un temple. Estem cansats així que declinem la proposta, i comprem alguna cosa en un dels molts 7eleven que hi ha per aquesta ciutat, i a intentar dormir que esperem no ens torni a passar el mateix que la nit passada.