Última nit, últimes hores a la ciutat que hem sentit més propera a una casa. Aquella que ens ha servit de refugi. De parada i fonda per a un viatge llarg, on descansar, reposar i dedicar-te a la gran tasca del no fer res. Prou turisme, prou moviment que volem caminar sense rumb, trepitjar terra, i fer el que el cos ens demani a cada moment, barrejant la nostre vida amb el dia a dia de la ciutat. Continua llegint!
Matí de sol, que ens respecta per fer un passeig per la gran ciutat. A l’hora de marxar, comença la pluja que ja no ens abandonarà fins a Kuala Lumpur. Aigua que cau amb ganes, com dient: No marxeu, si us plau. Ho hem de fer senyoreta tempesta, que tenim l’autobús a punt, i també ens volem acomiadar de Kuala Lumpur com deu mana, que serà la nostra última vegada. Continua llegint!
Kuala Lumpur, és la imatge de Malàisia. Aquí hi conflueixen cultures i religions que conviuen amb respecte, dotant a qualsevol passeig pels seus carrers d’una pluralitat de colors i races interessant de veure. Ciutat difícil de fer a peu, permanentment en obres. Creix a ritme i paràmetres occidentals, però amb el rerefons d’un país diferent i agradable. Aquí no has de patir perquè no et tornin el canvi, ni l’assetjament de taxistes al sortir d’una estació d’autobusos. Menjar i vida al carrer, autobusos roses gratuïts, i dies a bon preu sota el resplendor nocturn de les incomparables Petronas, són algunes de les coses que pots esperar d’aquesta ciutat. Continua llegint!
Aquests dies que teníem entre l’arribada de Kochi a Kuala Lumpur a el dia que marxem de Bangkok per anar a Myanmar, els anem distribuint cada dia d’una forma diferent en funció del que ens ve de gust en cada moment, i abans d’ahir, vam decidir quedar-nos un parell de dies més a Kuala Lumpur, però donar-nos un petit luxe sense pagar. Continua llegint!
Aquesta nit no hem dormit gens. Deu ser perquè portem un parell de dies fent horaris de són discontinus, perquè la diferència horària entre India i Malàsia no és massa important. Continua llegint!