16 de novembre
Quan una ha viscut 40 anys en una ciutat com Barcelona on el consumisme està tan present, sobretot els darrers anys, realment no saps que el trobes a faltar fins que arribes a un lloc com aquest, Kuala Lumpur, on a cada cantonada gairebé hi trobes un centre comercial i a més pots trobar tot tipus de restaurants occidentals. Al arribar aquí, veure centenars de Starbucks Cafes, restaurants japonesos, americans, italians… Doncs t’entra una necessitat de provar-ho tot… De fet el que vols fer és les coses que faries a casa teva, molt més que no anar a veure atraccions turístiques.
Si a tot això li sumes que tenim una wifi espectacular a la guest House on estem, es converteix que avui 16 de novembre, s’hagi convertit en un dissabte com qualsevol dissabte que podríem passar a Barcelona.
Hem passat el matí actualitzant el blog i sobretot pujant carpetes al dropbox per poder-nos posar al dia amb l’Albert i no haver de patir per les nostres fotos, ara podem dir que les tenim totes ben guardades!!! A part també hem estat organitzant com seran els propers dies, intentant buscar Coach a Singapur, buscant com anar de Singapur a Bangkok, si hi anem directe, si anem fent alguna etapa…
I, quan hem decidit sortir cap a veure les Petronas potser de nit… doncs estava caient una tromba d’aigua…. Sii, no ens en recordàvem que ara mateix aquí a Malasia és època de monzó, i per tant de tant en tant ja passa això de que es posi a ploure com si s’hagués de parar el món.
Així que pensem ràpidament que fem i… solució!!! Anem al Pavillion i anirem al cine!!! Siii fa molt que no hi anem (de fet a Barcelona tampoc hi anem gaire així que segur que fa molt més que mig any que no hi anem) i ens fa il·lusió fer una cosa “normal” per un dia 😉
Evidentment, de les pel·lícules que fan escollim una d’acció, que l’anglès l’hem de practicar més per poder entendre bé una pel·lícula 😉 I de les d’acció, guanya Thor, la sessió comença a les 5, així que tenim una mica de temps que aprofitem per anar al Starbucks i entrar una mica en calor després de mullar-nos una mica per arribar aquí (no gaire ja que a la guest House ens han deixat un paraigües).
I per no ser menys abans d’entrar al cine una bona bossa de crispetes salades (aquí predominen les dolces), i una beguda.
La sala del cinema és molt còmoda com al Cinesa Diagonal, però amb una petita diferència… Hi han una sèrie de cadires que estan posades de dues en dues i a la zona final de la sala, són les cadires del amor!!! Siii, ja quan hem escollit les cadires, hem vist a la pantalla que n’hi havia unes amb cors i ara ja ho entenem!!!!
Hem sortit del cine amb el convenciment que ho hem de fer més sovint ja que també pots observar el comportament de la gent en els diferents països, i hem pogut veure que aquí la gent no diu ni piu al cinema, vamos… igualet que a casa nostra!!! I també hem arribat a la conclusió que hem de veure més pel·lícules en anglès ja que ens perdíem bastant, a més al principi al haver-hi subtítols se te’n va la vista allí, però el problema és que estaven en xinès i malai!!
Per acabar el dia ben consumista, hem anat a sopar al Friday’s, un restaurant americà on hem menjat una bona amanida cèsar i uns entrepans que estaven d’allò més bons!!!
I al sortir… ohhh però si ja és Nadal!!! Sembla que avui és el primer cap de setmana on ja està tot preparat per Nadal i la decoració en aquest centre comercial és realment espectacular!!! I clar sonant les nadales típiques americanes sembla que ens trobem en una pel·lícula típica nyonya de les que fan per Nadal.
I per avui…. Ja hem consumit prou!!!
21 Novembre 2013 a les 8:50
Ka mako !! Doncs sí, sembla Bcna !!
Tant de bo tinguéssim aquí les pelis en v.o. anglès !! és la única manera d’aprendre’l, a banda de viure a un país angloparlant, és clar.
Què xules les cadires de l’amor, i quin color més cursi !!
21 Novembre 2013 a les 13:08
Això del cinema ho repetim segur, perquè ens encanta, i a més és la única manera d’apendre’l. A un dels hostels, vam tenir bona wifi (crec que ja ho vas notar amb el drop…), i vam aprofitar per baixar unes pel·licules en anglès, per veure-les al ordinador que surt mes barato
21 Novembre 2013 a les 15:54
I tant: això de les pelis en versió original hauria de ser sempre! No sé per què aquí al nostre país hi ha aquesta mania de doblar-les. Ens perdem la meitat de l’actuació dels actors!
23 Novembre 2013 a les 3:09
No se on ho vaig sentir o llegir, però crec que era a Finlàndia on hi havia molta gent que havia començat a apendre castellà, perquè havien posat la serie de “Los Serrano”, i la gent tenia curiositat per apendre’l per poder entendre-la…