17 de novembre

Avui el dia s’ha separat en dues parts ben diferenciades. Una Indoor i l’altre Outdoor. I que vol dir això? Doncs, que la primera part del dia ens l’hem passat al hostel sense sortir, i la segona hem anat a passejar alguna part de la ciutat, que el títol del post ja dona a intuir.

Seguim dormint malament, el hostel està força be, però amb el wifi a l’habitació, i alguna altre cosa que deu haver, no acabem d’enllaçar una nit sencera de son plàcid en aquestes lliteres. Aquesta vegada m’ha tocat a mi, així que quan he dormit be, era quan tocava ja despertar-se, així que hem allargat una mica el tema de fer llit.

Després aprofitar, per posar al dia coses que necessitem fent servir la gran xarxa tecnològica de Internet, escriure i penjar posts. Afegir alguna secció al blog, planificar rutes futures, i inclús treure algun bitllet d’avió que estigui d’oferta…

Ja passades les tres, ens hem decidit a posar-nos en marxa. Els autobusos gratuïts a disposició de la població, ens apropen a una passarel·la elevada que ja coneixem i que fa molt fàcil arribar des del centre comercial Pavillion, a les Petronas. El nostre destí són les torres bessones, així que l’anem recorrent fins al parc que tenen situat al davant. A l’altre cantó del parc, en un edifici diametralment oposat a les grans torres, hi ha un aquari, i una exposició a gran escala de coses per a nadons, així que al passar ens recordem del Ruben, i la Emma que naixeran aviat, i tot i que ens agradaria parar i comprar-los algun regalet, passem de llarg perquè creiem que no arribaríem a temps per quan neixin…

Al parc, una zona perfectament equipada, neta i condicionada per a jocs de nens. Gronxadors i demés, amb aquest terra que actualment està tant de moda, i que ens hagués estalviat molts dels traus i de les rascades de la nostre infància. Seguim caminant, i veiem que haurem de treure l’objectiu de llarga distància, aquell que apropa les cares a la nostra càmera, i que aporta aquesta vivesa, tendresa i naturalitat als nostres reculls de fotos.

L’Eva fa escalfar la musculatura digital i dactilar, si n’hi ha, neteja les seves ulleres, i enfoca el seu visor a mode Robocop, sobre una superfície aquàtica, només apte per a nens, on n’hi ha moltíssims que juguen sota la atenta vigilància dels seus pares.

La zona només és per nens, i només nens hi trobes, res d’adults o adolescents que aprofitin i malmetin l’espai. De totes les ètnies i colors, que comparteixen espai i barregen jocs. Aprofiten ara que encara ningú ha decidit per ells que hi ha d’haver diferències irreconciliables per no seure plegats.

Hi passem una bona estona retratant, o simplement mirant com juguen. Rient dels seus jocs i ocurrències. La tendresa a flor de pell, que ens fa rejovenir unes setmanes. Samarretes del Barça a dojo, durant el nostre viatge en general guanyem tots els partits de samarretes, amb l’etern rival i amb la resta d’equips, però aquí a Kuala Lumpur, ho fem per golejada.

L’Eva ja se li enrampa el dit de tant fotografiar, així que anem a fer un volt pel centre comercial que hi ha sota les Petronas, i a més aprofitem per fer un mos. El primer dia quan hi vam entrar, ens va sorprendre, però després d’haver-ne vist algun altre, especialment el Pavillion que ens te el cor robat, aquest no ens meravella.

Entre àpat, i alguna altra cosa fem temps a que el sol es pongui. Encara no és fosc del tot, i ja sortim a veure com són les dues torres il·luminades. Fem un volt rodejant-les, mentre veiem els hotels del costat, el Mandarin per exemple, on sembla que hi ha pela i de la llarga…

Comença a xispejar, però res greu. Seiem a la part del darrere, al costat d’unes fonts, i ara si, s’il·luminen les dues torres. Sembla que el dia torni a néixer, i aquesta il·luminació feta amb gust, les fa encara més boniques, i irresistibles de mirar si és possible. Aprofitem una estoneta més, tot i que la nostre càmera quan la llum escasseja, no ens acaba de donar bones instantànies, perquè hem de fer moltes fotos perquè ens en surti alguna de decent.

Per acabar, al llac del davant de les Petronas, fan un espectacle de llums i aigua. Res espectacular des del nostre punt de vista, però ja que hi som, hi estem una estona, asseguts a terra vora l’aigua.

Després tornar, xino-xano com cada dia per un camí que tot i no ser molt intuïtiu, ja el tenim après. I res més, esperem una bona nit de son, que avui és l’última en aquest hostel, ja que demà aprofitarem les avantatges de tenir una agent de viatges a la família…