18 de novembre

Aquests dies que teníem entre l’arribada de Kochi a Kuala Lumpur a el dia que marxem de Bangkok per anar a Myanmar, els anem distribuint cada dia d’una forma diferent en funció del que ens ve de gust en cada moment, i abans d’ahir, vam decidir quedar-nos un parell de dies més a Kuala Lumpur, però donar-nos un petit luxe sense pagar.

I preguntareu? Que vol dir sense pagar? Doncs res, que vaig fer una reserva al Melià de Kuala Lumpur gràcies a uns punts que vaig guanyar mentre encara treballava, així que dues nits en un molt bon hotel i sense pagar res de res!!!!

Tot i així, com que creiem que al Melià no disposarem de wifi (coses d’aquestes que no s’entenen, hotels de luxe sense wifi, o amb wifi de pagament i en canvi guest houses amb una wifi millor que la que es té en una casa), hem aprofitat el matí per seguir estant a la guest House i aprofitant la seva wifi super potent!!!

Hem sortit al migdia de la guest House ja que el check in al Melià era a partir de les 14:00, però només unes passes i uns trons…. ufffff hem arribat al bus pels pèls i no mullant-nos massa, però clar… i ara que fem? Si baixem on pensàvem per anar al Melià acabarem xops… Així que… decidim baixar a la parada del Pavillion i anar a menjar alguna coseta.

El primer dia que hi vam anar el Mario va veure un buffet japonès i clar… el volia tastar i allà que hem anat, però… em sembla que no li ha acabat de convèncer perquè ell s’esperava muntanyes de sushi, i aquí hi havia més aviat una barbacoa al estil japonès feta amb sopa de miso 😉

Amb la panxa plena ja hem pogut veure que havia parat de ploure, i per tant podíem anar cap al hotel, i ho hem fet caminat, una estoneta però no gaire.

I el hotel… ohhh sense paraules!!!! A més em sembla que ens han posat en una habitació millor del que ens tocava, i com reis!!!! I… tenia una banyera!!! Siiiiiii quan feia que no ens banyàvem??? Ahh i també una bàscula on hem pogut comprovar que ens hem aprimat més de 10 quilos cada un.

I nets com una patena, que faltava??? Doncs el Mario ja feia dies que veia que el seu cabell començava a estar massa llarg i quan no es podia dutxar el portava tot descontrolat, així que…. just al passadís que porta al centre comercial Berjaya (just davant del Melià), hi ha una perruqueria exprés on en uns 10 minuts ha sortit el Mario sense els seus rínxols!!!

Sortint hem anat a un centre comercial de tecnologia que hi havia just al costat perquè per una banda teníem curiositat a veure que hi trobàvem, i per l’altre volíem veure si trobàvem un ebook i quin preu tenien. Doncs el lloc impressionant amb almenys 5 o 6 plantes plenes de mòbils, ordinadors, tablets… però… de ebook res de res, serà que ja és una cosa obsoleta??? O potser és que aquí no llegeixen?? Nosaltres que en volíem trobar un bé de preu per no haver de llegir al ordinador o al ipad i poder-lo treure a tot arreu… Doncs res de res!!!

I ara… a dormir en aquest fantàstic llit on ens han deixat un parell de xocolatines!!!