23 de novembre

Pena als nostres cors, alleugeriment a les nostres butxaques. Angelet bo i dimoni dolent que enllesteixen la seva lluita, però que no influiran en les nostres decisions de quedar-nos o marxar ja, perquè el bitllet d’avió ja el tenim comprat.

Aquesta ciutat, ens ha entusiasmat. No sabem si dona per molts dies més, però no ens importaria quedar-nos un parell més per descobrir-ho.

Aquest matí, volíem anar a una zona similar al Passeig de Gràcia de Barcelona, amb tot de botigues i centre comercials, però se’ns ha fet una mica tard, i decidim que ja ho deixarem per una propera ocasió, perquè Singapur és zona de pas, tenen vols directes a Barcelona, i aquesta ciutat té moltes coses, i és molt senzilla de visitar, així que tornarem segur…

A canvi, deixar programats un parell de posts, perquè això d’anar més al dia, està bé, però hem d’anar trobant connexions contínuament per anar publicant, i encara que sabem que a Kao San Road no tindrem problemes amb la connexió, la feina feta sempre és benvinguda.

Una volta pel barri, buscant alguna cosa per dinar abans de marxar cap a l’aeroport, i passem per davant d’un McDonalds. No és massa autòcton que diguem, però aquí és l’únic lloc on havia vist que feien una hamburguesa de gambes que tenia bona pinta, així que cap a dins, i a tastar-la… ☺

Molt bona aquesta especialitat, l’haurem d’exportar….

De tornada, recollim motxilles, i cap al metro, que aquí a Singapur si que arriba el metro fins a l’aeroport.

La terminal, a l’alçada de la ciutat, i tot lo relatiu a ella ens té el cor robat. La companyia aèria, te un mostrador obert per a “early” cheking, és a dir, pels com nosaltres que sempre arriben aviat a l’aeroport, així que podem facturar la motxilla grossa, i amb les petites anem a passejar per l’aeroport.

Passem la zona de control de passaport, com tot, ràpid i senzill. I no veiem per enlloc control de seguretat. Situem la nostra porta d’embarcament, i allà ho veiem, i és que fan el control de seguretat a cada porta individualment. Així que nosaltres, i fins que l’obrin, anem a passejar per les botigues, posar-nos colònia de la que mes ens agradi, fer una partida de trivial a l’Ipad, i aprofitar la wifi GRATUITA!!!! Que posa a la teva disposició aquest aeroport. Molt per aprendre encara AENA…

Obren la sala prèvia a l’embarcament, i entrem passant seguretat entre somriures. Estrictament puntuals, ja estem embarcant quan toca, i organitzats per fileres tal com ens van indicant.

El vol curtet, dues hores i mitja i ja estem a Bangkok. Hem arribat deu minuts abans i hem d’esperar a tenir on aparcar l’avió. Que no se m’oblidi que la companyia amb la que hem volat és Jetstar, i molt contents, tant en el tracte com en el preu.

Passaports, i un segell més. Aquí a Tailàndia no cal visat, ni tampoc pagar cap quota d’entrada. La motxilla ja està sortint, i la recollim. Ara toca buscar com anar fins a Kao San Road, la zona motxillera de la ciutat, on hem reservat un parell de nits a una guesthouse barateta.

Fa tres anys hi havien autobusos que t’hi portaven, ara els han tret i han fet un metro que t’hi apropa una mica, però després has d’agafar un taxi perquè encara estàs força lluny. Això fem, i en el preu del metro, ja comencem a veure que Tailàndia s’ha encarit des de l’última vegada que vam venir.

Fins a arribar, un caos de circulació, perquè hi ha alguns carrers tallats per la policia, ja que porten uns dies de tensió política amb l’ocupació d’un parell de ministeris per part dels manifestants. Finalment arribem al centre de mogollon. Un lloc que t’atrapa des del primer moment, amb carrers plens d’oferta atractiva on menjar o beure. Més occidentals que autòctons, i la música ara que és fosc, es barreja la d’un local amb un altre. Trobem la nostre guesthouse, i ens donen l’habitació, que contràriament al que esperàvem, ens surt més barata fent la reserva mitjançant hostelbookers, que no fent-la aquí directament.

Green House es diu el lloc, i dormirem en una habitació per nosaltres sols, però això si amb bany compartit.

Sortim a fer una volta, per empapar-nos de la flaire d’aquests carrers, i és que venir aquí té quelcom d’especial. És un d’aquells llocs, que tot viatger ha de conèixer, i després ja decidirà si li agrada o no.

Estem cansats, així que retornem cap a la guesthouse, i sopem com no un Pad thai, al restaurant. Deliciós!!!! ☺ M’encanta aquest plat!!!! Diuen que la cuina tailandesa no és només això, però és que costa tant sortir-ne…

I rés mes, a dormir, que demà toca fer cosetes per aquests atapeïts carrers.