26 de novembre

Després de dos dies gaudint de Kao San Road, però amb poca activitat, ja tocava sortir una mica i visitar algunes de les coses que queden lleugerament aprop de Bangkok, ja que tot i que passarem varies vegades per Tailàndia, bàsicament, totes elles seran en aquesta gran ciutat i no veurem molt més d’aquest país, excepte les platges clar!!!

Així que avui ha tocat llevar-nos ben aviat, per agafar l’excursió que havíem contractat que ens ha facilitat poder veure tres coses que fent-ho per lliure seria difícil veure-ho tot en un dia.

En una horeta i mitja hem arribat al mercat flotant de Damoen Soak, aquí jo ja hi havia estat quan vaig venir a Tailàndia amb l’Eulàlia i la Mònica, i realment no ha canviat molt o potser si en el sentit que si ja era turístic fa més de 10 anys, imagineu-vos ara.

Aquest mercat realment ja és bàsicament una atracció turística on crec que no queda res o gairebé res del que havia sigut. Entenc que antigament realment era una mercat flotant, però avui en dia bàsicament hi han barquetes passejant turistes i barques de gent venent menjar pels turistes.

Ara, com hem estat aquí un parell d’hores, doncs hem aprofitat per treure la càmera i començar a disparar i alguna foto xula ens ha sortit.

Amb tantes fotos la veritat és que les dues hores que pensàvem que se’ns farien llargues han passat força ràpides (el que si que no hem fet ha sigut fer el passeig en barca, casi és més interessant veure les barques dels venedors, els turistes i famílies diferents que passen….).

Del mercat flotant hem sortit en una barca que en uns 20 minuts ens ha portat a un altre port i durant el trajecte hem pogut veure una mica la vida de la gent per aquesta zona plena de canals.

Baixant de la barca, reestructuració de furgonetes posant a cada una en funció de la resta d’excursió que fessis, i en direcció a dinar durant una horeta en la qual, quan portàvem uns deu minuts hem parat i han pujat una parella de madrilenys amb els que hem començat a xerrar i ens ha passat el viatge molt ràpid.

El dinar només arribar ja el teníem a taula i consistia en arròs, truita i un parell de plats al mig de curry. Al estar tot preparat evidentment en menys de mitja horeta ja havíem dinat tots. I…. un altre cop a la van on en 20 minuts hem arribat a Kanchanburi on el plat fort és la segona guerra mundial, poder veure el museu de la guerra i sobretot….. el pont sobre el riu Kwai que milers de presos dels japonesos van construir, i que després van bombardejar. No estaria malament veure la pel·lícula ara no???

Amb una bona calorada hem estat passejant pel pont amunt i avall i fent forces fotos i alguna per enviar-li al Pepe que segur que en gaudirà 😉

I després d’aquesta visita… venia el plat fort del dia, allò que més esperàvem i que ens vam quedar sense poder visitar ara fa més de 3 anys quan vam venir a Tailàndia i per culpa d’un retràs del vol de Barcelona a Doha vam perdre el de Bangkok i vam haver de dormir en un hotel de super luxe a Doha, però vam perdre una de les nits a Bangkok.

Siii i que era?? Doncs el Temple Tiger, que és un temple budista que es va fundar el 1994 i que des de llavors han tingut cura d’animals salvatges que han anat trobat, i sobretot de tigres que els cuiden personalment i els quals estan acostumats als humans, i això fa que els puguis tocar. Però clar, això era el poc que sabíem però tampoc sabíem com funcionava, però només pensar en tocar un tigre… aixxx quina emoció!!!!

L’entrada al temple val 600 bahts, però ja us dic que val totalment la pena, i vigileu com aneu vestits, pantalons llargs, samarreta no de tirants i sobretot res de colors brillants, així que nosaltres avui… de negre!!! A passar calor!!!

Directament, només entrar, vas al Tiger’s canyon on el primer que veus és una cua, i si, és per poder entrar i fer-te una foto sense haver de pagar, però a part no sabíem més. Però quan ens ha tocat entrar una noia m’agafa la mà i una altra el mòbil per fer-me fotos (la càmera la tenia el Mario) i així em porten al primer tigre…. em col·loquen per a que sigui segur i… siii poder-lo tocar!!!! Al principi feia una mica de cosa, però com veus que no sembla perillós….

Com el Mario anava just darrera meu, li hem demanat a la que li feia les fotos que també me’n fes a mi amb la càmera ja que tot i que el mòbil en fa de bones no és el mateix.

I el millor… és que no s’acaba amb un tigre no… ni dos ni tres… potser n’han sigut 6 o 7 que hem pogut tocar, acariciar, de grans de petits… i en alguns ens hem pogut posar els dos junts!!! No sabeu la quantitat de fotos que tenim!!!

I quan hem sortit hem canviat l’objectiu, ens hem dedicat a fer fotos al tigres i crec que alguna ens ha sortit força bé no creieu??

I la nostra sorpresa ha sigut quan casi marxàvem, ens han col·locat en fila i han tret un dels tigres i hem pogut passejar-lo!!!! I caminar al seu costat!!! Ufff

I encara no s’ha acabat, encara hem pogut veure com li donaven llet i a més fer-nos una altra foto!!!

Realment ha sigut una molt bona experiència i tot i que no estan en llibertat semblen molt ben cuidats i tenen espai, així que a més segurament en un país com aquest gairebé estan més segurs que no si estiguessin en llibertat.

Amb aquesta increïble sensació ja hem tornat cap a Bangkok on hem tingut unes tres hores de van, on el Mario les ha dormit gairebé totes i jo només he fet alguna capcinada.

Al arribar el Mario ha volgut ensenyar el lloc del Muay Thai al noi de Madrid, després els hem acompanyat al seu hotel i hem quedat amb ells per anar a sopar al cap d’una horeta i mitja, la qual hem aprofitat per anar a contractar una cosa per demà, dutxar-nos i veure una mica internet.

Per sopar endevineu que hem pres??? Siii!!!! Pad Thai amb gambes acompanyat de cervesetes i una molt bona conversa amb aquesta parella, el Felipe i la Gisela. El lloc del Pad Thai a més de fer-lo bo, hi ha un noi que és mag i va passant per les taules fent jocs de màgia que et deixen amb la boca oberta, i a nosaltres també ens n’ha fet i hem quedat totalment al·lucinats!!!

Per acabar la nit hem anat a fer unes cervesetes, i els nois s’han animat a menjar un escorpí!!! Siiii, i a més dels grans eh??? Bueno jo l’he provat una miqueta només i tampoc era tant dolent, però el Mario n’ha pres força més, així que li haureu de preguntar a ell que tal estava 😉