28 de novembre

No en som massa de coses organitzades, habitualment no en fem. De fet, en fugim en la mesura que podem, perquè ens agrada anar al nostre ritme decidint quan les coses cal fer-les ràpides i quan lentes, en funció de les sensacions percebudes a cada punt concret que anem a visitar. En aquesta ocasió, una mica, o molt, per la por a que si no ho contractàvem, els encants de Kao San ens fessin dormitar pels seus carrers, vam decidir contractar la excursió a aquesta antiga capital plena de temples. De fet, per això ho vam fer, i també perquè afegia la tornada en vaixell fins a Bangkok a un preu assequible, així que ja hi vam veure l’excusa perfecte… ☺

L’autobús ens ha de passar a buscar a les sis del matí per la porta de la agència, així que puntuals estem esperant, entre les restes d’una nit allargada més del compte per algun dels personatges amb els que ens anem creuant. La puntualitat en aquest país, és una d’aquelles coses que se’n deu parlar, però d’oïdes, perquè encara no hem tingut la oportunitat de conèixer-la. Dos quarts, i ni rastre de ningú que s’assembli a un guia. Tres quarts, i res de res. Això no barrufa bé… Ja pensant en el cafè del starbucks, i fer temps a que l’agència obris portes per anar a reclamar, apareix una furgoneta una hora i mitja més tard. Si, som nosaltres, i tu qui ets? Li esbufem al conductor només arribar. No havies de passar fa una estoneta? No en traiem aigua clara de les seves respostes. No sabem si ell s’ha adormit o a l’agència no se n’enteren, però cares de pomes agres i cap a dins.

Un parell de voltes més per recollir altre gent i al guia, i quan som plens, cap a Ayuthaya que falta gent. Primer un temple a les afores, i allà quan baixem fem les preguntes al guia sobre el tour, i la nostre sorpresa és que no hi ha final amb vaixell, així que després de discutir una bona estona, i que amb una actitud una mica prepotent adreçant-nos a l’agència on hem comprat el tour, que per poc li costa un parell d’osties, arribem a la conclusió que millor ens oblidem, intentem gaudir del dia, i després ja anirem a parlar amb l’agència a veure si hi ha sort.

Una gran pagoda, amb vuitanta cinc escales, que l’Eva puja en un tres i no res, espitjada per l’emprenyament, i des de les alçades que el mon para, un parell de respiracions ben profundes, i poc a poc fan que l’energia negativa vagi passant a segon pla. La càmera ja comença a aparèixer per fer les seves fotos.

En aquest tour, ens van portant d’un lloc a l’altre, el guia ens explica quatre coses al començament, i després ens dona una hora de recollida, on hem de tornar a la furgoneta. De fet, en total son uns quatre o cinc vehicles que anem junts amb el mateix guia, i entre ells una parella de catalans, de Barcelona, amb els que anem xerrant de coses diverses, i s’interessen força pel nostre viatge.

Disculpeu, però no recordo els noms dels diferents Wats, o temples, i a més no tenim wifi, així que només els aniré descrivint, i posant noms inventats. ☺

Un altre temple dels vistos, és diu: el dels budes amb mocador groc, tots organitzats en fila, formats en quadrat al voltant de la pagoda. El nom que li he posat no deixa massa a la imaginació, així que només falta veure les fotos…

En el mateix recinte, un temple molt petitet, amb ninots del Doraemon al costat del Buda. No coneixem el significat, però ens ha encantat!!!

A més un buda reclinat, no massa gran, però que és bonic de veure…

Els tuk-tuks per aquí, semblen autos de xoc amb la carrosseria que protegeix la roda davantera de la moto, i a més tots de colors ben vius.

I des d’aquí, a dinar. Una parada ràpida en un restaurant on ja tenen el menú de les excursions preparat i a taula. En aquest cas, un taula molt llarga, al davant uns alemanys a punt de jubilar-se creiem, no massa parladors, com nosaltres…

El menjar senzill, però efectiu. Arròs a dojo, i truita i un parell més de plats a compartir entre quatre. Les begudes es paguen, la resta va inclòs en el preu de la excursió.

En menys d’una horeta, ja estem a la furgoneta. L’avant penúltim temple, és un del que segons diu el guia és més espectacular. Un cap d’estàtua que ha estat engolida per un arbre. Potser en hagués impressionat, però tenim molt present el record del Tah prohm a Angkor Wat, i a aquest no li hem trobat massa cosa… La resta de passejada pel recinte, ens ha agradat mes.

Ja estem anant cap a la següent estàtua a presentar els nostres respectes. Es tracta d’un gran buda tot estirat a terra, i al voltant unes ruïnes no restaurades. Aquesta figura és més grossa i espectacular que la que havíem vist abans.

I per últim, el temple més gran. Aquí més gent, trobem nens cantant en una mena de cor, mentre els turistes els envolten. Passegem entre les pagodes sota un sol que fon les pedres.

I al costat, un temple tancat, a l’interior unes figures, a les que fem companyia al costat d’un ventilador una bona estoneta.

I per últim, tornem cap a la furgoneta, que ja és quasi l’hora de marxar. Però abans, creuem un pont, i anem a veure uns elefants tot engalanats.

Una hora i mitja de tornada, que ens passen volant amb alguna caparrada. Encara no són les quatre i ja estem a Kao San. Abans de baixar, vaig a parlar amb el conductor, i li demano el rebut. Ell, amablement m’adreça a la seva botiga, on segons em diu me’l donaran, i és al costat de l’agència on vam contractar així que perfecte.

A la empresa del conductor, una noia molt simpàtica ens diu que anem a la nostre agència, que cap problema, que ells han de tenir còpia del rebut, així que seguim les seves instruccions.

Ens plantem a la nostre agència, i tenim sort. Ens atén el noi més espavilat del lloc. Ens escolta, i ens diu que no sap massa be que ha passat, però que el preu de l’excursió del vaixell, és molt més cara. Ens semblava massa barat el que havíem pagat, però….

Al final, ens entenem a la perfecció, i entre el poc que havíem pagat de més, i alguna compensació per l’espera feta, demà tenim transport gratuït cap a l’aeroport. Ens ha agradat aquest noi, perquè tot i l’error que van cometre, no s’ha amagat, i ha buscat una solució que contenta a les dues parts.

I ara a fer feina, que per ser l’última tarda en tenim una miqueta, però abans un Starbucks, que ens ho mereixem ☺

Fem les motxilles que demà toca anar cap a Myanmar, i a més de pensar en l’avió, volem deixar una motxilla a l’hotel on tornarem després, i fer aquests 25 dies per terres birmanes només amb una.

Després d’allotjar la motxilla on volíem, encara que haurem de pagar ☹, comprem un parell de samarretes que ja tenia vistes, molt bufones. Una pizza que està boníssima al mateix lloc d’ahir, i a dormir que demà toca llevar-se un altre vegada molt i molt aviat, que el bus que ens passa a recollir, ho farà a les sis. Esperem que demà sigui puntual… ☺