1 de desembre

Comença un nou mes i nosaltres ens comencem a moure per Myanmar, ja fa temps que no ens posàvem en ruta per un país, ja que les últimes dues setmanes havíem estat en diferents ciutats i les anteriors havíem estat a Goa.

Però el fet que aquí a Myanmar només tinguem 23 dies, farà que el visitem com si fos un viatge d’estiu on tens poc temps i vols veure moltes coses.

Tot i que vam aterrar sense tenir molt clar que volíem veure (a part de Bagan i Inle es clar!), poc a poc ho anem definint i ahir ja vam comprar els bitllets per al nostre següent destí: Pyay, una població poc coneguda turísticament però de la que hem llegit que pot estar interessant i que a més queda a mig camí entre Yangon i Bagan.

Així que aquest matí, ha tocat matinar, tot i que hem pogut fer un altre bon esmorzar a la Okinawa Guest House (crec que trobarem a faltar aquests esmorzars…). I amb la panxa plena… cap a l’estació de busos, que està tan lluny com l’aeroport o més!! Un fet si més no insòlit o al que no estem acostumats en la resta de ciutats que hem visitat.

En una hora ja érem a l’estació de busos on evidentment hem arribat massa aviat per costum, i on hem estat esperant a poder pujar a l’autobús, que no estava gens malament comparat amb altres que hem agafat.

I a les 8:30 ens posàvem en ruta en direcció Pyay per la Pyay Road (aquest cop segur que anàvem per la direcció correcte!).

Havíem llegit que les carreteres aquí a Myanmar eren molt dolentes, i de moment pel trajecte que hem fet hauríem de dir el contrari, o millor, no és que siguin molt bones però ni de bon tros són les pitjors que hem passat!!! El meu cul encara recorda les carreteres de Mongòlia o la carretera al camp base del Everest, així que això de moment… és Glòria!!!

Quan portàvem unes 3 hores i eren quarts d’onze, hem fet una parada per dinar i fer les nostres necessitats, nosaltres bàsicament hem menjat unes patates que per cert estaven boníssimes!!!

I en unes tres horetes més… ja érem a Pyay o això semblava ja que ens han dit que baixéssim.

Com sempre que anem en bus, i és un dels fets que fa que prefereixi mil cops més el tren, ens han deixat en mig d’una carretera que ni de bon tros semblava el centre i que era impossible situar-se en el minimapa de la lonely que tenim, així que per variar, hem hagut de fer cas a un tuk tukero (cosa que sempre em fa desconfiar) per arribar a una guest House. Tot i així, com hem baixat una mica descol·locats del bus, i hi havia un bar, hem parat a fer un beure i així de pas consultar la guia a veure a quina guest House li dèiem que ens portés.

Hem anat al Myat lodging i allí el Mario ha anat a veure les habitacions mentre jo em quedava amb les motxilles al tuk tuk més incòmode que hem anat fins ara. Quan ha tornat, m’ha dit que hi havia tres tipus d’habitacions i la intermitja estava força bé, però ens la deixava per 20 dòlars o el que és el mateix a 20000 kyats, aquest preu ens ha semblat massa car, però quan ja estàvem disposats a marxar el senyor ens ho ha acabat reduint a 13000 kyats i per tant hem acceptat.

Una mica de descans, però en seguida he baixat a preguntar opcions per marxar de Pyay i per veure que podíem visitar per aquí.

El senyor de la Guest House és d’allò més divertit i m’ha informat de tot!!! Hi ha busos a Bagan de nit que triguen unes 11 hores (però no estàvem a mig camí???) però que dia si dia no són amb Aire Condicionat, que vol dir que són millors busos, i justament demà no n’hi ha, però també hi ha busos a Mandalay que més o menys triguen el mateix, així que dit i fet, demà a la nit ens anirem a Mandalay i aquesta tarda pensarem que volem fer durant el dia de demà.

Amb aquesta informació hem sortit a fer un volt i en un no res hem anat a parar a la vora del riu i la veritat és que era una zona molt maca on venia de gust passejar-hi, i al veure un vaixell venien ganes de navegar-hi, ho farem??

El passeig ens ha portat a un restaurant a la vora del riu on hem decidit parar a menjar alguna cosa ja que començàvem a tenir gana, i hem menjat força bé la veritat, i ens ha donat una mica de forces a seguir passejant una mica mentre no s’ha fet fosc, tot passant per un mercat nocturn on si no haguéssim ja menjat segur que hi picaríem alguna coseta, ja que tenia molt bona pinta.

Cap a quarts de set ja érem a la Guest House on després de llegir i escriure una estoneta anirem a dormir.