2 de desembre

Aquest matí l’hem començat amb un bon esmorzar que hem trobat preparat al baixar encara en pijama, ja que sinó ens en quedàvem sense.

Una cosa bona que tenen els allotjaments de Myanmar, tot i ser més cars que els d’altres llocs, és que tots inclouen esmorzar i d’aquesta manera comences d’una molt bona forma el dia. Creiem que el tema de l’esmorzar ho fan per compensar els alts preus de les habitacions que ve donat per els elevats impostos que els fa pagar el govern per allotjar estrangers.

Mentre menjàvem una truita, plàtans, suc de taronja (o més aviat un sobre tipus “tang” amb aigua freda), torrades i cafè amb llet (aquí no us espereu un cafè amb llet com deu mana eh? El que et posen a tot arreu és aigua calenta i un sobret que és un tres en uno, ja que té cafè instantani, llet en pols i sucre), l’amo del hotel ens convencia per a que el contractéssim per portar-nos en tuk tuk a un parell de pagodes. Finalment ens ha convençut però li hem dit que sortiríem a les onze per poder descansar una mica i fer una dutxa com deu mana.

A les onze, hem deixat la motxilla grossa i les botes al hotel i hem pujat en el seu tuk tuk que és com un pick up en forma de moto i l’havia condicionat amb un parell de coixins per a que estiguéssim més còmodes.

Segons ens va dir per arribar a la Shwemyetman Pagoda havíem de fer 9km, però ens hi hem estat força estona en el tuk tuk ja que anava molt lent, ara, això ens ha permès gaudir totalment del recorregut i anar saludant a tothom, o més aviat que ens saludessin i ens somriguessin.

I que hi hem anat a veure en aquesta pagoda? O més aviat, que la fa especial per anar-la a visitar? Doncs que el buda que hi ha és un Buda amb ulleres, si, si, unes ulleres d’or enormes.

Aquestes ulleres se li van afegir més tard, quan un noble va voler estimular la fe local a través de la curiositat. Més endavant també un noble que la seva dona tenia problemes amb la vista en va oferir unes altres i diuen que es va curar. Actualment netegen les ulleres cada dues setmanes i necessiten nou monjos per poder moure-les.

Realment és molt curiós i ens ha agradat molt, ja que després de veure una muntanya de budes, aquest ha sigut completament diferent.

Un altre cop al tuk tuk i aquest cop fent fotos a tort i a dret gràcies a que anàvem lentament i així hem pogut captar la gent en bici, moto, tricicles…

Després d’una altra estoneta, ens ha deixat al peu d’una pagoda que hem endevinat que era la principal de Pyay, que es diu Shwesandaw Paya, i hi hem anat a parar per la banda de darrere on hi ha un gran buda sentat, a part d’altres escultures representant monjos, molt divertides.

Fotografiades les escultures i el buda sentat que és enorme, ja ens encaminat cap a la pagoda tot pujant una muntanya d’escales.

I a dalt de tot l’hem trobada, tot i que ja en comencem a tenir una col·lecció de pagodes aquí a Myanmar, la veritat és que l’hem trobada molt maca i a més té unes molt bon vistes sobre la ciutat.

El millor ha sigut que per baixar no ho hem hagut de fer per escales, sinó que tenen un ascensor per pujar i baixar-hi!! Increïble!!

Com ja anava sent hora, tot tornant cap al hotel, hem parat a dinar una miqueta i de pas, estar fent temps fins a l’hora d’anar cap a la parada de bus.

El trajecte en tuk tuk fins a l’estació de busos ha sigut molt curiós ja que a part de saludar-nos tothom, de cop un noi que anava en moto s’ha posat al costat del tuk tuk i ha anat xerrant amb nosaltres al voltant de Colòmbia ☺ i de la “espanyola” Jennifer Lopez fins que hem arribat a l’estació, realment aquests birmans ens cauen d’allò més bé!!

L’home ens ha deixat on ha de sortir el nostre bus en direcció Mandalay, i mentre esperàvem hem estat especulant quin seria el bus o millor, com seria. El més divertit és que finalment ha sigut el bus que teníem darrera i que a la porta hi havia el Mr Bean, serà bona senyal??

I aquí han començat les 12 hores fins a Mandalay, de 6 de la tarda a 6 del matí, que al principi s’hi estava bé al bus, i nosaltres no enteníem perquè tothom anava tant abrigat, però poc a poc ho hem anat entenent, ja que l’aire condicionat s’ha anat notant més fins que feia un fred polar!! Sort que la jaqueta la teníem a mà, però tot i així… Ufffff quin fred!! Cap a les 9 hem fet una parada i a la una n’hem fet una altra, per anar al lavabo i també per menjar una miqueta. Nosaltres portàvem patates, però també ens hem comprat unes mandarines minúscules que estaven boníssimes!!

Havent dormit una miqueta, hem arribat a Mandalay i per variat a on cristo va perdre el gorro, pel que aquest cop hem agafat un parell de motos, on separats i no veient molt clar el tema de la seguretat viària en alguns encreuaments, i després de perdre’s una mica, ens han portat al hotel que volíem anar inicialment. Com estava ple, els hi hem dit que ja anàvem pel nostre propi peu i no ens ha costat gaire trobar-ne un, tot i que a un preu més car del que esperàvem, però pel que estem veient, els preus han pujat força respecte a fa un parell d’anys o inclús un.

Així que instal·lats al ET Hotel a descansar una mica que ja toca….