10 de desembre

Avui si, després que ahir estiguéssim reposant i que a més la pluja ens impedís sortir a fer un vol, avui ja hem pogut començar a gaudir d’aquest indret, ja que el temps ens ha respectat i tot i que no ha sortit el sol, tampoc ha plogut.

Però evidentment, primer de tot, hem fet un bon esmorzar, el clàssic cafè o te, torrades, una truita (o aquí més aviat podríem dir que és un saltejat d’ou, tomàquet i ceba) i plàtans, una bona forma de començar el dia. I després una bona dutxa amb aigua calenta.

I així ben nets i esmorzats hem anat al restaurant del costat a llogar unes bicis, si, si, he agafat una bici, i sense queixar-me!!!!

I apa, hem enfilat la carretera en direcció on estan la major part dels temples. Portàvem menys de 5 minuts i ja hem començat a veure temples a banda i banda de la carretera, i ja hem començat a flipar, això és impressionant!!! Encara que llegeixis que antigament hi havia uns 4400 temples i que actualment en quedin dempeus uns 2700, no sé, jo particularment no sé imaginar-m’ho i clar al començar a pedalar i trobar un temple rere un altre fa que et quedis sense paraules.

Hem passat els primeres temples, pensant, com estan molt aprop, doncs ja hi anirem, i no ens hem aturat fins a un que semblava més gros i a on tothom s’hi parava.

Realment, el temple (del qual no recordo el nom i ja us aviso que em passarà amb tots) en si és molt maco, però particularment, després de veure Angkor a nivell temples individuals no he al·lucinat, ja que l’estil és molt semblant a altres temples que hem vist en altres viatges i sobretot que vam veure a Angkor.

Però el que comencem a intuir que té d’especial Bagan és el seu conjunt, el tenir un temple rere un altre.

En aquest temple, per ser un dels més visitats ja hem vist muntanyes de souvenirs que ens enduríem encantats si fos un viatge de poques setmanes, però que en aquest viatge evidentment no podem fer, però això si, el Mario ha acabat pecant comprant-se una samarreta que tenia vista amb l’alfabet birmà, a veure si el podem aprendre…

Només com a curiositat, l’alfabet birmà està emparentat amb el tibetà, s’escriu i llegeix d’esquerra a dreta, i és bonic de veure escrit perquè les seves lletres son cercles, combinats entre ells, o parts dels mateixos. A més les paraules no queden separades entre si, així que la seva lectura per a persones com nosaltres que no hi estem acostumats ens sembla una quimera.

Seguim ruta i al arribar gairebé a Old Bagan, agafem un camí de sorra que ens ha portat a un altre temple dels importants.

Una cosa important per visitar els temples de Bagan és que no pots portar samarretes de tirants, ni pantalons massa curts i que t’has de descalçar al entrar a cada un, i descalçar vol dir ni calçat ni mitjons, així que és millor fer la visita amb sabates obertes i que siguin fàcils de posar i treure.

Aquest temple era força gran i amb uns budes enormes dins que tots ells estaven dempeus.

D’aquí ja hem decidit agafar camins de sorra i si per la carretera ja ens hem quedat de pedra per la quantitat de temples que hem vist, doncs no us dic un cop t’endinses per caminets, on te’n van apareixent per tots els costats i a més ara sense gairebé cotxes i on pots parar tranquil·lament per fer-hi fotos.

El camí ens ha portat a un altre temple dels grossos on després de visitar-lo hem fet una paradeta per hidratar-nos una mica i descansar una mica de la bici.

Quan hem tornat a agafar la bici, hem agafat un caminet que ens ha portat a un temple que no hi havia ningú però que era dels que s’hi podia pujar, per fi!!! Tenia ganes de poder veure la quantitat de temples des de les altures.

I realment, al arribar a dalt… ufff si trobar-te un temple rere un altre impressiona… no us dic al veure-ho des de les alçades, i poder veure una gran extensió amb temples difuminats per tot arreu!!! Realment…. et quedes sense paraules, i mira que avui no feia gaire bon dia….

Quan hem baixat, començàvem a tenir una mica de gana, així que hem agafat un altre camí per tornar a la carretera, ha sigut un camí diminut que amb la bici a mi em costava una miqueta, però l’entorn era tan maco que no pensaves en la dificultat.

Hem fet un bon dinar en un lloc d’aquest una mica més posats, d’aquests que ens agraden, i realment el cansament ha començat a sortir una mica. Així que quan hem acabat, hem decidit tornar cap al nostre hotel, que per avui de bici ja n’hi havia hagut prou, a més el refredat del Mario encara no està del tot curat, així que millor fer una mica de bondat no??

La tornada ha sigut força ràpida i la veritat que per ser el primer dia en bici em sento força orgullosa, tot i que les cames em feien una mica de mal en les pujadetes, però per sort tot és força pla i no requereix d’un super esforç. A veure que tal ho porto demà…

La resta de la tarda hem estat descansant i cap a les 8 hem anat a sopar al lloc que ja ens hem aficionat, el Golden Emperator, un lloc amb una gent super amable i maca, i on els plats que hem provat ens han agradat molt, especialment a mi m’encanta la sopa Tom Kha Kai que vaig aprendre a fer a Bangkok i que aquí està deliciosa, així que… quan torni l’hauré de practicar i a veure si em surt bé que de sabor és boníssima!!!

I ara a dormir més o menys d’hora que demà volem matinar per veure la sortida de sol!!!