Viatge a Ítaca

Dia 183 i 184: de Mandalay a Bagan tot navegant pel riu Ayeryawaddy

5 comentaris

8 i 9 de desembre

Avui com ja us en parlàvem ahir, toca un trasllat d’aquells que ens agraden, que esperes amb il·lusió tot i que ja saps abans de començar que serà dur. Seran setze hores, o això creiem, en un vaixell per aquest enorme riu que és el Ayeryawaddy, i que és en bona part navegable. Per poder-ho fer, sobretot hem tingut la sort que dins de la planificació del viatge, havíem pensat anar cap a Bagan un diumenge, i és que aquest vaixell lent només fa trajecte els dimecres i els diumenges des de Mandalay a Bagan. N’hi ha altres, als quals recorren els turistes més adinerats, i que s’adapten a alguna de les comoditats més occidentals, mentre pagues de quaranta dòlars en endavant per persona. En el nostre paguem quinze dòlars per persona, no hi ha opció de fer-ho en moneda local aquí, i el compartirem amb la població autòctona, i les mercaderies de tot tipus que van present en qualsevol mitjà de transport que no sigui l’estricament dedicat al transport i confort del turista.

Hem de matinar si, però ja li agafem el gust, i com deia un fantàstic consultor al que vaig tenir el plaer de conèixer, estem canviant de mussols a gallines. No hi pensem, però podíem haver demanat esmorzar per emportar, com han fet la parella amb la que compartim el taxi que ens porta fins al moll de sortida del vaixell cap a Bagan. Dos quarts de cinc, i anem recorrent entre la penombra els carrers a una velocitat exagerada. Per sort, ningú o quasi ningú amb qui creuar-se, així que abans de les cinc estem fent cua darrere de vuit o nou occidentals per comprar el bitllet.

Dos pisos, la part de baix amb tres lavabos tipus latrina, sala de màquines, i la major part habilitada per a mercaderies, i una superior on unes cadires de plàstic, amb un aspecte no massa robust ens hauran d’aguantar tot el trajecte.

La sirena del vaixell desperta i molesta, massa potent, però s’haurà de fer sentir abans d’arribar a port. Ni rastre de sol encara, ni llum, ni escalfor, així que ja ubicats mirant a riu, ens posem jaquetes i tapem amb els pareos, que el fred comença a sentir-se a tors i cames, quan ja salpem cap a la ciutat dels 4000 temples. A una barra a la manera de qualsevol bar, uns cafès ben calentets ens ajuden a passar el fred, i en transporta a aquells moments on un tassa de cafè és sinònim de confort, d’un matí a casa sense pressa per degustar-lo mentre esmorzes. Aquí no hi ha casa, però la sensació és d’estar-hi bé, a gust, contents i emocionats amb una sensació que va creixent i t’embarga per complet. L’acompanyem amb unes magdalenes que ven una de les senyores, que durant tot el trajecte et va oferint viandes de tots els tipus que puguis imaginar.

Ayeryawaddy4

Ayeryawaddy7

El sol comença a aparèixer entre els núvols. Els primers rajos, fan que la càmera passi de la bossa a la falda, i allà seguirà tot el camí.

Ayeryawaddy3

Ayeryawaddy

Ayeryawaddy2

A més els rajos de sol, son agraïts infinitament perquè donen aquella escalfor local a les cames, allà on el cafè no arribava.

Ayeryawaddy5

Ayeryawaddy6

Durant el trajecte, les aturades són constants, però no excessives. A diversos punts a la vora del riu , un munt de gent espera al costat d’un camí de terra que imaginem porta al seu poble.

Ayeryawaddy17

Ayeryawaddy19

Ayeryawaddy14

En cada un d’aquests punts, comença el ball. Persones cap amunt, que amb una perícia extraordinària descarreguen el que calgui, mentre altres fan l’operació inversa carregant enormes fardells sobre els seus caps, mentre baixen per empinades vessants i pugen al vaixell per dues fustes que fan al seus peus de perfectes passarel·les.

Ayeryawaddy11

Ayeryawaddy16

Una legió de venedores que entre somriures, entren a oferir coses de tot tipus. Menjar, roba, i altres que poden servir per complementar el viatge.

Ayeryawaddy8

Ayeryawaddy13

Mentre, les opcions de fotografiar són incomptables. Els nens, ens miren, saluden, i riuen, mentre pronuncien alguna paraula adreçada a tu. Contestes i ells segueixen el joc per una bona estona.

Ayeryawaddy9

Ayeryawaddy12

Ayeryawaddy10

Nosaltres, anem passant les hores cada vegada amb el cos més quadrat, però sense que la mirada deixi el riu i els seus paisatges per un moment. Ens encanta navegar, no és la primera vegada que ho fem, i la calma que trobes ens omple i gratifica. Això si, les hores passen, el sol marxa, i torna la fresca i els mosquits. No sabem exactament quan falta, però en la penúltima aturada, ja desitgem amb ganes que quedi poc, perquè la foscor s’ha emportat el paisatge, i ja només ens queda passar l’estona comentant els nostres somnis futurs, i veient com les nostres veïnes alemanyes s’han passat la major part del viatge jugant encantades amb uns nens que no les deixen ni per un moment. És el tarannà d’aquestes terres, que provoca l’apropament i el contacte, que no et decepciona.

Ayeryawaddy15

Ayeryawaddy18

Finalment un xiulet del vaixell inusualment llarg, i deduïm o esperem que ja hi siguem. Visca!!!, esperem a que les passarel·les estiguin muntades i cap a terra ferma després de setze hores. Les cames no acaben de reconèixer el moviment, i els malucs encara adormits; el cos retorna una sensació estranya.

Allà uns quants homes disposats a portar-nos on vulguem amb diferents mitjans de transport. Un noi jove, diu que ens portarà en bicicleta, no ho veiem clar, però accedim. I després de que pari a mig camí perquè paguem els 15 dòlars d’entrada obligatòria per a venir per aquí i que no podem evitar pagar tot i intentar escaquejar-nos, sembla que ja no pot amb la seva ànima, així que parla amb un taxista que ens durà cap al hotel que ja teníem prèviament reservat.

Bagan

Pel camí, insisteix una vegada i un altre que comprem ja els bitllets d’autobús, així que parem a un lloc, on ho fem. Una mica atabalats però ja tenim la feina feta. Ens allotjarem a les habitacions més barates, de 18 dòlars nit, al Winner guesthouse. Les habitacions són senzilles, però ja ens va bé. Un sopar a un restaurant del costat que tenim gana i a dormir que durant tot el trajecte gairebé no ho hem fet.

El dia 9, tot i estar en un dels llocs més bonics del planeta, no hem fet gaire cosa. Primer perquè no ha parat de ploure en tot el dia, i segon i més important perquè necessitàvem repòs, especialment jo, que ja ahir al vaixell no em trobava gens be, i avui s’ha confirmat que la calipàndria és de les considerables, ja porta dies que dura, i no hi ha manera de fer net. Així que amb aquests paràmetres, i amb la sensació de que alguna cosa ens estem perdent, però que la raó respon que estem fent be, i que ja hi haurà temps, el dia ha passat cobrint les necessitats fisiòlogues bàsiques, i tot i que només fa una lleugera fresqueta, passant la major part del mateix coberts amb una manta fins a les orelles.

Bagan2

Anuncis

5 thoughts on “Dia 183 i 184: de Mandalay a Bagan tot navegant pel riu Ayeryawaddy

  1. Vaja, la calipàndria agafada a l’autobús amb aire congelat encara dura, pel que veig !
    Una travessia amb vaixell molt maca i amb la gent del país, molt bé !
    Per cert, això que molts van amb les cares pintades de blanc ?

    • Una mica pesades les 16 hores en vaixell, sobretot quan no hi havia sol, però una passada veure la vida que es fa al riu. Les cares les porten pintades amb el tanaka. És com una mena de tintura que s’extreu d’un arbre, i que se’l posen els nens i les dones per protegir-se del sol, i perquè les fa veure’s més boniques.

  2. Un viatge amb vaixell que dura hores es molt bonic. però deu ser molt agotador ?. Petons, Avi.

  3. Em sembla que deu haver estat pitjor que anar a Mallorca en butaca de la Transmediterrània! Maques les fotos, però feu el favor de cuidar-vos!

    • Ho intentem…però això de fer vida viatjant de vegades en condicions no gaire favorables, es manifesta en algun refredat. Però la taxa per càpita de refredats és mes baixa viatjant que a Barcelona… 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s