11 de desembre

Diuen que una de les coses més maques de veure a Bagan és la sortida i la posta de sol, tot pujats en un dels seus temples i veure així la immensa quantitat de pagodes tenyida pels colors que aporta una sortida o una posta de sol, barrejada amb la boira que és genera per la temperatura.

Per tant, evidentment un dels dies aquí havíem d’intentar veure una d’aquestes coses, i perquè dic intentar? Doncs senzillament perquè que hi hagi una bona sortida o posta de sol no és una cosa que depengui del ésser humà i molt menys de nosaltres, i la natura va pel seu compte i no sempre vol mostrar-te un espectacle.

Així que aquest matí a les 4:30 sonava el despertador i apa…. a vestir-se i agafar les bicis!!! El meu cos no sé si està gaire preparat per començar a fer esport a aquestes hores eh???

Doncs si, 5 del matí, tot fosc i apa… amb la bici en direcció a la pagoda de Shwesandaw on creiem que es veuen bones sortides de sol. Amb les cames entumides per la bici d’ahir i el fet que encara no estan del tot despertes, hem agafat la carretera on per sort hi havia una mica d’il·luminació. La carretera l’hem deixada per un camí de sorra però de moment encara anàvem bé, però de cop… cap a on era exactament? I clar, sense llum del dia i només amb el frontal, més o menys he deduït la direcció. I al principi el camí encara era decent, però de cop ens ha sortit bordant un gos i aix… que segur que no anem pel camí correcte…

Però passant silenciosament, hem trobat un trencant que ens ha portat per la direcció correcte, ja que per sort la pagoda escollida era de les que estan il·luminades de nit i així ens hem pogut orientar.

Evidentment hem arribat a la pagoda per un lloc on no hi arriba ningú, si més no de nit, i d’aquí cap amunt!! A dalt ja hi hem trobat bastanta gent, però per sort hem trobat un lloc on quedar-nos de cara a la zona a on havia de sortir el sol… si si, encara era negra nit!!

Poc després d’arribar ha arribat un grup de xinesos amb les seves super càmeres i els seus trípodes enormes ocupant-ho tot i gairebé posant els trípodes a sobre els nostres peus.

Quan ha començat a fer-se una mica clar, hem començat a intuir que no seria una sortida de sol de les que són espectaculars, ja que el cel estava ple de núvols ☹ però tot i així no hem desistit ja que primer hem pogut veure tota la zona amb alguns dels temples il·luminats que semblaven imponents, i poc a poc ha anat clarejant.

Ha arribat un moment que veiem que no, que semblava que avui no veuríem res espectacular, i hem estat a punt de marxar, però de cop, el sol s’ha sortit amb la seva i ha trencat uns núvols que ha deixat que tot i no ser una sortida espectacular si que tinguéssim un cel prou maco.

I a més, de cop i volta, ha aparegut un globus que ens ha permès fer unes fotos molt més boniques.

Cansats i amb fred, hem tornat cap a la guesthouse i durant el trajecte en bici he començat a notar que em feia una mica de mal l’esquena, o més ben dit que se’m carregava el lumbago… això de no fer mai bici i de cop dos dies seguits…. o serà l’edat??

A la guesthouse, a dormir una miqueta i reposar fins al migdia que hem tornat a agafar les bicis per anar a dinar cap al poble, però hem vist que estava una mica lluny i que després hauríem de desfer el camí, i per tant hem decidit parar en un restaurant que ens ha semblat que podria estar bé.

I la veritat és que ha estat molt bé, ja que era un lloc autòcton on fan el que li diuen Myanmar Rice, i això consisteix en un plat d’arròs evidentment, i a més et porten un parell de safates amb platets on tu pots triar que menges i després només pagues el que has menjat.

Realment tot estava boníssim i a més hem en ha permès estar una bona estona que ha donat peu a un moment d’aquells de pluja d’idees del viatge i del després, amb alguna idea bona que de moment… no es pot explicar!!!

I com no havíem tingut prou de temples doncs… a intentar veure’n algun més i sobretot a veure si després de no haver vist una magnífica sortida de sol, podíem veure una bona posta de sol per poder augmentar la nostra col·lecció.

En aquell moment, a les 4 de la tarda hi havia una llum d’aquelles que et fan fer fotos i més fotos. Per no fer el mateix camí que les altre vegades, hem agafat una ruta alternativa on hem trobat més temples (de fet aquí és impossible caminar sense anar trobant temples a banda i banda) i hem aprofitat per treure la càmera i captar-los amb aquesta llum.

La bici i el nostre cap, ens han portat al temple que vam anar ahir i que va ser el primer punt des d’on vam poder veure la immensitat de Bagan des de les alçades, ja que creiem que allí podríem veure una bona posta de sol.

Si les vistes ahir eren precioses, avui no sé ni com descriure-les, ja ho sé, són les mateixes vistes, però a més amb un sol de mitja tarda il·luminant els temples que feia que realment fos indescriptible!!!

I allà ens hem posat, en un lloc on no hi havia ningú a esperar a que el sol decidís desaparèixer rere l’horitzó.

Mentre esperàvem, ha anat venint alguna gent més, però ni molt menys la quantitat de turistes i xinesos que hi havia pel matí a l’altra pagoda i que pel que veiem tornava a haver-hi.

Però la decepció ha vingut quan en un cel totalment clar i blau, ha aparegut un núvol ben gran, un només, però just a on el sol s’havia de pondre, i ens ha privat d’un espectacle que hagués sigut digne de veure. Ens anirem de Bagan sense poder veure els temples amb els grocs i taronges dels matins o capvespres?

La tornada amb la bici ja ha sigut més dura, suposo que el cansament acumulat a les cames per una banda, els genolls que han dit que potser m’estic passant i l’esquena que deia el mateix, ha fet que tingués unes ganes boges d’arribar i deixar la bici. Crec que demà…. agafar una bici no serà bona idea…

Per acabar el dia hem sopat en el nostre restaurant preferit tot repetint el mateix menú que tant ens agrada.