12 de desembre

Avui ja és l’últim dia a Bagan, aquesta meravellós indret que toca simfonia final per a nosaltres, i com en les grans ocasions amb sorpresa final, però anem a pams….

L’Eva es queixa de l’esquena i de les cames, sembla que això de la bici, ha deixat algun ferit de guerra pel camí. Així que avui res de bici, però toca llevar-se a una hora prudent per arribar a l’hora d’esmorzar, per fer després les tasques higièniques necessàries, i tancar les motxilles que ja ens portin a l’hora del checkout.

Després intentar exprimir alguna goteta de wifi per poder penjar algun post, però no hi ha manera, així que desistim i provem al restaurant del costat on algun dia passat hem tingut sort en la tasca de penjar post. Però avui no hi ha manera, no podem pujar les fotos, així que acabada la cervesa que havíem pres com a excusa, passem a la tercera opció, el nostre restaurant preferit. No hi ha connexió a Internet, però el menjar ens encanta, així que endarrerirem una mica el que pugueu llegir les nostres aventures.

Aquí a Bagan, només cal caminar quatre passes i trobes temples arreu, i aprofitant aquesta circumstància, passegem una miqueta i ens endinsem a peu per algun dels molts camins de sorra, que passen a la vora dels temples. N’ubiquem un que si pot pujar a dalt, així que ja tenim lloc desitjat on veure com el sol es pon, ara seguirem sense rumb fix, cap aquí i cap allà sota una calor que fa suar.

El camí que agafem, ens el tallen uns gossos que ens borden, els primers que trobem per aquí que ho fan, i decidim seguir l’avís, fer mitja volta i prendre un trencant a mà esquerra, que després d’una passejada ens porta al riu.

Allà, homes i dones feinegen amunt i avall d’un vaixell que descarreguen. Ho hem anat veient durant tot el viatge, i és que aquí les tasques considerades de força les fan tant homes com dones.

Un monestir amb una estupa que sembla de construcció recent, o si més no restaurada i pintada de blanc, és el nostre següent pas.

Allà el camí sembla que està tallat pels matolls que han decidit amagar-lo. I no tenint massa clar els animalons que poden poblar el sotabosc, girem cua, i un camí alternatiu ens porta cap a altre temples.

Ja comença a ser l’hora d’anar tornant, i desfent el camí arribem al temple on creiem s’hi pot pujar. A l’entrada, uns nois molts simpàtics que com a la resta de temples et demanen si vols comprar algun dels dibuixos que han fet. Nosaltres declinem l’oferiment, i pugem cap a dalt per unes escales quasi be a les fosques. Des d’allà i passant per unes petites obertures on quasi be no hi cabem, seiem on d’aquí a una estona començarem a veure com el sol va caient lentament, retallant la silueta de tots els temples que tenim per davant.

Una altre parella que arriba. Ens saludem i ens disposem a presenciar un magnífic capvespre quasi en la intimitat. Preciós el que veiem, el millor que hem vist per aquí, així que contents baixem cap avall quan un noi ens diu que ja es hora de tancar el temple.

Tornem cap a la guesthouse, on fem temps mentre ens passa a buscar una furgoneta. I aquí la sorpresa…. Després de viatjar junts al mateix vaixell sense saber-ho, i estar allotjats al mateix lloc, de sobte, unes paraules en castellà, ens saludem, i ja tenim al Gonzalo i a l’Isis presents al nostre viatge. Són una parella que viu a Madrid, i que des del primer moment ja sembla que ens hi farem, així que entre conversa i conversa ens passen a recollir amb una furgoneta per portar-nos a la “estació “ d’autobusos.

Allà pugem a un autobús del tipus modern, i amb un aire condicionat glaçador per no desentonar amb els de la resta del país. Una aturada per fer un mos cap a les deu, i quan nosaltres ja dormíem pensant que no arribàvem a destí fins a les cinc del matí, llums obertes que son les dues del matí i ja hem arribat a Kalaw.

Allà esperant-nos algun caça turistes que ens porta als quatre cap a la Lilly Guesthouse, el lloc on volíem anar a dormir, i on per un preu de 7 dòlars la nit ho farem a una habitació de fusta. Estem tant sorpresos pel preu tant baix, que l’hem de preguntar varies vegades, i també negativament pel fred que fa per aquí, que recomana una bona manta, i alguna de la roba que vam deixar a Bangkok… 😦

I ara que és força tard, a dormir una estona ben tapats, que demà caldrà anar a negociar el trekking que volem fer els propers dies…