Viatge a Ítaca

Dia 192: De vinets al llac Inle

4 comentaris

17 de desembre

El nostre allotjament es diu Big Drum, de fet havíem reservat a un anomenat Joy, però ens van re-col·locar en aquest, en una habitació amb bany a dins, que era un afegit al nostre pacte inicial.

La nit ha sigut freda, amb una manta no n’hem tingut prou. Avui en demanarem més, i és que, no contemplant la possibilitat de que fes fred per aquestes terres vam deixar la roba tèrmica a la motxilla de Bangkok. Per sort, el sol escalfa el cos, i esmorzem una truita de ceba i tomàquet, de les millors que hem menjat, a la terrassa a la vora del riu. Hi estem d’allò més bé, l’únic però si en que en podem posar un, és la quantitat de barques a motor que hi passen per davant.

L’Isis i el Gonzalo, també han passat fred, i mentre esmorzem traspassem arxius d’un ordinador a l’altre. Entre mos i mos, decidim que ells aniran a fer un volt amb bicicleta, i nosaltres donant descans a les llagues de l’Eva, farem respòs posant al dia el blog, i ens trobarem al capvespre a un dels cellers que hi ha aquí al llac.

Inle

Després de prendre’ns amb tranquil·litat el matí, sortim a fer un volt per la població, comprovant que hi ha moltes guesthouses, molts hotels, i restaurants per parar un carro, molts amb un cert toc d’occidentalitat. Després d’un passeig, un lloc anomenat “French Touch” crida la nostre atenció. Les fotografies de les parets i l’ambient que s’hi respira ens fa decidir a consumir. Res de l’altre mon, així que fem dinar en un altre lloc, i esbrinem quan pot costar un taxi fins a la Red Mountain winery. Negociem una mica, i a dos quarts de quatre quedem en punt perquè ens reculli.

Frenchtouch

L’hora convinguda, i un motocarro que es presenta. Pugem i tot i que sembla que no va massa fi, arribem al nostre destí en una mitja horeta. Allà sorpresa ☺, trobem el Gonzalo i l’Isis acompanyats del nostres amics israelians, l’Ahmid i el Daniel, que ja han començat a tastar el vi. Les vistes de la vall i del llac, espectaculars. Poc a poc el sol va caient, però encara tenim temps, així que demanem per veure el celler. Fem una visita de deu minuts per alguna de les instal·lacions, i no ens expliquen massa, perquè el noi te un discurs après i tot i que és molt simpàtic, no coneix alguna de les coses que preguntem. Només dir-vos com a anècdota, que els dos cellers pertanyen a homes rics del país, propietaris d’hotels i restaurants d’arreu, que viuen a Yangon, i que l’enòleg és un francès que no hem tingut el plaer de conèixer, perquè no és per aquí.

RedMountain

RedMountain7

I ara el moment esperat. A tastar vi!!!!!! Fem un tast de quatre vins a preu tancat, on un parell de blancs, un negre i un dolç ens donen la benvinguda. Res de l’altre mon, però les vistes i la companyia són genials, així que el moment val ben bé la pena. A més l’Eva fa una classe magistral sobre quatre coses del mon del vi i de com tastar-lo.

RedMountain2

Amb la parella madrilenya decidim demanar una ampolla de vi, un Syrah 100% que tenen, i tot i que no ens convenç del tot, el gaudim. Potser feia molt de temps que no fèiem tast de vi ??? ☺

RedMountain3

RedMountain4

Capvespre perfecte. Vistes precioses, vi, companyia i somriures per donar comiat al sol. Algunes fotos, i convenim a trobar-nos tots demà en un punt per fer una excursió conjunta, on també hi participarà una noia holandesa que venia al trekking, però en un altre grup.

RedMountain5

RedMountain6

Abans de marxar, comprem una ampolla que ens servirà per regar el sopar, i ja fent-se fosc, busquem al nostre conductor que espera amb un somriure. És un noi diferent al que ens ha portat, però és molt més simpàtic així ho celebrem. Encabim les bicicletes del Gonzalo i l’Isis, i iniciem camí de tornada ja del tot fosc, on les fogueres a peu de les cases serveixen a algunes famílies per escalfar-se, perquè el fred no dona treva quan el sol desapareix.

Un soparet en un lloc escollit a l’atzar, i el vinet per acompanyar. No ens posen cap problema perquè l’haguem portat, així que contents tornem cap a les respectives habitacions, però demanem unes mantes més, a veure si avui no passem tant de fred…

Anuncis

4 thoughts on “Dia 192: De vinets al llac Inle

  1. Magnífica l’Eva fent de mestra vinícola! Ei, parella, que aquest blog va molt enrera, eh? A veure si ens posem al dia…

  2. Quina forma de provar tots els vis de diferents classes que trobeu pel mont !!!. Salut . Petons, Avi.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s