18 de desembre

Després de reposar una mica en el dia d’ahir i deixar que les llagues s’anessin tancant, avui tocava fer el que es ve a fer aquí, és a dir, navegar pel llac Inle i veure com hi viuen, i com s’hi guanyen la vida, tot i que cada vegada més la forma de guanyar-se la vida és dedicant-se al turisme i deixant de banda les activitats amb les que abans de la irrupció d’aquest, hi dedicaven les seves jornades.

Per sort, encara queden alguns llocs on es pot veure el “autèntic” Inle.

Els preus per la navegació són per barca, així que ens ha anat de luxe haver quedat amb el Ahmid, el Daniel i la noia holandesa a part del Gonzalo i l’Isis, així que érem 7 i hem negociat un bon preu per anar en barca tot el dia pel llac Inle.

El dia ha començat molt bé, ja que només sortir del poble han aparegut gavines que voleiaven per sobre nostre, i a més el Gonzalo els hi ha tirat una mica de pa i encara n’han vingut més, així que fotos i més fotos i el Gonzalo amb la Gopro filmant-ho!!

Quan ja hem arribat al llac hi havien els típics pescadors que bàsicament estan per la foto, però que tot i així surten unes fotos precioses, a més una mica més enllà pots trobar pescadors de veritat que no fan servir les xarxes tan típiques però que si que van remant amb el peu.

La navegació pel llac ens estava encantant a tots, però de sobte, han començat les parades, a una botiga primer, un mercat turístic després i una pagoda amb botiguetes després, i aquí ha sigut on tots, sense excepció hem dit que ja en teníem prou de tanta turistada, i hem acabat negociant amb el barquer que ens portés a poblets flotants i no tanta botiga, i que ja li pagaríem alguna cosa més.

Ara ja ens ha començat a agradar més, pobles, gent que va amunt i avall amb les seves barques, fins arribar al poblet més allunyat del llac, on hi havia un monestir amb una escola, i allà hem pogut fer una parada preciosa. Tothom ha baixat a fer fotos, però jo, com que m’havia de descalçar totalment, he preferit quedar-me a la barca no sigui que les llagues empitjorin….

Pel que sembla, s’ho han passat pipa fent fotos als nens i a ells mateixos, ara jo he estat d’allò més relaxada tombada a la barca prenent el solet 😉

La ruta ha continuat de tornada tot parant per dinar al lloc que el barquer ha volgut, de fet no hem pogut triar ☹, i hem omplert una mica la panxa tot i que els preus ens han semblat una mica cars, però suposo que tots els llocs que et pots trobar pel llac tindran els mateixos plats i preus, i aquí ell deu tenir una comissió o si més no segur que hi menja gratis.

Per acabar el dia primer de tot hem parat al monestir dels gats on hem conegut una parella de càntabres que ja havien coincidit amb l’Isis i el Gonzalo, i hi hem estat xerrant una bona estona. De pas com hem vist que en un racó hi havia una bona llum, amb el resultat de fer una sessió fotogràfica. Per no acomiadar-nos d’ells, hem quedat per sopar en un lloc que ens han dit que es menja molt bé.

I abans de tornar hem passat pels horts, els horts flotants que tenen aquesta gent enmig del llac, i la veritat és que ha estat molt xulo, pel que sembla sobretot hi planten tomàquets que exporten a la resta de Myanmar, sobretot a Yangon.

Al arribar, temps per canviar-nos i conectar-nos una miqueta, penjar un post, i després a sopar amb l’Isis, el Gonzalo i la parella que hem conegut, i la veritat que el lloc on ens han portat, ens ha agradat d’allò més!!!