22,23 i 24 de desembre

Dies pre-nadalencs, a casa els carrers s’il·luminen, el fred es comença a fer pesat, els consumisme als grans magatzems comença a accelerar, i per tot arreu es deixa veure aquella flaire de família, festa i compartir, que a alguns encanta i a altres horripila, mentre dels altaveus surt una nadala nyonya que algú va trobar en una cinta de cassete, a una caixa amagada al soterrani de casa els seus pares, i que encara no veu la necessitat de reciclar-la, i mentrestant, los peces en el rio, beben, i beben, i vuelven a beber.

Nosaltres a molts i molts quilòmetres. Ens apropem al primer nadal d’esperit llunyà, aventurer, de fora de casa i d’aquest cercle sense capacitat de decisió, que s’acaben transformant aquest dies, entre dinars de feina i de família. Uns nadals de màniga curta passarem, aquí a Bangkok te n’adones que s’apropa, perquè els anglesos de dos metres van decorats amb un barret vermell i borla blanca, que corona la seva passejada borratxera pels carrers de Kao San.

L’esperit a nosaltres no ens acaba de calar, hem demostrat empíricament que qui fa el sentiment, és la família i els amics, no els dies senyalats. No ens hem sentint nadalencs en cap moment, només quan s’apropaven les dates, i relacionaves que els sopar o dinar que acabaves de fer, li faltava la companyia que sempre havies tingut, i que t’agradaria tenir allà, ara i sempre. Així que un sentiment de necessitat de teletransportació cap a casa per aquestes festes, va ser algun dels temes comentats entre els dos, però no és possible ☹. No hem buscat cap festa per aquest carrers plens de vida, ni tampoc hem tingut la sort de trobar cap Gonzalo i Isis, que ens vinguessin a animar les dates, tot i que vam insistir amb els originals… ☺

Així que hem passat aquest tres dies dedicant-los a nosaltres, i a més de contractar un autobús que ens transportarà en un trajecte de dos dies cap a terres Cambodjanes quan el Nadal ja hagi passat, vam fer-nos un petit regal de Nadal. Unes compres, perquè qui per Nadal res no estrena, res no val, i uns pantalons de 3 euros per cadascú, a joc amb samarreta, fa que renovis una miqueta aquell vestuari al qual d’alguna manera ja t’hi sents lligat després de tants dies sense canviar-lo, i a més respectes la dita més escoltada per aquest dies.

Una altra cosa que hem fet, ha sigut deixar-nos caure pel May Kaidee, el restaurant on l’Eva va aprendre algun dels secrets de la cuina tailandesa. Però aquesta vegada va servir perquè tastéssim algunes delicatessen culinàries de llepar-se els dits. Un Pad Thai de verdures, que en aquest restaurant són vegetarians, una sopa Tom Ka, deliciosa, i un descobriment que fa que els pèls se’m posin de punta només escriure el nom, el mango sticky rice. El postra dolç que ens endolcia el paladar, mentre al restaurant la mestressa i la seva filla, alies la profe de l’Eva, feien un ball per a embogiment del personal, ornamentades amb vestits d’allò més pomposos, maquillatge a quilos i ungles que podrien competir amb les de qualsevol pantera negre salvatge. Resultat, un dura pugna mental entre si mirar la coreografia o el plat, que aprofitava l’Eva per menjar alguna cullerada més que jo… ☺

I per acabar, allò que no podia deixar de fer si passava per Bangkok. Una gran manera de passar el Nadal. Cremant calories fent una mica de Muay Thai!!! Hi ha un gimnàs a tocar de Kao San road, es diu Sor Vorapin gym, i tot i que hi ha gent que no li acaba d’agradar perquè potser és massa car, per una primera experiència no està gens malament. Hi ha dues classes al dia per 500 THB cadascuna, duren 2 hores, i una comença a les 7:30 del matí, i l’altre a les tres de la tarda. O si no, tens la opció de fer una classe privada per 1000 THB que dura una hora. Aquí teniu un enllaç per si voleu veure de que va això de fer una mica de muay thai:

http://www.youtube.com/watch?v=1dT98AoK_PE

Jo em vaig decidir per la privada, perquè fa temps que no practico esport, i a més el meu genoll em dona guerra de vegada en quan. I allà em teniu, pantaló i samarreta de màniga curta, i a veure que m’esperava entre il·lusionat i espantat.

Per començar, una corda i a saltar que és una bona manera d’escalfar. Després, mans embenades i em poso el guants a sobre, entro al quadrilàter, estiraments diversos i escalfament de cames, i allà començo les meves primeres nocions de muay thai. Primer, la posició de guàrdia, el cops bàsics, i colpejar les manoples per practicar-los, però alguns ja els tenia per la mà, i el ritme i intensitat va augmentant. Una aturada per veure aigua, i es posa els paos. Ara els seus cops venen a buscar els meus amb potència, començo a notar que estic desentrenat, però m’ho passo d’allò més be, i esgotat cada cop em costa més fer les series de cames, i les noto adolorides. Una estoneta final, i més manoples per acabar amb les meves reserves energètiques, i suant tot el que algú pot arribar a suar, acabem.

Em trec els guants, cansat però feliç. M’ha encantat aquest esport, el recomano de provar a tothom. Això si, amb intensitat moderada, i poc a poc, que amb les ganes que tenia de tornar-me a posar els guants, potser m’he excedit, i les seqüeles a les mans i a les cames em recorden que això s’ha de fer en calma… ☺ que ja tinc una edat….

Una mica de topionic, i algun petó de l’Eva que ho cura tot. Una pizza per sopar el dia 24, amb una temperatura al carrer genial, i conversar amb els amics i la família per whatsapp que s’estan preparant per passar la nit junts, reunits cadascú amb la seva colla. Enveja, si una mica, però és que no es pot tenir tot…