25 de desembre

Sembla ser que en aquest viatge els números rodons sempre coincideixen amb dates senyalades, els 150 va ser el meu aniversari i ara el 200, el dia de Nadal!! Ahhh a més mai m’havia parat a pensar que entre un i l’altre hi hagués justament 50 dies!! Crec que a partir d’ara em quedarà bastant gravat.

200 dies… Ufff això ja comença a sonar mooolt fort, si, sembla que aquest canvi de número ja fa que això sembli important, aviat farem set mesos viatjant, però realment no ets conscient fins que no t’hi pares a pensar. El dia a dia fa que per tu senzillament sigui un viatge, però de cop penses tot el que has viscut… I uixxxx deu ni do!! Quants països hem visitat a dia d’avui? Doncs si comptem Tibet com a país, hem estat a 11 països i en dos d’ells hi hem passat dues vegades (si, Xina i Tailàndia), clar que algun d’ells només hi hem estat dies però també compten no??

Quan mires enrere és quan te n’adones que hem viscut molt, i ja no et dic el que hem après, dels llocs que hem visitat, de la gent que hem conegut i sobretot de nosaltres mateixos i de com som capaços de fer coses que no hauríem imaginat.

Aquest viatge, o més ben dit, aquesta experiència, ens ensenya cada dia que passa, a enfrontar la vida, a prendre decisions… Crec que tothom hi hauria de passar, potser no cal tants mesos, però si que com a mínim uns quatre o cinc mesos, i així tothom aprendria a veure les coses d’una altra manera, i sobretot a afrontar-ho tot de diferent manera i amb un somriure.

I que es fa en un dia de Nadal quan no ets a casa? Doncs la veritat és que és un dia força estrany, ja que per una banda ets molt conscient que és el dia de Nadal, perquè ho tens gravat al cervell des de petit, perquè tothom te’l felicita per whatsapp, perquè tothom penja coses referents al facebook… Però en canvi tu et sents com qualsevol altre dia del viatge, ja que estant fora no hi ha res que el faci diferent als altres dies.

Si que penses en l’escudella i carn d’olla que deu estar cuinant el Pere, en l’emoció a la cara de l’Alba obrint els regals, i en el seu vers de Nadal… Però no pot ser i sempre és millor no pensar-hi gaire oi?

I nosaltres que hem fet?? Doncs primerament fer un bon esmorzar al Starbucks per agafar energies pel passar el dia. I a continuació anar a la zona dels centres comercials.

Per anar-hi des de Kao San Road, hem agafat primerament les barques que circulen pel riu a mode d’autobús fins a la última de les parades, o primera depèn en el sentit que es faci. La veritat és que anava força a tope, però és una bona forma de moure’s per la ciutat ja que a més veus la vida al riu, i a més és econòmica.

I just a l’última parada, hem agafat el metro que ens ha portat fins al MBK un dels centres comercials que tothom en parla i que la veritat no ens ha dit res 😦 serà que no l’hem visitat tot?

El que si que hi hem fet, ha sigut dinar, i que hem dinat el dia de Nadal?? Doncs una cosa tant típica com menjar japonès!! El Mario ja tenia mono, i per tant una mica de sushi al cos que ja va bé!!

Després hem estat passejant per altres centres comercials però no ens ha acabat de convèncer i per tant hem decidit tornar cap a Kao San Road que volíem parlar amb les famílies per desitjar-lis Bon Nadal!!

I com ja havíem dinat bé, ens hem comprat un parell d’entrepans i hem menjat al hotel, que demà toca trasllat i canvi de país!!