Viatge a Ítaca

Dia 201 i 202: Direcció… Cambotja!!!

8 comentaris

26 i 27 de desembre

Doncs si, mentre a Barcelona la nostra gent està celebrant Sant Esteve i probablement menjant canelons (cosa que em fa moltaaaaa enveja), nosaltres deixem Bangkok per anar cap a Cambotja.

I us preguntareu… perquè el dia de Sant Esteve? Doncs perquè si un no pot menjar canelons en un dia com aquest, ja deixa de ser un dia especial per passar a ser un de normal, i per tant, després de passar 5 nits a Bangkok ja toca una mica de moviment, que en menys d’un mes volem passar per Cambotja i Vietnam, i per tant anem amb el temps una mica apretadet 😉

La decisió d’anar a Cambotja, ve motivada pel fet de voler passar el cap d’any en una platjeta, ja que si hem passat els nadals de màniga curta, que millor que passar cap d’any banyant-nos? Una cosa que estant a casa és impossible de fer oi??? I buscant una platja vam decidir-nos per Sihanouville, ja que jo hi vaig estar ara farà gairebé cinc anys, i l’hi he parlat tant bé al Mario que… doncs evidentment hi vol anar, i a més hem llegit que molt aprop hi ha una illa amb unes platges idíl·liques, així que la intenció es anar direcció Sihanoukville, i si podem el mateix dia que hi arribem, anar a Koh Rong per passar-hi tres dies.

I com s’hi va a Sihanoukville des de Bangkok? Doncs si estàs per Kao San Road no hi ha res impossible, i per tant se les pesquen totes. El que jo pensava que segurament hauríem de fer, s’ha convertit en que hi ha una altra solució bastant més còmode i no gaire més cara. Jo pensava, que hauríem d’agafar primerament un bus a Phnom Penh i després un altre a Sihanoukville. Però al informar-nos en una agencia, doncs resulta que se n’han empescat una de millor: Anada en bus a Sihanoukville en dos dies, tot dormint a Koh Kong. I per tant, això és el que vam contractar.

Per tant el 26 comença la nostra aventura que acabarà el 27 a la tarda a Koh Rong, tot agafant 2 busos, 1 camió, 1 tuk tuk, 1 taxi i 1 vaixell, no està malament oi??

Ara gairebé tot això a la manera Tailandesa, és a dir tot a trossos, amb gent anant cap a una banda i gent cap a l’altra, i tu sense tenir la seguretat que arribaràs a bon port, tot i que al final, sempre hi arribes.

A les 8 del matí marxàvem de Bangkok amb una enganxina de color taronja que només nosaltres portàvem a tot el bus, i que ja ens ha fet pujar la mosca al nas ☹

Fins ben bé les dotze hem seguit amb el mateix bus on només hem fet alguna parada per anar al lavabo i menjar alguna cosa. I de cop, hem parat i ens han fet baixar a tots, jo que he anat veient les indicacions he pogut veure que érem a on s’ha d’agafar un vaixell per anar a Koh Chang, però… nosaltres anem a Sihanoukville!!! Així que a preguntar que toca, i una dona em diu que ara ve un taxi a buscar-nos, cosa que efectivament ha passat, però llavors s’ha quedat el rebut i nosaltres ens hem quedat sense res més que l’enganxina de color taronja… i això no m’ha agradat gens, però m’han dit que més endavant me’n donarien un altre paper…. uixxxx no se molt bé que pensar… i més endavant en la mena de taxi, tuk tuk, camió, hem recollint més persones, i després efectivament hem parat en un lloc on ens han posat una altra enganxina als dos, i m’han donat un altre paper per anar al hotel on dormirem.

I just quan comentàvem que no enteníem res de res, de cop, una veu… Sou catalans?? I nosaltres… Si!!! I així hem conegut al Jordi, un noi de la plana de Vic que també està fent una viatge de llarga durada, però que gairebé tot l’ha fet amb bici!!! Si, si… heu llegit bé…. en això si que no m’hi veig… però olé tu!!!

I així xerrant i explicant-nos que fem o deixem de fer, hem arribat a la frontera on la part tailandesa ha sigut un pur tràmit, i on a Cambotja hem hagut de pagar per a que ens mesuressin la temperatura, i després tramitar el visat que segons teníem entès eren 20$ però que aquí de cop eren 25$, així que no sabem ben bé que pensar… i aquestes coses són les que no ens agraden d’Àsia, però no val la pena fer-se mala sang…

Una mitja horeta més i érem en un hotel molt xulo de Koh Rong que tenia piscina, tot i que potser… hagués sigut millor que no en tingués… i perquè dic això?? Doncs… els que em coneixeu una mica sabeu de la meva predilecció per banyar-me a tot arreu, i per tant aquí no podia ser menys oi?? Així que abans d’anar a sopar he anat a fer un banyet, a una aigua una mica freda però que si estava d’allò més bé, fins aquí genial, el Mario no s’ha banyat ja que per ell estava massa freda, i s’ha quedat a l’habitació al tercer pis.

Koh Kong

I al sortir… i baixar les escales ja que la piscina estava una mica elevada…. Patositat al canto!!!! Que he fet? Doncs relliscar a la primera escala, caure de cul i baixar les altres tres escales de cul, amb el conseqüent mal al cul i les ganes de riure i plorar sempre que em passen aquestes coses, riure per la patositat, plorar pel mal clar… És la segona vegada a la meva vida que faig una relliscada d’aquestes que acabes caient de cul i et dones en tota la rabadilla, i us asseguro que després fa mooolt mal (si mare, he caigut igual que ho vaig fer a Noruega ☹ ), però apa… a dutxar-me i sortir a sopar amb un mal considerable mentre caminava.

I hem anat a sopar amb el Jordi per compartir experiències, aventures…. i de cop el Mario diu, espera que et posarem el vídeo que hem fet per felicitar els nadals, i només sonar les primeres notes… el Jordi… espera espera, torna’l a posar… i diu… però si és Txarango!!!! I nosaltres… si!!! Ens agrada molt aquesta cançó i a més fa molt pel nostre viatge, i diu, i tant!!! Però el més fort és que Txarango són molt amics meus!!!

Koh Kong3

Doncs si, d’aquelles casualitats que a vegades la vida et porta no?? Així que a beure més cerveseta per poder explicar-nos amb tranqulitat les nostres vides i sobretot els nostres viatges.

Koh Kong2

I després de tantes històries, molta cervesa, i bona dormida, ja som a dia 27, i a seguir la nostra ruta per arribar al destí. I avui que toca? Doncs primer un tuk tuk per anar a agafar el bus, i ara si que tot seguit fins arribar a l’estació de busos de Sihanoukville, on una munió de conductors de taxis i tuk tuks estan esperant. Acabem agafant un que ens porti primer a on vol el Jordi i després a on volem nosaltres, però al arribar al destí del Jordi que era a menys de 5 minuts, veiem que ens han pres el pèl, i comencem a protestar al conductor que no és el noi que ha negociat amb nosaltres, i el Jordi decideix venir fins a on anem nosaltres i aconseguim una rebaixa.

El nostre destí és una agencia de submarinisme on es compren els bitllets de vaixell per anar a Koh Rong, i on per sort el vaixell surt en menys d’una hora!!! Siii hi podem arribar avui mateix!!! Per tant ens acomiadem del Jordi i segur que… ens tornem a trobar encara que sigui a Catalunya oi??

Sihanoukville

Al vaixell coneixem un noi gallec i una noia de Menorca, que estan viatjant pel sud-est asiàtic, i xerrant les dues hores de trajecte amb unes onades importants se’ns fan menys pesades.

Cambodia

Finalment hi arribem… i aquí és on fem les coses malament. Aquest cop no portàvem res reservat, i perquè?? Doncs no ho sabem ben bé ni nosaltres, i comencem a buscar, però pensant que hi hauran molts més allotjaments fora de la zona on arriben els vaixells, no fem cas dels que ens ofereixen habitacions i anem tirant, amb el problema que més enllà el que hi ha són bungalows amb preus que se’ns escapen bastant del pressupost, i quan arriben a on no hi ha res més enllà, tornem enrere, i quin és el problema? Doncs que ja no queda res de res, més que un parell d’habitacions compartides, la primera opció en un lloc separats homes de dones, i en la segona no, així que sense que ens agradi molt ens quedem en aquest lloc ja que… ens algun lloc ens hem de quedar no??

I deixant les coses, marxem a sopar alguna coseta i aquí ja comencem a gaudir de l’illa amb unes butaques com les que hi havia a Sihanoukville quan hi vaig anar, on s’hi està divinament, just al costat del mar i on s’hi pot sopar…. una barbacoa deliciosa acompanyada d’una bona cerveseta.

Koh Rong

Que ens depararan els pròxims dies???

Anuncis

8 thoughts on “Dia 201 i 202: Direcció… Cambotja!!!

  1. Mecatxis el cul de l’Eva !!
    L’enganxina groga aquesta, a veure si us assenyalaven com els jueus !!

  2. Ai, Eva, aquestes relliscades… Pel que fa als canelons de Sant Esteve ja saps que es van acabar quan tu vas deixar de fer-los. L’altre dia (el de Reis) a casa de l’Isis recordàvem els teus enyorats canelons, mentre en menjàvem de comprats fets que no estaven malament però que per suposat no són com els de l’Eva!

  3. Quantes coses en poques hores , la relliscades de l´Eva ,amb el cul com un tomata. I la enganxina groge. Petons, Avi.

  4. Molt be parella esteu fets vins cracks a veure si sortiu a la TV amb el Miquel Calçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s