18 de gener

Evidentment tot allò que t’agrada, en algun moment o altre arriba a la seva fi, i així ha passat amb el nostre creuer per Halong Bay.

El que si podem dir, després d’haver fet el creuer de 3 dies i 2 nits, i veure com és el de 2 dies i 1 nit, és que si penseu venir a Halong feu el de 3 dies!!! Val molt més la pena i et surts una mica del més turístic. Ja que el primer i l’últim dia són iguals que en el creuer de 2 dies i només el dia del mig és el que es fa diferent, el que trenca l’excursió organitzada, i et sent una mica més privilegiada de navegar per aquest indret únic. No és que amb el de 2 dies no vegis la majestuositat d’aquesta badia, ni que no tinguis una mica el que esperes, però fas el que tothom fa i per tant totes les parades o visites es massifiquen enormement. En canvi el dia que queda al mig vas més lluny, allà on no arriben tants vaixells i a més, pots gaudir plenament de la navegació entre aquestes roques càrstiques repartides per tota la badia.

Ara, tot i així el dia d’avui també ha valgut força la pena, o més aviat el matí, que és quan hem estat per Halong.

Ben d’hora ben d’hora ens hem llevat, i només anar a esmorzar ens esperava ja una sorpresa, una fantàstica sortida de sol sobre les roques càrstiques i un vaixell que ens ha fet anar corrent a buscar la càmera per poder immortalitzar aquest moment, i a més a més mentre esmorzàvem un Pho, hem pogut seguir veient com sortia el sol, crec que serà una d’aquestes imatges que et queden gravades a la ment durant molt temps, i que sempre podré recórrer al disc dur mental per repetir-la.

Amb la panxa ben plena hem pogut pujar una estoneta a coberta, i fer aquelles fotos amb la badia i vaixells amb les veles esteses, que sempre penses en fer quan vols venir a Halong. A més, la llum era fantàstica!!!

Tot fent fotos ens hem despistat, sortia el primer barquet per anar a fer l’excursió del matí a unes coves, però per sort hem pogut anar en el segon.

La visita a les coves no podem ser molt objectius, si que us podria dir que són maques i impressionants, tot plenes d’estalactites i estalagmites, però quin és el problema?? Doncs els milions de persones que t’hi trobes i que de fet el recorregut vas seguint una cua immensa que no et deixa acabar de gaudir-ho completament. Ja no dic intentar fer una foto que no surti ningú. Per sort, hem pogut avançar a una gentada indeterminada, i aleshores trobar un racó entre grups, que cada guia atura per fer la explicació, i aleshores hem pogut fer el final del recorregut amb una mica més de tranquil·litat.

No sé, la veritat és la que forma en que ho tenen organitzat no m’acaba d’agradar ja que tots els vaixells porten a la gent a la mateixa hora i això fa que hi hagi masses de persones fent cua i avançant lentament per poder-les veure. No es podria repartir una mica més la gent? Per exemple tenint uns 20 minuts per a cada vaixell i així almenys no s’acumularia tant la gent?

Després de la visita, a trobar el vaixell de tornada tot podent veure la vida dels habitants de Halong, o intentant vendre coses als turistes, com els nens participen d’aquest procés, o com agafen els rems per portar una barqueta.

De tornada al vaixell hem tingut una bona estona a coberta tot veient com navegàvem entre roques i amb solet, així que ens hem dedicat de valent a fer fotos i gaudir de la navegació.

Abans de dinar però han fet una demostració de com es fan els rotllets de primavera, que la veritat eren molt semblants a com els va fer la Lien, així que he estat prenent notes i fent fotos per veure si ho publico com a recepta, o si senzillament les coses diferents les comento al que vaig escriure amb la recepta de la Lien.

Mentre acabaven de fer el dinar, més coberta, més mar, més tranquil·litat, més navegació, més d’allò que ens agrada de Halong… (crec que ens hi quedaríem més dies però sense necessitat de fer excursions ni visites, sinó simplement tenir el plaer de la navegació).

Un bon dinar i ja cap a terra per tornar a Hanoi amb la parada reglamentària per anar al lavabo, menjar alguna cosa o comprar quelcom a la paradeta d’artesania, de rigor.

I un cop a Hanoi ens han deixat al hotel que teníem reservat i quin era??? Doncs el Melià!!! Siii encara em queden punts, i aprofitant que hi havia un a Hanoi doncs vam dir… hi farem un parell de nits!!! I després de deixar les coses en la fantàstica habitació… cap a sopar…

Com el Melià no està lluny de la zona motxilera hi hem anat per buscar on sopar, tot i que no teníem molt clar que ens venia de gust, si que sabíem que volíem alguna cosa occidental, i hem trobar un lloc que es deia “La Salsa” i al veure els plats… Doncs cap a dins!!!

Que ens ha fet entrar tant ràpid? Doncs truita de patates, braves, xampinyons saltejats, pa amb tomàquet i…. CROQUETES!!!

Pel nom i pels plats que tenen, semblava que fos un restaurant espanyol, però després hem pogut esbrinar que el porten dues franceses. Els plats que hem demanat no estaven malament, però… tampoc ens han encantat, en canvi si que valia molt la pena la crepe que hem demanat de postres… I és que… potser cada un s’hauria de dedicar al que millor sap fer, no creieu???