Viatge a Ítaca


6 comentaris

Dia 403: Arribem a Langkawi

16 de juliol

Hora de sortida de l’autobús, les deu de la nit. Som a l’estació una bona estona abans, després de passar pel centre comercial i comprar a preu d’or un carregador per l’apple portàtil. No estem massa preocupats, sabem que el trasllat serà llarg, però aquí a Malàisia hem trobat els millors autobusos i organització de transport, de tots els països pels que hem passat, així que mengem alguna cosa mentre l’hora de sortida s’acosta lentament. Continua llegint!


6 comentaris

Dia 399: Una molt agradable sorpresa a Melaka

12 de juliol

Bon dia!!! Mirem el mòbil i… si!!!! El My i la seva família venen cap a Melaka per poder-nos trobar!!!! Quina il·lusió!!! Pensàvem que seria molt difícil tornar-nos a veure aviat, ja que nosaltres no teníem pensat anar a Vietnam, i ells venir a Barcelona ho tenen difícil, ja que els hi posen molts problemes amb el visat. Així que pensàvem que quan tornéssim a veure els nens ja estarien molt grans, i això ens feia una mica de pena… ☹ Continua llegint!


16 comentaris

Dia 365: Resum d’un any viatger

8 de juny

Aniversari feliç, aniversari feliç… així comencem el dia, i és que tot just avui fa un any iniciàvem aquesta aventura somiada. Dotze mesos, sense sentir despertadors als quals no vols fer cas, de seguir un camí que sempre et du al mateix lloc i del que no és fàcil escapar. Però també 365 dies de no veure aquelles cares, aquells somriures que il·luminen fins i tot els dies més grisos. Petits fars d’esperança que et rebien amb un cafè de màquina mentre els teus ulls encara no s’havien obert del tot cada matí. Continua llegint!


4 comentaris

Dia 226 i 227: Parada tècnica, Bangkok

20 i 21 de gener

Vietnam mon amour, comiat silenciós, amb sensació de que marxem per tornar algun dia, a repetir i ampliar aquesta experiència que tant ens ha donat, i que ens demana més i més. Una manera de viatjar diferent que ens ha portat gràcies al nostre bon amic My, a endinsar-nos una mica en el teixit quotidià del país i la seva gent, i a veure una part del país de manera fàcil i còmode, de la mà d’algú que hi viu. No ha sigut un repàs viatger a les icones turístiques, però ens enduem una de les millors sensacions del viatge, d’un periple per Vietnam que hem coronat amb la Badia de Halong, tantes i tantes vegades somiada quan et fas una idea mental de com serà el teu viatge. Continua llegint!


4 comentaris

Dia 225: Fent un tomb per Hanoi

19 de gener

Quin goig, quin plaer, com ens agrada viure bé. Som motxilers de convicció. Ens agrada la filosofia de portar la casa a l’esquena, de trepitjar carrer, i interactuar amb la població de base, aquella que treballa, viu per treballar i treballa per viure. Però en aquesta manera de pensar, també hi tenim les nostres contradiccions, i és que ens agrada allò de viure bé, els petits capritxos que de tant en tant ens fan sentir molt i molt bé. Dormir en un Melià, pels qui no acostumem a trepitjar-lo sovint per motiu de pressupost, és un plaer, i en aquest de Hanoi, que és un 5 estrelles, com diria el Schuster quan entrenava el Madrid, i el partit l’arbitrava un col·legiat català: “no hase falta desir nada más..”. Continua llegint!


2 comentaris

Dia 223: Endinsant-nos a la Halong Bay o també anomenada badia del drac descendent

17 de gener

Hem dormit sobre el mar, la boirina ens envolta al despertar, i som a aquest vaixell antic, que ofereix totes les comoditats del món modern. Balancejant-nos per les suaus onades, dins d’un dels 1500 quilòmetres quadrats que formen aquesta meravellosa joia d’aigua i pedra. És Patrimoni de la humanitat, a més de trobar-se entre les 7 meravelles naturals del mon, i no hi podem estar més d’acord. Situada al nord del país, a l’anomenat golf de Tonkin, prop de Xina, i diu una de les llegendes, la que li dona nom, que degut a les invasions xineses, els déus a petició de l’emperador van enviar una família de dracs a defensar la terra, i en la seva rauxa volant baix, van moure la cua, destrossant la terra que el mar va aprofitar per engolir, deixant aquesta pluja de illes i illots càrstics, que fan de navegar per aquest raconet de món, un petit gran somni que teníem des de fa temps i que acomplim aquests dies. Continua llegint!