17 de gener

Hem dormit sobre el mar, la boirina ens envolta al despertar, i som a aquest vaixell antic, que ofereix totes les comoditats del món modern. Balancejant-nos per les suaus onades, dins d’un dels 1500 quilòmetres quadrats que formen aquesta meravellosa joia d’aigua i pedra. És Patrimoni de la humanitat, a més de trobar-se entre les 7 meravelles naturals del mon, i no hi podem estar més d’acord. Situada al nord del país, a l’anomenat golf de Tonkin, prop de Xina, i diu una de les llegendes, la que li dona nom, que degut a les invasions xineses, els déus a petició de l’emperador van enviar una família de dracs a defensar la terra, i en la seva rauxa volant baix, van moure la cua, destrossant la terra que el mar va aprofitar per engolir, deixant aquesta pluja de illes i illots càrstics, que fan de navegar per aquest raconet de món, un petit gran somni que teníem des de fa temps i que acomplim aquests dies.

Esmorzem i fem les motxilles. Toca canviar de vaixell, i separar-nos de pràcticament tothom. Les vuit i ja ens passen a buscar. Una embarcació més petita, però perfectament condicionada per fer-hi vida durant el dia, ja que quan es faci fosc ja canviarem a un altre vaixell amb cabines. Només hi ha el pare i fill suecs, i un home de mitjana edat que s’incorpora. Els francesos no apareixen. Pensàvem que venien amb nosaltres però no els veiem per enlloc. Un misteri, que durant una bona estona ens fa ballar el cap, i especular sobre els seu destí, mentre ens allunyem i perdem de vista el vaixell que avui ha sigut casa nostre.

Naveguem amb tranquil·litat per aquestes aigües verdoses. El fred acompanya tot el camí, i tot i que el dia ha començat nuvolat, algun raig de sol despistat escalfa la part del cos que té la sort de trobar-lo. Som cinc, més la guia, una noia molt simpàtica i agradable, que ens comenta la possibilitat de fer Kayak. No ho tenim clar, perquè l’aigua deu estar congelada, però ens decidim tots a posar-nos el banyador, encara que el cap diu: Però que t’has tornat boig? ☺. Quan veiem les piragües, encara ho tenim menys clar, perquè són obertes, amb petits forat per on s’escola l’aigua, més pensades per l’estiu que no per l’hivern, però ara ja hi som, remant mar enllà cap a una petita obertura a través d’una roca.

A dins calma, després de travessar el túnel on hem de vigilar amb el cap. Fer esport tant aviat, no hi estem acostumats, parlant amb propietat, ni tant al matí, ni mai, i és que a part de caminar, de l’esport n’hem sentit a parlar però de lluny… A més, del cansament, hem de tenir bona tècnica, anar amb compte, perquè l’aigua és freda i no volem caure-hi. En alguna d’aquestes petites muntanyes que son els illots, hi hauria d’haver micos, però encara deuen estar dormint a aquestes hores, normal.

Una volta més, que tot i el fred, és un racó molt bonic tancat a aigües obertes. Una altra túnel, per on hi passem ens deixa enmig d’un lloc d’aquells de pel·lícula, on sembla que et trobis en un embassament de quietud màxima.

Anem tornant. Estem cansats, i tot just arribar al vaixell, ens assequem, i canviem ràpidament per intentar corregir aquest excessiu fred que ha agafat el nostre cos. Per fer-ho ens ajuda, pujar al primer pis, i estirar-nos a unes gandules, on gaudir de la navegació durant una bona estona. Aquesta és l’experiència que volíem, navegar sense destí en aquest meravellós paisatge, sense haver d’anar allà on milions de turistes fan que aquest indret perdi una part de la seva màgia. Si hi ha tanta aigua, i tants illots, perquè tots els creuers van sempre als mateixos llocs i a les mateixes hores? A nosaltres ens fascina navegar, i ja que tenim la possibilitat de fer-ho per un lloc màgic com aquest, s’ha d’aprofitar, així que encantats estem amb aquest segon dia del creuer.

El dinar és a taula, i com tots els àpats fins ara, és molt complet i majoritàriament saborós. Després a fer el ressopó, mentre els ulls es tanquen algun segon gronxats per la tranquil·litat i pau d’aquestes aigües.

Després d’uns petits problemes amb les autoritats policials, que sembla no ens deixaven accedir a una granja de perles per problemes burocràtics, sembla que es pot resoldre. Fem una visita a un lloc on hi ha moltes i moltes ostres, quina destrossa faria per aquí amb quatre o cinc llimones i un ganivet… ☺

Fem un petit recorregut per aquesta granja flotant, i ens expliquen com cultiven les perles. Con dipositen el gra de sorra quasi quirúrgicament, i com després de gairebé dos anys, depenent dels casos, el mol·lusc s’ha intentat defensar de l’intrús, i al seu voltant ha format una perla, que pot variar de color, mida, i forma.

A la inevitable visita a la botiga, podem veure la gran quantitat de perles manufacturades, així com altres objectes de decoració que aprofiten altres parts de la ostra.

Visita completada, i a navegar una miqueta més cap a una illa, des d’on podrem pujar unes escales, per veure una panoràmica de la zona. Allà uns micos engabiats que fan una mica de pena, i tot i que les vistes son boniques, no ens entusiasma i no arribem a dalt de tot.

Ara toca tornar, i ja anem cap al nou vaixell. Aquest és més gran i nou que l’anterior on vam fer nit, però no ens agrada tant, té menys encant i més passatgers, suposem que aquests factors estan directament relacionats. Les habitacions, de totes maneres estan perfectes, i l’aire condicionat, es fa servir de calefactor, pel que estem a una temperatura d’allò més confortable.

Un capvespres més, especial i espectacular, mentre fem temps a que el sopar sigui a taula. Tot i haver canviat d’embarcació, la cuina segueix sent deliciosa, així que a la nostre taula compartida en donem bona compte quan arriba l’hora. Ara ja només queda, fer un passeig per la part superior de coberta, on del cel net i clar, brillen incomptables estels. Nosaltres ja en tenim prou per avui, un dia fantàstic, on ens hem divertit, descansat i emocionat amb aquest entorn que ha d’estar present en la retina de qualsevol viatger. Ara a dormir, bona nit!!!