2 de febrer

Un cop menjada la pizza a Dolce Vita ja vam anar cap al vaixell, tot havent comprat prèviament algunes provisions a un 7 eleven, per poder esmorzar alguna coseta a l’endemà.

Ens hem aposentat a les lliteres, i per un moment, hem patit perquè uns joves del costat, equipats amb unes quantes cerveses ens donessin la nit. Tot i així com encara és aviat, ens hem posat a veure capítols de “Como conoci a vuestra madre” a l’ordinador, ja que per sort a la capçalera de la llitera hi havia endolls on poder-lo recarregar.

Quan la son ha aparegut, a dormir, i la veritat és que aquest tram de trajecte no s’ha fet gens llarg, i no hi ha hagut massa xivarri. Quan estàvem dormint profundament, ja han començat a sonar les sirenes que arribàvem a port, de fet m’he despertant pensant, tan aviat? No podem seguir dormint? Doncs no!! Hem de baixar i continuar el nostre periple fins a Kuala Lumpur.

Al port de Surat Thani, hi havia un home amb el cartell de l’empresa amb qui hem contractat el trasllat, i aquest ens ha col·locat en una furgo per portar-nos a un local, on hem pogut prendre un te, anar al lavabo, i on en funció de cap a on anessis, posaves la motxilla a un lloc o un altre. A més de posar-te el tant estès gomet, corresponent del teu proper destí , però aquest cop al braç.

Una estona d’espera i els que anem cap a Kuala Lumpur o en camí, ens han pujat a una van on primerament hem recollit més gent per omplir-la, clar, i després en un trajecte d’unes 5 o 6 hores ens ha portat a Hat Yai, una de les últimes ciutats de Tailàndia abans de creuar la frontera. Allà, els que anàvem a Kuala Lumpur ens han portat a una agència de viatge on han revisat el passaport, i que tinguéssim la Departure Card omplerta correctament. Ens han donat el bitllet del bus que ens hi portarà, i a esperar una mitja hora.

Efectivament, cap a les 12 hem pujat a un dels busos que ens agraden, per què? Doncs perquè té els seients més amples del normal, i gairebé es transformen en un llit, i hem pensat… així probablement ens passarà més ràpidament el trajecte.

En menys d’una hora estàvem a la frontera. La part tailandesa, una mica caòtica, amb unes cues que no hi havia qui entengués, però on ens han validat el passaport no sense abans el policia que ens ha atès, ens ensenyi la foto del abans i el després. Quan vam entrar, a mi perquè vaig exactament igual, i al Mario perquè està força diferent, clar… amb aquestes barbes que porta…

Passada la frontera, a buscar el bus, que de reüll ja havia controlat cap a on aparcava, i a passar nova frontera. Aquest cop la de Malàisia, més organitzada i molt més ràpid d’acomplir els tràmits burocràtics.

I ara ja si, en direcció Kuala Lumpur!!! Però no!!! Tot seguit hem parat en un lloc de carretera per poder menjar, WC dels que si no pagues no pixes, i de pas hem canviat els Bhats que ens quedaven, per disposar així ja d’alguns Ringitts i poder pagar el que necessitem.

Al agafar la carretera ja hem pogut començar a comprovar l’immens tràfic que hi ha, i hem començat a pensar que la Gina tenia raó, en què? Doncs que et diuen que arribaràs sobre les 21:30 o 22, i que de veritat arribes a la 1 de la nit. Per sort, al preguntar on ens deixava he pogut comprovar que estava molt aprop de Chinatown i per tant del nostre hostel, així que si més no, no depenem de transports públics.

Hores i hores a la carretera, i amb alguna parada més. Fent temps dormint, escoltant música o veient alguna sèrie tant al ipod, com al portàtil, i cada vegada sembla que l’hora d’arribada serà més i més tard.

Finalment ja hem començat a intuir Kuala Lumpur, i un somriure ens apareix a la cara pensant, ja falta poc. I si, algunes zones que et sonen, i de sobte un carrer que reconeixes. Saps que ets molt aprop.

Són les 2 de la matinada, i han passat 30 hores des que havíem sortit de l’escola de Ihasia. El nostre cul ja no pot més, perquè ja no sap quina forma ha d’adoptar, i quina era l’original. Els nostres ànims… han passat per diferents etapes, però l’arribar a destí sempre reconforta, i més quan sap el que t’espera…

Així que, motxilla a l’esquena, i 10 minutets de camí ens porten a la Suzie’s Guest House on enseguida ens obren. Servei de recepció obert 24 hores, quina sort. Ja hi sóm, i ara podrem estar a la nostra habitació per uns dies, gaudir del lloc que ens agrada, i sobretot de la seva super wifi, i ara…. Bona nit!!!!