3, 4 i 5 de febrer

Si hi ha algun lloc en aquest llarg viatge, on ens sentim a gust, i que recordarem com un petit parèntesi d’occidentalitat a bon preu, on trobar-nos com a casa i poder satisfer aquells petits desitjos i capritxos que tant ens agraden, sense mirar-nos, ni parlar-nos, plegats a una sola veu, cridarem segur, Kuala Lumpur!!!

I és que no sabem perquè, però en aquesta ciutat ens hi trobem a gust. Ja vam fer-hi el turisme que tocava, per veure algun dels punts que cal veure, així que fent una nova vista de les torres Petronas, que mai estan prou vistes, ja acomplim amb els requisits del que cal fer turísticament parlant, segons el nostre inconscient viatger. Així, els dies es poden aprofitar per fer un parèntesis d’anar d’aquí cap allà buscant el monument a visitar, i centrar-nos en cosetes que no surten a les guies de cap país del mon, però que ens omplen de moments en els quals som completament feliços.

Per exemple, i davant de dies sense tastar bon cafè, somiar amb una tassa de cafè al Starbucks, la mitjana, no la gran que no cal abusar. Mmmmm, amb la seva escuma quasi regalimant, mentre seus a xerrar de les teves coses, és una imatge que tenim gravada al nostre cervell, i que l’associem a un gran moment de plaer…

O passejar per la zona dels centres comercials engalanats per l’any nou Xinès, que és el que toca, però en quatre dies seran tot cors pel dia dels enamorats, que se’ls gasten bé els calers aquesta gent….

Fer en algun dels restaurants que hi pots trobar, una hamburguesa enorme, mentre t’omplen el got les vegades que vulguis (potser amb mi, no els surt a compte), i descobrir que tens un plat de pasta gratuït, de la que li agrada a l’Eva per la propera vegada, així que cal anar-hi dues vegades….

Anar al cinema, mirar la cartellera, i dir, no hi ha res que m’agradi, avui no toca cinema. O saber quan passeges per les botigues, que Messi arriba a tot arreu. No només a base de samarretes amb el seu nom, si no també en un biografia, que és el llibre de la setmana….

O simplement, saber que tens el temps necessari per fer el que vulguis, o simplement no fer res. Però ja que hi som, val la pena aprofitar la wifi del hostel, que necessitem per a tantes i tantes coses, i intentar planificar una miqueta la possible ruta a la gegantina Austràlia.

O simplement, aprofitar per tallar-te el cabell, que ja es comença a descontrolar, i fer-ho al mateix lloc on ho vas fer fa uns mesos.

Resumint, ja ens havíem adonat en anteriors viatges d’una petita cosa, i alguna vegada ho parlem. El món és ple de coses meravelloses, racons que inciten la teva ment a voler viatjar, a poder gratificar la teva retina amb llocs indescriptibles, naturals o fets per la humanitat, referents del turisme com poden ser les Petronas, Angkor Wat a Cambodja, o el temple daurat a Kyoto. Però quan passa el temps, la teva ment al que més s’aferra és als moments d’un oci selecte, especials. D’aquells que la calma, i la tranquil·litat han confraternitzat plenament amb una sortida de sol, o un capvespre màgic. O simplement compartir una bona conversa, entre cerveses a qualsevol bar del mon. Potser, aquells moments, que en la dura quotidianitat del dia a dia, t’esvaeixen i et transporten a llocs, que no només et garanteixen un imatge inoblidable, si no que resten una miqueta d’espectacularitat a la imatge, i la equilibren amb la felicitat sensorial de gaudir el moment.

Així que tot i que Kuala Lumpur, és una ciutat en obres, en creixement, de les que no és senzilla desplaçar-se caminant d’un punt a un altre, nosaltres hi trobem aquells moments que ens fan feliços, que ens omplen, i als que recorrerem sempre quan ho necessitem per evocar la felicitat d’aquest viatge, ple de petits moments quotidians, que sempre, tot i que ja haguem vist tot el que s’ha de veure, ens demanarà tornar a Kuala Lumpur, presentant un somriure d’orella a orella, pensant en el plaers que hi trobarem quan travessem les seves imaginàries muralles…