6 i 7 de febrer

Tot i que estem molt bé a Kuala Lumpur, i ens hi quedaríem més dies gaudint de les comoditats que ens ofereix la ciutat i la guest house, l’hem de deixar enrere per anar a un país que encara no hem trepitjat mai, i que conformarà la nostra última etapa al continent asiàtic. Des d’on farem el gran pas a Oceanía, un continent al que fa molt temps que li tinc moltes ganes i que sempre he considerat bastant inabastable.

Aquest país que ens espera i on hi estarem un parell de setmanes és Indonèsia, un país format per 17.508 illes i que es reparteix entre els continents d’Àsia i Oceanía, i del qual nosaltres només en veurem una ínfima part, com a molt dues o tres illes, i totes al continent asiàtic.

El vol que ens hi portarà ens deixarà a Yogyakarta, a l’illa de Java, la mateixa illa on es troba la seva capital, Yakarta. I allà ens esperen dues nits de comoditats, ja que gastarem els últims punts que em queden de Melià a l’hotel que hi tenen, el Meliá Purosani.

L’arribada al aeroport de Yogyakarta es pot descriure si més no com a curiosa, no per el vol o l’aterrament en si, sinó perquè potser no esperes un aeroport internacional (recordeu que venim d’un altre país), que sigui una mica de joguina, i a on no hi ha fingers ni autobusos, sinó que vas caminant de l’avió a la terminal “internasional” ☺. I al arribar-hi?? Doncs on has de fer la visa on arrival, (bàsicament pagar els 25$, que si no els tens exactes et tornen el canvi en rupies indonèsies, amb un canvi molt sui generis), fer una cua on gairebé no hi caps, i després per passar immigració, on la fila avança mooolt lentament, i on tothom s’amuntega per les petites dimensions del lloc.

I clar al sortir la nostra motxilla ja ens estava esperant soleta, quasi a punt d’ajuntar-se amb les del següent vol que venia de Singapur.

Un taxi i arribada al hotel amb una tovalloleta per netejar-nos ,i un tracte exquisit, i una sorpresa!! Tenim 40$ per gastar-nos al restaurant o al spa… En que els farem servir??

Habitació enorme i bany ni que dir, amb dutxa i banyera!! Suposo que aquests luxes s’aprecien molt més quan no els tens habitualment, i com és el nostre cas, doncs… Ens encanta!!

Una mica de descans, i autoexpansió!!!! (no sé com ens ho fem però és arribar a una habitació, i en no més de cinc minuts tenim les coses repartides per tot arreu, i com més gran és l’habitació…. Més ens autoexpandim!!) i cap al carrer a descobrir una mica la ciutat i buscar algun lloc per menjar.

Després de fer-nos tot el carrer Maliboro, hem trobat una zona amb agències de viatge on ens hem començat a informar del que fer per aquí, de l’excursió que farem per arribar a Bali, i finalment hem trobat la zona motxilera, situada en carrers petitons i semi-peatonals paral·lels al carrer Maliboro. I allí hem trobat un restaurant que es deia: Mi casa es tu casa, i ens hem dit… Hi entrem?? Sii!!! ja sé que sembla que últimament busquem els llocs amb cuina espanyols, però ja fa mesos que som fora de casa i clar, es troba a faltar!!

I que menjem?? Doncs podem triar entre aquest menú d’extrems…

Finalment ens decidim per una truita de patates, un gazpatxo i un rissoto, no són com els de casa clar, però fan bastant el pes la veritat.

I mentre mengem, comença a caure el diluvi universal… Aixxx que no recordàvem que aquí estan en època de pluges!!

Així que mig mullant-nos, però anant de resguard a resguard tornem al hotel on anem a informar-nos dels preus del spa, i si, decidit!! Entre un descompte del 20% que ens han donat, més els 40$, fer-nos un massatge ens surt per quatre duros!! Així que ens el farem!!

I per acabar el dia… Quin luxe més gran que poder veure les series que ens agraden a la tele?? I perquè? Doncs perquè a part de ser una tele enorme té possibilitat de posar-li un USB i funciona!! Així que a veure “Como conocí a vuestra madre” de la qual estem enganxats!!

El segon dia al Meliá ens serveix per decidir, que com no fa molt bon temps ens quedarem un dia o dos més a Yogyakarta, i així podem gaudir plenament del hotel, i com?? Doncs primer amb un bon esmorzar, seguit d’un banyet jo sola a la piscina, on uns “xorros” em serveixen per fer un petit massatge a la meva esquena.

Una mica d’estudi d’Australia, que ja queda ben poquet, i a donar una volta aprofitant per dinar alguna cosa i a les 6… El plat estrella del dia!! Un massatge javanès d’una hora!!

En una habitació molt ben posada, dues noies ens indiquen que ens posem un kimono, i unes calces i calçotets de “usar y tirar”, i a continuació ens netegen els peus, i cap a la camilla cara avall.

Un bon massatge d’esquena, cames, braços, i a donar-se la volta per continuar per davant amb cara i cap inclòs, i acabant asseguts per fer una mica més de massatge de l’esquena.

I al sortir ens espera un suc abans de marxar.

Totalment relaxats pugem a l’habitació per veure una mica la tele i a dormir!!

Quina pena que demà haguem de marxar d’aquest hotel… Ja ens hi quedaríem ja… Per què serà que ens agrada tant viure bé??