14 de febrer

Us heu quedat amb ganes de saber que hem decidit fer? Haurem anat a veure el foc blau?? Doncs la veritat és que el cansament que portem acumulat, junt amb la meva patositat associada ens ha decantat per no fer-ho, tot i que durant el dia veureu que en alguns moments hem pensat que ens havíem equivocat i en altres que havíem pres la decisió correcta.

Tot i que no hem super matinat per veure el Foc Blau, no us penseu que tampoc hem dormit gaire eh?? Que a les 3.30 del matí, ja érem dempeus i esmorzant alguna coseta (em sembla que l’estomac no ho acabava d’entendre), i ens hem adonat que només nosaltres i un americà havíem decidit no anar al foc blau. Aquí ja us puc dir que ens hem mirat i hem dit, potser hi hauríem d’haver anat?

Una horeta de van i al peu de la muntanya, apa, que és aviat i hem d’anar cap amunt. Potser el punt en contra de no haver anat al foc blau, ha sigut que al quedar només tres, doncs només ens han donat fins a les 7:30 per tornar, així que teníem dues hores i mitja per pujar, fer fotos i baixar. No gaire estoneta, però… que hi farem.

Només començar, a les fosques i amb el frontal, se’ns ha unit un noi dels que treballa a les mines de Ijen, que ens ha anat fent companyia i donant moral durant tota la pujada, i de pas ens ha explicat una mica de la dura feina dels miners de Ijen. Fan unes dues pujades i baixades al dia, i carregen des de 50 a 100 quilos de sofre a les seves esquenes en funció de lo fort que sigui cada un. El pes, amb la duresa del camí i haver d’inhalar sofre cada dia… No pot ser una feina més dura…

La pujada…. que dir-vos de la pujada… que són 3 quilòmetres de pujada, però…. quina pujada!!! Aquí lo d’anar fent esses per suavitzar el desnivell, em sembla que no saben el que és, i directament van pel dret amb el que no es que m’hagi costat… és que gairebé tiro la tovallola!! En aquests moments és quan em plantejo que realment no m’agrada pujar muntanyes, i que només se m’oblida quan a dalt de tot m’espera alguna cosa molt impressionant que sinó… A part del cansament com en totes les pujades s’ha afegit que al tenir tanta pendent els genolls també em feien força mal…

Però bé, després d’una mica més d’una hora hem arribat a dalt de tot i la recompensa ha valgut l’esforç!!!

A més pel que sembla hem tingut sort, i just uns minuts abans de que arribéssim la boira i núvols que cobrien el crater han marxat i així l’hem pogut veure amb tota la seva majestuositat.

A dalt ens hem trobat els que han anat a veure el foc blau, i uffff decididament hem fet bé de no anar-hi, perquè la baixada fins allà era complicada i dura, i evidentment després ho havies de pujar per tornar al punt d’origen…

Ara de lluny hem pogut veure la mina de sofre i com pujaven els que hi treballen.

Hem fet fotos, fotos i més fotos, però el tems ens apressava i tocava anar cap a baix. Potser pensàvem que la baixada seria més fàcil??? Doncs no!! No era un patiment cardio o de cansament, ara el que patia eren els nostres genolls, i a més de valent, perquè amb aquestes pendents tant pronunciades… doncs anar frenant feia que cada vegada fessin més mal, fins que de cop… he pensat… i si vaig corrent? I dit i fet!!! Ens hem posat a córrer, i tot anar parant de tant en tant, els genolls d’aquesta manera no patien tant tot i que si que ens cansàvem més, però… poc a poc hem aconseguit arribar a baix de tot.

7:30 del matí i sembla que portem ja mig dia fet, i en canvi per la majoria de la gent tot just comença…

Un altre cop en ruta, aquest cop fins a un extrem de l’illa on ja hem baixat de la furgoneta, i a esperar en mig de la carretera a que uns altres ens portessin al ferry que ens creuarà a Bali.

El ferry ha sigut només una horeta que ha passat força ràpid, i allà ens han col·locat en una mena de minibus que feia una pudor…. i que teòricament ens havia de portar a Lovina (perquè dic teòricament? Doncs perquè ja he après que fins que no arribes…. no pots cantar victòria!) Però en aquest cas, si!!! Missió complerta, i en dues horetes ja hi érem.

L’elecció de Lovina va ser una mica a l’atzar en el moment de contractar el tour, ja que els llocs on et podien deixar a l’illa de Bali, eren o bé Denpasar o bé Lovina, i després de preguntar-li al Gonzalo, doncs per no anar a Denpasar que sembla que és molt lleig vam decidir Lovina.

Només baixar del minibus, ja hi havia uns quants nois intentant col·locar-te el seu hotel i al final li hem fet cas a un que ens ha portat a un que ens ha agradat força i el preu estava prou bé.

Una mica de descans i a menjar alguna cosa i de pas informar-nos una mica de que es pot fer ja que segons el noi podem fer diving, i…. ens agrada la idea!!!

Amb la panxa plena ja hem pogut prendre decisions, la primera és que ens quedem més dies aquí, que vol dir més dies? Doncs que inicialment pensàvem fer una única nit per anar al dia següent a Amed, i des d’allà fer una immersió que ens ha recomanat efusivament el Gonzalo. Però resulta que aquesta immersió la podem fer aquí, així que ens hi quedarem 4 nits, demà descansarem i després dos dies d’immersions. En les negociacions del preu del busseig al final ens ha entrat també un tour per veure dofins, no sé molt bé que es pot veure, però ja que ens ho han ofert com a rebaixa del preu… Doncs ho farem!!!

I ara ja… a dormir!!! Que ha sigut un dia moooolt llarg!!