15 i 16 de febrer

Després de decidir quedar-nos més dies aquí, ja hem distribuït una mica que farem i a que dedicarem el nostre temps. Com portem bastants dies matinant molt, volíem que el primer dia aquí a Lovina no tinguéssim cap activitat que ens ho fes fer, i, com sembla que en aquest país la paraula activitat és sinònima de llevar-se aviat… Doncs senzillament, no hem fet res de res!!

Bé, dir res de res no seria just, ja que si fos així no ens hauríem mogut de l’habitació, i bàsicament hauríem dormit.

El primer dia l’hem dedicat a passejar una mica, i sobretot dues activitats per les que es necessita temps i wifi. Una d’elles actualitzar el blog, no només escriure posts pendents, sinó també contestar comentaris o fer-li alguna modificació, i l’altre preparar el nostre pròxim destí, ja que últimament els països que visitàvem els fèiem una mica sobre la marxa, o més ben dit gairebé no preparàvem res amb antelació. Però el nostre proper destí és Austràlia, un país enorme, de la grandària d’Europa, on hem de tenir les idees una mica clares per no perdre temps ni diners per culpa de no haver-lo planificat. Així que a estudiar s’ha dit i a buscar informació, sobretot d’on estarem les primeres dues setmanes, Western Australia, que potser és la gran desconeguda del país però segons anem llegint… Em sembla que ens agradarà molt.

A part d’això poc més.

Ara el segon dia… Ja ens hem mogut més i no ens hem quedat quietets. Avui, tocava anar a fer submarinisme, i a una zona que ni ens havíem plantejat fer-hi immersions, però no perquè no fos atractiva no, si no perquè senzillament no sabíem ni que existia!!

Les immersions que hem fet avui han sigut a l’illa de Menjangan, tocant a la zona oest de Bali propera a Java.

Al començar el dia tenia una mica de nervis ja que era la primera immersió que faríem fora de l’entorn de Ihasia al que ja estem acostumats, i a on ja sabíem com aniria tot. Aquí realment no sabíem que esperar.

A part d’aquests nervis s’han sumat els que han trigat a venir-nos a buscar, i mira que hauria d’estar acostumada eh?? Però és que no hi ha manera que no pateixi si no arriben a l’hora que ens han dit!! Serà el gen Bordons??

Quan finalment han vingut a buscar-nos, ens han portat a la seva oficina, que la veritat estava molt aprop (ja hi podríem haver anat nosaltres caminant!) i allà ens han fet provar l’equip per tenir les talles correctes.

I apa… Tots els equips i els que hi anàvem, distribuïts en dos furgos en direcció a on haurem d’agafar el vaixell.

El trajecte ha sigut d’una horeta i mitja que ens ha passat prou ràpid, i al arribar encara hem hagut d’esperar una mica més.

Quan ja estava tot preparat ja hem anat cap a les barques, molt més petites que no ens imaginàvem, i on ens han distribuït en dos grups segons l’activitat a fer. En una els que anaven a fer snorkel o un bateig de busseig, i a l’altre els que ja en sabíem ☺.

I mentre anàvem cap on faríem la primera immersió, el meu cap (a vegades m’agradaria parar-lo!) ja anava barrinant… I com ho farem aquí per anar a l’aigua??

Doncs ho he pogut esbrinar al arribar a la zona de Coral Gardens… Bon nom oi?? Amb l’equip tot posat aquí es tractava de tirar-se enrere des de la posició d’asseguts, que sembla molt més fàcil, i de fet el Mario pim pam i ja era a l’aigua. Però jo…. Doncs res que només posar-me la màscara m’he començat a agobiar, i el guia que anava amb nosaltres m’ha dit no et preocupis, salta sense equip i te’l poses a l’aigua, i així ja molt millor.

La primera immersió ha sigut espectacular, primer de tot perquè hi havia molt bona visibilitat, però a més perquè hem pogut veure moltíssims peixos diferents, i de corals ja ni us dic!! De tots tipus i colors!! Realment hem gaudit moltíssim sota l’aigua.

Per fer temps per la segona immersió hem anat a una platjeta on hem pogut dinar noodles i relaxar-nos una mica.

I des de la platja mateixa sense haver de tirar-nos ni res, hem començat la segona immersió, aquesta forma si que m’agrada si!!

En aquesta segona immersió, el que hem vist s’assemblava bastant a la primera, però potser per mi la gran diferència ha estat que ho hem fet per una paret que s’enfonsava infinitament i donava una sensació de vertigen important, però també ens ha agradat moltíssim!!

Un cop tornats a Lovina ja hem anat a sopar, i avui hem anat a un japonès molt proper al hotel on semblava que tot estaria molt bo, però… No estava dolent però no ens ha encantat, i menys pel preu que hem pagat. Si aneu per Lovina, que no us embauquin, al loro, que no estamos tan mal… de mono de Japo, que per aquest preu no val la pena aquest japonès….

I ara un capítol de “Como conocí a vuestra madre” i a dormir!!