17, 18 i 19 de febrer

Adéu poble de mar, ens ha encantat passar uns dies al teu costat, gaudint de la teva suau i gratificant melodia de poble turístic sense turistes. Nosaltres sense ni haver-te vingut a trobar, i per casualitat hem compartit uns dies magnífics entre busseig i dofins, veritablement un autèntic luxe.

A l’illa de Bali, tot és relativament proper, malgrat no es tracti d’una illa petita (5,780 kms quadrats), així que hem contractat transport fins el que serà el nostre últim destí a terres asiàtiques. Es tracta d’Ubud, i crec que hem triat bé perquè tothom ens en parla meravelles. El trajecte, des d’un punt a l’altre en una furgoneta per a turistes, que té múltiples punts de recollida i de baixada, està al voltant d’unes tres hores.

Ubud ha crescut molt últimament, es diu que ja no es pot distingir la ciutat on hi viuen 30.000 habitants, dels pobles del voltant. El turisme l’ha fet més gran, l’ha fet perdre una mica de l’autenticitat que diuen fa uns anys tenia, però esperem trobar encara alguna de les meravelles que l’han fet tant i tant popular.

I si les expectatives eren esperançadores, la ciutat no ens ha decebut responent, i ens hem trobat d’allò més bé els tres dies que hi hem estat. Primer de tot, cal començar per l’allotjament. El vam reservar per Internet, i per uns 10 dòlars la nit, tenim una habitació d’estil balinès, amb bany a dins, i esmorzar deliciós i complet a l’habitació inclòs. Decorada amb gràcia, i amb un personal familiar d’allò més amable. El lloc es diu Secret Garden, i com es pot intuir pel nom, no és fàcil de trobar. La oferta d’allotjament és molt amplia a la ciutat, així que amb una, o altre opció segur que l’encertàvem.

Com és una ciutat molt oberta al turisme es pot fer de tot, però habitualment la gent que ve per aquí, ho fa per quatre o cinc motius particulars. El primer i que no hem pogut comprovar són les danses folklòriques que es fan a un parell de llocs de la ciutat.

La segona, és que es tracta d’una ciutat d’artesans. Amb botigues aquí i allà on en qualsevol d’elles et podries gastar la paga d’estiu comprant tot el que hi exhibeixen. Tenim sort que no tornem encara a casa, i no podem comprar res, perquè sens dubte és el lloc de tot el viatge on hem trobat més coses boniques que et venen de gust emportar-te.

Una altre raó, són les terrasses d’arròs, i és que molt a tocar dels carrers principals, i quan et desvies mínimament, surts a un parell de camins que recorren unes precioses terrasses d’arròs. Fa poquet hi han afegit algun cafè i restaurant de productes ecològics, a més d’alguna guesthouse, que potser li treuen una mica d’encant, però tot i això el lloc és fabulós per fer-hi un passeig.

Quarta raó… que és una zona d’spa i massatges. De locals n’hi ha per tot arreu, de preus i colors diferents. Podeu trobar des de massatge d’una hora, més un tractament corporal de xocolata i després bany amb essències, per menys de 20 euros al canvi. O altres coses, i aquesta és la nostra opció escollida, com un massatge d’esquena i coll, o peeling i massatge facial per menys de 10 euros entre els dos. La primera opció(la de la xocolata!!!) també la vam triar, però va ser finalment incompatible per problemes d’agenda. Algo així com que va caure un diluvi universal, i ens vam haver de quedar més estona del compte en un bar excessivament car a l’altre punta del poble. ☹

I per últim, i com a cosa a veure, el temple dels micos. Un lloc sagrat, on els monos són els amos, i fan i desfan a voluntat, perseguint algun dels plàtans que els hi porta el visitant. Turistes i més turistes, que passegen amb un manac de plàtans comprats a l’entrada, i que quan els micos s’apropen, s’espanten i fugen corrents tirant els plàtans a terra. Situacions divertides de veure, però millor no fiar-se d’aquest animalots, que esperen la seva oportunitat per apropiar-se d’allò que no és seu, i que després quan miris les butxaques, trobaràs a faltar. Diuen que l’escena d’un parell de micos intentant robar les ulleres a un pobre home, fa molta gràcia, sempre i quan tu no siguis el protagonista humà…

I fins aquí les coses a veure, però a més, a Ubud hi hem trobat algun d’aquells petits detalls que donen un plus de qualitat a la teva estada, tot i que a compte de la teva butxaca. Un Starbucks, gran i lluent ens esperava al carrer principal només arribar. El més bonic que hem vist, amb una terrassa per no perdre’s, i a la que podries passar hores i hores, comptant el temps com passa.

I a més a la ciutat, hi ha….voreres!!! Si, si, existeixen projectes de vorera només per a vianants. Amb sots i desnivells continus, per la intenció és el que compte. També restaurants mils, d’aquells que no són barats, però que tot i que ho saps, et ve de gust entrar-hi. Per sort, l’hem encertat des del primer dia, i és que hem trobat un restaurant italià de nom cafè Marzano, on hem menjat , segons majoria absoluta de parella, les millors pizzes de tot el viatge, acompanyades d’un sucs de síndria deliciosos. També delicioses les vistes a uns camps d’arròs per on el sol va caient, i si l’angelet bo us dona un respir i marxa a dormir, demanar un dels postres de xocolata, és com arribar al cel i passejar descalç per sobre els núvols.

I és que ens agrada això de viure bé. L’interventor que cada nit mira els comptes s’estira del cabells, mentre alhora tanca l’ordinador i satisfet se’n va a dormir. Quan et convences que no hi pots fer res per no caure en la temptació, l’únic que et queda és intentar espaiar-la en el temps….

I així ha passat la nostre última etapa asiàtica, entre la gent i les aigües d’aquest meravellós país que és Indonèsia, i on tornarem segur perquè ens han quedat un parell d’espinotes ben grosses clavades. Ens les haurem de treure entre platges paradisíaques i animals endèmics quan hi tornem. I ara, a dormir, que són les onze de la nit, l’Eva està molt nerviosa, com si fos el primer dia d’escola. Austràlia li fa molta il·lusió, era el seu país preferit a visitar en aquest viatge, i a les dues del matí ens picaran a la porta per portar-nos cap a l’aeroport, que demà iniciem etapa. Dies de furgoneta, civilització, vinets, platges, taurons, coales, i cangurs, sobretot molts cangurs. ja us explicarem…

Let’go Aussies!!!!!