20 de febrer

Per fi ha arribat el dia, un dia que fa mesos que esperem, de fet ben bé quatre des que vam treure el bitllet quan tot just entràvem a l’Índia, i vam trobar una super oferta per volar de Bali a Perth.

Però l’arribar a Austràlia no només ho esperem des de fa 4 mesos, sinó molt més, ja que quan vam decidir llançar-nos a aquesta aventura ,i vam començar a pensar a quins països volíem anar, els dos que no em volia perdre eren Austràlia i Nova Zelanda. Potser alguns us preguntareu per què, o d’altres potser us passaria el mateix.

Personalment són dos dels països que a la meva ment són més inabordables, pel que costa el bitllet des de Barcelona, per la distància que hi ha, per la immensitat de país (penseu que Austràlia té les dimensions d’Europa), i sobretot perquè són països difícils de fer en unes vacances d’estiu, sobretot Austràlia.

A més per nosaltres arribar a Austràlia no només significa arribar a un país llargament desitjat, sinó canviar radicalment la nostra forma de viatjar, és a dir, deixar de buscar-nos la vida per anar d’un lloc a l’altre, deixar de buscar allotjaments on dormir i poder viatjar amb tota la llibertat, i això per què? Doncs perquè hem decidit llogar una furgoneta habilitada, amb la que podrem viatjar totalment al nostre aire i parar-nos allà on vulguem, i a més a més cuinar-nos tot allò que ens vingui de gust.

Ara, primer hi havíem d’arribar, i per fer-ho el dia ha començat moooolt d’hora o més aviat no hem acabat el dia anterior, que ja començàvem el d’avui.

El bitllet que vam comprar i que ens va sortir molt econòmic sortia de Denpasar a les 5:55 del matí, i això significava que havíem de sortir d’Ubud a les 2:30 ja que hi ha entre una hora, i hora i mitja de trajecte al aeroport.

Això vol dir despertador a les 2, que si ens haguéssim adormit a les 9 del vespre…. Però els nervis estaven allí, uns nervis que feia molt que no sentia i que se m’han ficat a la panxa com quan tenia exàmens. Nervis d’impaciència, nervis d’ il·lusió… Aixxxxx finalment havia arribat el dia!!

Així que sense haver dormit res de res, hem anat cap al aeroport amb el propietari del hotel que sembla que també té taxi, i que estava totalment despert i no ha parat de xerrar en tot el trajecte.

Una mica d’espera abans de facturar les maletes, i cap a dins. Allí ja ens ha vingut una mica la son, i només pujar a l’avió… Hem caigut els dos com uns socs, i no ens hem despertat fins a mitja hora abans d’arribar, així que les tres hores i mitja que dura el trajecte ens han passat volant!! Mai millor dit….

I…. Ja som a Perth!! Increïble, una sensació de… No m’ho acabo de creure!! Estic trepitjant Austràlia!! I si!! Ja tenim el segell posat i a buscar les motxilles, i… Hem de passar les motxilles per un escàner, deu ser que fem una pinta… No es deuen fiar que no portem res de menjar…però en un tres i no res som fora.

I… Quina sensació més estranya. Sortir i que no hi hagi una munió de persones oferint un taxi o mitjà de transport, sembla que fins i tot passem desapercebuts…

Bus de connexió a la terminal domèstica, i el 37 cap al centre, mentre nosaltres estem al·lucinant mirant a banda i banda, un australià al veure’ns amb el mapa ens dona algunes indicacions i ens hi situa. Tot i així ens costa entendre’l, aquesta gent parla anglès si, però un anglès moooolt raro…

Perfecte, el 37 ens deixa al costat del visitor center de Western Australia, on aprofitem per agafar informació a tope, preguntar on podem trobar alguna consigna per deixar les motxilles, i aprofitar el wifi gratuït per intentar contactar amb el Helmut, que serà el que ens allotgi a casa seva fent couchsurfing.

De consignes en trobem a l’estació de tren, i tot i ser una mica cares, ens val la pena per no carregar amb les motxilles fins a la tarda quan acabi de treballar el Helmut.

És una mica tard, no hem esmorzat gairebé, així que directes a dinar alguna cosa, i per no gastar gaires diners cap al Hungry Jack’s que és la versió Aussie del Burger King.

Quan hem anat cap a l’estació, hem vist un Coles, que és una de les cadenes de supermercats d’aquí, així que amb la panxa plena, hem volgut anar a veure que hi tenen, quins preus…

Així que ja ens veieu, en comptes de començar a fer turisme com les persones normals, com dos nens petits passejant passadís per passadís del supermercat, i mirant que hi ha, comptant productes que ens endurem i analitzant preus… I ja voldríem tenir la furgo per comprar, i començar a cuinar i menjar allò que fa tant de temps que no podem gaudir. Perquè tot i que ens encanta poder tastar tot tipus de menjar, i no li fem fàstic a res, després de més de vuit mesos es troba a faltar el menjar que un es fa a casa, a la seva manera. Però no ens preocupa perquè d’aquí a quatre dies ja ho podrem gaudir plenament!!

Amb una de les incògnites resoltes (saber que hi ha als supers, si és semblant o no als de casa, i quins són els seus preus), ja podem anar a investigar una mica la ciutat.

Ben proper a on hem dinat hi han els carrers Hay i Murray que entre William i Barrack són per vianants, i el primer que descobrim és una botiga de tes preciosa que es diu T2 i on, ohhh es poden tastar diferents tes freds gratuïtament, que ens vindran d’allò més be per combatre el calor que fa per aquí. Així que com podeu imaginar gairebé els tastem tots!! La segona descoberta, és que en aquests carrers hi ha wifi gratuita i se’ns acudeix que potser el Helmut, que encara no ens ha contestat, potser té whatsapp. Efectivament en té i li enviem un missatge.

Una altra cosa que volíem solucionar en aquest primer dia, era tenir una targeta prepagament per mòbil, per si hem de fer alguna trucada o per si algú per aquí Austràlia ens ha de trucar, així que hem anat a veure un parell de companyies de telèfon per informar-nos.

I com encara ens quedava temps abans de l’hora que més o menys havíem dit de quedar amb el Helmut hem anat cap a la zona d’Esplanade que és on surten els ferries cap a South Perth. Que sembla que és on viu el Helmut, amb la seva parella Dave. Realment, el que volíem comprovar era quina distància hi havia, i si era factible fer-ho o no amb les motxilles. I el que podem veure és que les distàncies en aquesta ciutat no són gaire grans.

De tornada ja ens hem decidit per comprar el telèfon a Virgin Mobile, i de pas verificar amb la wifi si el Helmut havia contestat, i si!! Teníem un whats i ens hem pogut posar d’acord i en 10 minuts ja ens recollien per l’estació.

Hem anat cap a casa seva, i allà ens hem posat una mica al dia, el Helmut és xilè i el Dave d’aquí de Perth de tota la vida, i llavors ens han dit… Voleu que anem a la platja?? I com podíem refusar una proposta així….

Per tant agafem les coses i cap a Cottesloe, una platja preciosa on ens hem pogut banyar (i primer canviar als vestuaris que hi ha), i gaudir plenament de la posta de sol. I de fet, ja hem començat a observar la bona vida que es porta aquí, ja que avui és un dijous i la platja estava plena, però a més, tothom amb el pícnic per sopar alguna coseta, acompanyat de cervesetes que cada un es porta, o VI!!! Això m’està començant a agradar mooolt.

I després del banyet que hem fet?? Doncs tornar a agafar el cotxe i anar a comprar unes pizzes per així nosaltres poder fer picnic també. I amb les pizzes cap a Kings Park, un parc enorme al centre de Perth, i des d’on hi han unes vistes espectaculars de la ciutat!!

A més, el millor és que el Helmut i el Dave anaven amb el “Kit” Picnic professional (una manta per no seure sobre la gespa directament, una bossa protectora de cops, i que aguant el fred per portar el vi, copes de plàstic i un parell de cadires) que ens ha sorprès gratament!!

Així que hem estat gaudint plenament d’un sopar amb bona companyia, magnífiques històries, i bons vins d’Austràlia mentre teníem davant nostre unes vistes excepcionals del skyline de Perth il·luminat.

Ha sigut un dia moooooolt llarg, però ja us puc dir que això m’està captivant, i molt!! I no crec que sigui només per la falta d’occidentalitat que teníem sinó també, perquè veiem que aquí saben viure molt i molt bé!!

Informació pràctica:

– A l’aeroport de Bali per sortir del país s’han de pagar 150.000 rúpies

– Per anar de l’aeroport de Perth internacional al centre, el més econòmic és primer agafar l’autobús gratuït que et porta a la terminal domèstica i allà agafar el bus 37 que us portarà al centre de Perth per 4,20AUD, aquí teniu a més les parades que fa amb el carrer on para i el número de parada que es pot veure fàcilment a cada una d’elles.

– Al carrer Hay, un dels dos peatonals que hi han, hi ha una tenda de tes que es diu T2 on podeu degustar tes gratuïtament i també quan hi vam anat provar olis de te.

– Als carrers Hay i Murray que són peatonals i on hi han un munt de botigues podeu trobar Wifi gratuïta, per accedir es Perth Wifi

– Al centre de visitants de Western Australia que es troba a William St entre St George Terrace i Hay St hi trobareu muntanyes d’informació de tot l’estat i també hi teniu Wifi gratis.

– A l’estació de trens de Perth al carrer Wellington hi podeu trobar consignes per deixar les motxilla, cada consigna són 10AUD però és suficientment gran per dues motxilles o més.