Viatge a Ítaca

Dia 258: Frematle, el port de Perth

6 comentaris

21 de febrer

Avui és divendres, el Dave i el Helmut treballen, pel que s’han aixecat molt aviat, quasi bé sense fer soroll. Nosaltres dormíem, estàvem destrossats, i ni la calor, ni els micos del zoo del costat ens han impedit descansar profundament. Ahir els nois ens van deixar una clau, i quatre coses explicades abans d’anar a dormir, així que avui farem la nostra durant el dia, i cap al vespre quedarem fer trobar-nos i seguir coneixent Perth.

Porto marcat el cos amb picades que semblen mossegades d’insectes. Aquí per sort, els mosquits fan cas, i si et poses loció repel·lent, no s’apropen, tot el contrari que a Indonèsia d’on encarna conservo les ferides de guerra. No ens hem aixecat massa tard, de fet l’Eva ja ho estava quasi bé quan han marxat els nostres amfitrions. Les 9 i és la hora d’aixecar-se del llit. Un petit esmorzar, dutxa i roba neta. Deixarem els texans reposant a dins de la motxilla, esperant indrets més freds, i tornen a passar a primer pla els pantalons curts.

Sortim de casa, i caminant per la zona residencial arribem al punt on el ferry fa la seva funció. T’apropa en uns cinc minuts de la zona sud, a la zona nord de Perth. El capità, sempre ben vestit amb uniforme de gala, obre i tanca portes, a més de comprovar que tothom porta bitllet a l’entrar i al sortir. Volem anar cap a Fremantle, i per fer-ho necessitem anar cap a la estació de trens, però abans farem un passeig pel centre, on podem parar amb més calma a veure algun raconet que ahir amb les motxilles només vam poder veure de passada.

Perth

Perth6

Unes estàtues, els primers cangurs que veiem. Potser no compten per a la estadística de fauna autòctona, però a nosaltres ens agraden, així que els passem a saludar i que ens coneguin per si de cas.

Perth2

Perth3

De passada cap a la estació, fem una parada al centre, a un supermercat anomenat “Coles” que ja coneixem d’ahir. Te varietat i quantitat, i allà podem comprar alguna cosa, que dinarem més tard al tren. Arribem a la estació, és senzill de reconèixer cap a on hem d’anar, cada via per a una direcció i un color. Més difícil saber de quantes zones hem de comprar el bitllet. Finalment apostem per un de dos zones.

Perth4

El tren quasi no ens fa esperar. Són 30 minuts de trajecte, durant els quals podem dinar l’amanida i l’entrepà que hem comprat. No ens hem fixat i aquesta Cèsar ja preparada, no porta forquilla incorporada així que hem d’agafar enciam i demés amb les mans…

Ja hi som, al poblet de cases baixes, i que semblen de fusta. Un aire característic que ja esperàvem trobar, però no per això deixa de ser curiós i bonic de veure. La temperatura és molt alta, i es fa notar, encara que a l’ombra s’està prou bé. Entre les casetes, hi pots trobar restaurants i cafeteries, botigues, i un mercat amb tot tipus de productes, especialment gastronòmics. Val la pena visitar-lo.

Fremantle

Fremantle2

Fremantle3

Un parell de cerveseries artesanals, ens recorden alguna cosa que havíem llegit, i és que per aquí n’hi ha forces. Continuem el passeig, i anem cap a la zona portuària. Passarel·la de fusta, estàtues diverses. Una d’un cantant, l’altre d’uns pescadors, relació? No en tenim ni idea…

Fremantle4

Fremantle5

Fremantle7

Més restaurants, i gent que hi passeja, sense aglomeracions, amb la calma d’una qualitat de vida que et permet un divendres estar passejant per aquí.

Finalment, un parell més de cerveseries, i en una d’elles ens convencen a passar sense ni oferir-nos-ho. Veiem l’estil de decoració, i que té uns sofàs que semblen còmodes i cap a dins. Allà abans de decidir-nos, conversem amb un noi de cabell llargs que sembla sortit d’una pel·lícula de surferos que han trobat una plantació secreta de marihuana. Resulta que és el cambrer, i ens dona a tastar un parell de dits de dues varietats cerveseres. Resulta que l’encerta, i ja tenim al davant, un got complet per l’Eva i un per mi. Torrada, quasi bé negra per un, i rosseta amb sabor per l’altre.

Fremantle6

L’estona ens està de meravella, i al nostre cap va calant poc a poc la idea de que aquí seria un bon lloc per quedar-s’hi un temps, potser a viure, ens agrada molt Perth i els seus voltant…Però de moment, no pensem més que la cervesa és cara, i amb una en tenim prou… hem de tornar cap a la city, així que anem fent via cap a la estació fent camí invers. El recorregut ja conegut, amb idèntic i satisfactori resultat. Ja es va fent tard, ja som a Perth, estem força cansats, i a mi em comença a aparèixer un maleit refredat incubat a terres balineses…

Truquem al Helmut, a veure on són i que fan. Estan de camí al centre, si volem ens passen a buscar, i després amb una amiga seva farem visita a un festival que hi ha aquests dies a Perth. Ens ve de gust, però ens arrosseguem una mica per terra, així que els diem que si no els sap greu, tornarem cap al pis, soparem alguna cosa i a dormir. Ens diuen que no ens preocupem, i que gaudim del sopar. Aquests nois són uns autèntics sols!!!!

Perth5

Ei!!! Ja que som aquí, per què no anem al super i comprem alguna coseta per sopar? Doncs dit i fet, al supermercat que coneixem, una mica de carn de cangur que em moria per tastar, i enciam per fer amanida amb mooolt de vinagre, que potser és el que més trobo a faltar de casa. A més alguna cosa de formatge, i tornem cap al ferry cansats però contents. Només falta una cosa, i que en aquesta terra no pot faltar. El vi, en una de les licoreres que tenim de camí. Aquí el que és licor, el venen en botigues separades del supermercat, i a més com estem a terra de vins, hi ha molta quantitat i representació de diferents zones vinícoles del país. Escollim per a la ocasió un vi blanc, un Pinot gris que no l’hem tasta mai, i que va content cap al sarró.

Ja som a casa, una dutxa ràpida, i a preparar el sopar. Ja hi som un altre vegada, com fa uns deu mesos al nostre piset del Raval. Una taula petita, i els dos sols davant de plats que hem cuinat, amb una copa de vi brindant pel passat, present i futur, és a dir, per nosaltres. El sopar deliciós, potser el fet de no tastar carn durant força temps, ni amanit, ni formatge, ni perquè no dir-ho, un vi decent, doncs ha fet que gaudíssim molt d’aquest sopar, tot i que no hem tingut la companyia de les històries dels nostres amics australians.

Perth7

I tot just quan acabem, ells arriben. Fem petar breument la xerrada, i jo em quedo adormit mentre escric aquestes últimes línies…

Informació pràctica:

– Per creuar entre Perth i South Perth on trobareu el zoo i molt bones vistes de Perth teniu un ferry que val 2$

– Els bitllets de transport et serveixen per qualsevol transport fins al horari que marca al bitllet.

– Als supermercats com el Coles el menjar que està pròxim a caducar el baixen de preu. Com més tard hi vas més ofertes hi trobes.

– Per anar a Fremantle la millor opció és amb el tren des de Perth Station, són dues zones i val 4,20$

– Dins de Fremantle hi han autobusos gratuïts anomenats CAT, tot i que tot és força proper i es pot fer a peu.

– És imprescindible anar a una micro cerveseria si aneu a Fremantle, n’hi ha bastantes i tenen bona cervesa i bon ambient.

Anuncis

6 thoughts on “Dia 258: Frematle, el port de Perth

  1. Ai, ai, que us voleu quedar a viure a Austràlia. Ho tindríem malament per anar-vos a veure!

  2. Eva ,penseu molbe això de quedar a vire a Austràlia. As espantar la teva mare.!!!. Petons,Avi.

  3. També hi podríem anar a viure-hi tots, avi i tot, això de Perth té molt bona pinta !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s