24 de febrer

Esperat i anhelat quasi bé des de que vam marxar de Barcelona. El dia que avui comença és un d’especial, del que n’hem parlat milions de vegades en les nostres converses privades. I finalment, com tot, ho desitgis o no, arriba. Després ja hi haurà temps de trobar a faltar la motxilla a l’esquena, els llits dobles en habitació més o menys grans, la cuina dels restaurants, i sobretot el poder compartir dies com aquests que hem viscut aquí a Perth, amb els nostres ja amics, Helmut i Dave.

Del Dave ens vam acomiadar ahir a la nit, perquè avui es llevava aviat. Una abraçada de comiat d’aquest noi que transmet franquesa en tot el que fa, i com amb el seu castellà australitzat porta a la senzillesa d’una història quotidiana, qualsevol dels viatges per terres remotes, que fins i tot a nosaltres ens fa semblar uns principiants.

El Helmut ens acompanya amb el cotxe fins el ferry. Allà ens acomiadarem, també amb una abraçada. D’aquelles que transmeten que ens tornarem a trobar, esperem que a Barcelona, i poder retornar una part, encara que serà petita en comparació als incomptables grans moments que ens ha fet passar des de que ens va donar el si a la nostre petició de couchsurfing. See you in Barcelona our friend….

Sols de nou, com per primer cop, i en un vaixell cap al centre de Perth. Deu minuts, i amb uns nervis que comencen a aparèixer, agafem uns dels autobusos gratuïts per apropar-nos al nostre destí. L’Eva és una crack en orientació i lectura de mapes, i en un tres i no res estem al davant de les oficines de la Juicy Campervan. A les nou obren portes, i deu minuts després, som els segons per agafar el que serà casa nostre durant els propers 12 dies.

Una furgoneta que ens sorprèn, la imaginàvem més petita, i més incòmode, però no té mala pinta. Explicacions especials per mi, de com funciona això de les marxes en aquest cotxes automàtics amb la palanca al costat del volant. No és fàcil entendre-ho tot, en aquest anglès en modo australià que parlen per aquí, i que no hi ha manera de seguir completament. Per sort, la pràctica amb el cotxe tot ho resoldrà, esperem… amb l’anglès d’aquestes terres no hi tenim tanta fe…☺

Ja hi som!!! Bonnie & Clyde, al volant i esperant carretera per devorar quilometres i quilometres d’asfalt. Però primer, espera Eva que faci un parell de voltes per aquí que no hi ha ningú, i així li agafo el truco a això de conduir per l’esquerra i agafar les rotondes al revés…

Tres, dos, un…i ja estem deixant Perth, amb destí Swan Valley, on tenim previst fer-hi nit, i a més satisfer els desitjos de la senyoreta Eva. Zona vinícola per començar!!! Però abans d’això, segon moment del dia, amb el que havíem somiat, dormint i desperts més d’una vegada. La primera vegada en un supermercat australià….

Carret desfrenat, i passadís amunt, passadís avall recorrent tots els racons i repassant les estanteries que no ens deixem res…Més feliços que si ens toqués la loteria. Epsss que això després s’ha de pagar ehhhh…

Al final, una mica de tot, però sense passar-nos que abans ja hem posat en ordre la furgoneta, i no ens podem tornar bojos, en especial el tema conservació en nevera, que la única que tindrem és de les de platja, i funciona a base de bosses de gel…

Satisfets amb la nostre recent estrenada i equipada casa amb rodes, arribem a Swan Valley, que està a menys de 30 quilometres de Perth. Una visita al centre d’informació de la zona, i escometem la primera visita a un celler amb moltes ganes.

Aquí, al igual que es fa a USA, i al contrari que es fa a Catalunya per exemple, les visites al cellers són quasi exclusivament per fer tast de vins i compra. No hi ha explicació del procés d’elaboració, si no que directament i d’una manera quasi sempre gratuïta, et plantes al davant d’una barra posada amb molt bon gust, i demanes per tastar. Allà et pregunten que vols, i els hi dius que una mica de tot, així que de dos dits en dos dits, pots tastar la majoria dels vins de cada celler.

Primeres conclusions: Que mica en mica s’omple la pica, i has d’anar amb compte amb el veure i conduir. I segona conclusió, que encara que les varietats de raïm i el procés d’elaboració ja el coneixem, els vins no s’assemblen en res als de casa. Sembla que la verema es fa abans, i que en la majoria de vins blancs, creiem els hi dona un toc àcid molt diferent al que ens tenen acostumats a Europa.

Les visites han començat per un dels gegants. Sandalford, que cobra pel tast entre 3 i 5’5$, que després et descompten si compres una ampolla. No està malament el lloc però tampoc ens hi quedaríem a viure.

Després, i segona de la tarda, hem passat per Coward&Black, on al costat dels vins i mermelades varies que pots tastar gratuïtament, s’hi troba la fàbrica de xocolata… ☺

Només creuar la carretera, i en tenim un altre. Aquesta petita, Lancaster es diu, i només pots comprar els seus vins al mateix celler. A més dels vins que ens serveix un típica, encara que no per això menys guapa rossa d’ulls blaus australiana, hi tenen quatre varietats de formatge, i també els pots tastar de franc. Molt i molt bons, però el preu de venta és una mica car per nosaltres….

I entre tant de vi….una cerveseria artesana. Duckstein, on poder tastar 5 varietats diferents de cervesa feta artesanalment per 10 $. A les brewerys (cerveseries), el tema gratuït sembla que no el coneixen…

I ja per últim, que el cotxe va sol (és broma que només tasta l’Eva) i necessita descansar, anem a la que més ens ha agradat. Upper Reach, on una noia molt simpàtica ens ha deixat tastar bons vins ja quasi bé fora d’hora, i a més explicat mil i una coses tant de vins, com d’on podem anar a dormir…

Pel que es veu, i cosa amb la que no comptàvem, és que fer free càmping a la zona oest d’Austràlia no està generalment permès. Així que haurem d’anar veient que fem. Avui per començar, anirem a dormir a una zona tranquil·la, on intentarem passar la nostre primera nit a la furgoneta sense cridar massa l’atenció…

Informació pràctica:

– Ruta: 62km – Perth – Swan Valley

– Swan Valley es troba a uns 20 km de Perth direcció aeroport

– Al visitor center a Guilford podeu trobar tots els mapes i informació necessària per poder-se moure per la Vall.

– Trobareu lavabos nets i amb paper per tota la zona, tant al visitors center com a qualsevol de les bodegues.

– Hi ha degustacions majoritàriament gratuïtes de vi, oli, xocolata, melmelada, formatge, mel…

– A la bodega Sandalford podeu trobar-hi Wifi gratuïta.

– Nosaltres hem dormit amb la furgo a Bells Rapid, una zona apartada i sense ningú i que a més té lavabos, però al matí un ranger ens ha advertit amablement que no es pot fer free càmping.

– Recomanem la visita al celler Upper Reach, molt bona atenció i vins que estan força bé, i com quasi sempre tast gratuït de tots els seus vins.