Viatge a Ítaca

Dia 263: Un banc encarat a l’infinit, a Yallingup

8 comentaris

26 de febrer

Perquè no poden permetre això de l’acampada lliure a un país on la natura, la costa, i el mar tenen aquesta força, i on la densitat demogràfica no convida a pensar en una massificació d’aquests racons tant i tant especials. És un debat complicat, i al pensar en els diferents punts de vista, hi veus la complexitat de fer un sistema al gust de tothom. Per nosaltres acampar gratuïtament i sense massa gent al voltant és ideal, però mentre passegem comentant-ho ja ens adonem de la demagògia de les nostres pretensions. Alguna cosa bonica i gratuïta però només per a nosaltres… ☺

Avui al despertar no hem tingut sorpresa de cap tipus. Tot el vent i fred de la nit, han marxat amb el pescador que a la matinada tornava amb el seu botí, i ens ha deixat sols a aquesta platja tant i tant magnífica. Ens encanta aquesta zona que tot just hem descobert. Perquè si a un dia solejat, li afegeixes platges i litorals de tots els tipus i colors, i a més vinets per alegrar l’esperit, a qui no li pot agradar…

CastleRockBeach

CastleRockBeach2

Per prevenir que nos ens visiti l’autoritat mentre esmorzem, sortim de Castle Rock, i marxem a la platja del costat, Meelup beach. Aquí més furgonetes que sembla que han fet nit, i també, com nosaltres, davant d’una platja idíl·lica. La zona, habilitada per fer picnic, i a més dutxes i uns lavabos ben equipats.

Fem l’esmorzar a una tauleta, el sol que poc a poc va sortint, mentre els equips municipals de neteja van arribant. Amb el mar de fons, el cafè en pols té un sabor diferent. Els rajos de sol, il·luminen un caminet que recorre el litoral, i ens crida a fer un passeig de bon matí. No són les vuit, però la vitalitat de dormir a cel ras ens envaeix, i acoblats perfectament al horari solar, fem una bona passejada contemplant aquest blau tan perfecte que es dibuixa com a oceà, i com les platges de sorra blanca i fina sense gairebé ningú, hi combinen a la perfecció.

MeelupBeach

MeelupBeach2

MeelupBeach3

MeelupBeach4

MeelupBeach5

Després, de tornada, cal aprofitar el que posen al teu abast, així que una bona dutxa d’aigua freda, i a iniciar la ruta que tenim feina. La platja que trobem a Eagle Bay, és d’aquelles de pel·lícula. Unes escales de fusta, una barqueta, i tot i que és molt aviat, ens sembla que portem hores i hores viscudes d’aquest dia, en que qualsevol moment és bo per seure a gaudir de tot. Una imatge del moment, que em trasllada a la ciutat de Ziuhatanejo, descrita en paraules del Tim Robins a Cadena perpètua, o així està conformada a la meva imaginació.

EagleBay

Bunker Bay, un altre platja preciosa que et convida a parar. No hi ha per on destriar perquè tot ens atrau. El bany de moment no el fem, hi fa fresqueta, perquè tot i el sol, un vent més aviat fred ens acompanya a estonetes. A canvi, cabrioles sobre un petit tronc de fusta clavat a la sorra blanca, blanquíssima…

BunkerBay

BunkerBay2

BunkerBay3

El següent pas, un dels punts marcats amb asterisc pel Dave. És Sugarloaf, i ja no sabem en que pot superar els altres llocs visitats, però cal anar-lo a veure, que el Dave mereix molta credibilitat. Un lloc fantàstic. Una esplèndid punt des d’on comprovar que no tot són platges de sorres i aigües transparents, si no que també hi ha pedra, que la mateixa aigua transparent ha anat donant forma, i convertint ens petits racons com aquest.

Sugarloaf

Sugarloaf2

Sugarloaf3

Toca dinar, i de pas descobrir que a la població de Duinsborough hi ha una biblioteca amb wifi gratuïta que ens serveix per posar-no al dia del blog i poder-vos tenir informats. Hi passem més estona del compte, tot i el fred siberià producte del maleït excés d’aire condicionat, però és que tenim molta feina endarrerida…

Dunsborough

La natura ens espera a que acabem, perquè arribem a un dels punts que recordarem. Aquí, com a testimonis de la força de l’aigua, transformats en roques separades de terra, donen fe immòbils d’aquest salvatge litoral. Però sobretot a la nostre memòria per sempre més, un racó de somni, un detall màgic en mig del nores. Una imatge evocadora, un anunci futur d’un producte qualsevol. Com a protagonista, un banc que solitari sobre les pedres, i enfrontat al oceà, ens espera impertèrrit i ens ensenya el camí cap a l’horitzó. Un cinema perfecte, una pantalla panoràmica de sessió ininterrompuda. Només falten les crispetes perquè sigui d’Oscar. Comptar les onades com esclaten contra les roques, ajuda a posar el cervell en ordre. A l’Eva no li cal, el té ben força ben posat, però crec que entrena per tornar en un temps futur a aquest punt a comptar balenes quan facin la seva migració.

Yallingup

Yallingup2

Yallingup3

La següent aturada és Canal Rocks, una bonica zona. Aigües turquesa i platja per poder-se banyar, al costat d’un embarcador de fusta que ens serveix de base per poder fer unes bones fotografies. L’Eva seu, els peus penjant, i mentre mira a càmera, amb la cull de l’ull percep una figura gran i fosca que s’apropa sigil·losament. Inconscientment, sense pensar, em crida i encongeix les cames. No tranquils, no és un tauró, només es tracta d’una colossal escurçana, que és la traducció catalana que he trobat al diccionari per la Sting ray, o la manta raya que s’anomena en castellà…

CanalRocks

CanalRocks2

Ganes de fotografiar-la de més aprop, i potser fins i tot tocar-la, però el respecte envers la seva cua, i que hauríem de córrer a posar-nos els banyadors fan que no ens decidim a nadar amb ella. De totes maneres, la tenim al costat, i en deixem constància fent treballar la càmera més del compte.

Austràlia it’s amazing!!!! Ens encanta aquest país on la flora i la fauna són tant diferents a la que coneixem, i on la tens tant i tant a prop. I per celebrar-ho, doncs a acabar el dia amb un tast. El celler d’Arimia State, ens l’havien recomanat i l’Eva els havia escrit, així que ens hi presentem. Una senyora molt simpàtica ens inicia amb els seus vins, però poc després apareix el Cam, un noi que suposem que és dels que manen i amb el que conservem una bona estona. Es fa l’hora de tancar, però allà seguim, xerrant de diferents coses, i recomanant-nos cellers d’aquí i d’allà per quan passem per diferents zones del país.

Arimia

Finalment, hora de tancar, i hora de marxar que hem de buscar lloc on dormir. La Meluup beach, on hem esmorzat, i on hi ha uns lavabos com deu mana, a més d’unes bones barbacoes serà un bon lloc on tancar el cercle, i acabar on hem començat el dia. Allà, cuinem unes hamburgueses de carn de cangur, per sort no n’hi cap viu a la vora que em pugui donar un dels seus famosos cops de boxa com a venjança. I mentrestant, uns ocells molt estranys ens observen insistentment i de molt a prop. Tenen una mirada distreta, com perduda en el més enllà, però poc a poc s’apropen. No sembla que tingui intencions de menjar-se el nostre àpat, però no els fem massa cas, i finalment i des d’una taula del costat, ens observen mentre sopem. Ens agradaria saber que pensen, si és que ho fan. Nosaltres si que pensem, de fet ara mateix el pensament que toca és de fregar els plats, i preparar l’habitacle del vehicle que la son s’apropa.

MeelupBeach7

MeelupBeach8

Avui i un dia més, gaudirem d’aquest privilegi que es diu cel australià quan es fa fosc, i amb la finestra superior tancada, però sense cegar, podrem observar aquest mar d’estels. De vegades ens recorda al cel de Mongòlia, no té la mateixa intensitat, però si que és el que més se li assembla. No esperem més d’avui, del demà més coses, però serà difícil que siguin millors… Bona nit!!!

Informació pràctica:

– Ruta: 90km Castle Rock Beach – Meelup Beach – Eagle Bay – Bunker Bay – Sugarloaf – Dunsborough – Yallingup – Canal Rocks – Arimia Winery – Meelup Beach

– A la biblioteca de Dunsborough podeu trobar Wifi gratuïta i amb endolls per recarregar l’ordinador per exemple.

– Hem dormit a Meelup Beach on hi han dutxes, barbacoes i lavabos, no està permès acampar i de fet al matí ens han donat un avís per escrit.

– Recomanem la visita al celler Arimia de Margaret River, en Cameron en sap molt de vins, i tenen uns vins bastant diferents dels de la zona.

Anuncis

8 thoughts on “Dia 263: Un banc encarat a l’infinit, a Yallingup

  1. Preciòs, quins lloc fantàstics !! i poquíssima gent, oi ?

    • Un passada de natura i paisatges, i de moment no massa gent. Western Austràlia és el gran desconegut. L’únic problema per aquí, és que pels gossos no és un territori massa amigable. Hi ha moltes zones on no poden entrar, i en les que poden han d’anar lligats… 😦 es veu que no s’hi fan massa amb els marsupials

  2. Quins paisatges! Meravellosos! Alerta amb els avisos: esteu temptant la sort!

  3. Es veritat ,aquest paisatges son fantàstics, mirar el cel a la nit i veure el mar fins a kilòmetres llum es lo millor del mont. Petons, Avi.

  4. Aquests ocells estranys són els Kookaburra, molt comuns a Austràlia, i que va ser una de les mascotes dels Jocs Olímpics de Sidney !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s