27 de febrer

Que bé que hem dormit, però aquest matí, just quan ens estàvem despertant a quarts de 7… sorpresa!!! Una Ranger ens ha vingut a dir que no es podia fer free càmping en tot el municipi de Busselton, i ens ha donat una advertència per escrit, ara, ens hem salvat de la multa!!

Ara, com ja ens han advertit, ja no hi havia pressa, i per tant ens hem dedicat a esmorzar tranquil·lament amb aquestes fantàstiques vistes que té la platja de Meelup.

Tot i així, avui els nostres passos ja s’havien d’encaminar més al sud i sobretot gaudir de la zona vinícola de Margaret River, la més coneguda de Western Australia.

Però com proper a la ciutat de Margaret River, hi ha una zona que també ens havia recomanat el Dave, doncs ens hem encaminat cap allà, al poble de Prevelly.

Prevelly és un mini poblet de la costa, però que pel que sembla és un lloc molt freqüentat per surfistes, i per tant és el que hem pogut veure.

Primerament que ens hem acostat a la boca del riu, i allí hem pogut veure nens d’una escola, i com els hi ensenyaven a fer surf en una zona on hi havia onades, però no massa fortes. Ara… jo crec que això és molt difícil, i sabent com està el meu equilibri… crec que no ho provaré 😉

I després hem anar a Surfer’s Point on ja hi ha els professionals, o si més no els que en saben de debò. I hem pogut gaudir d’una sessió llarga de gent fent surf a més de totes les edats, sembla que aquí ho porten a la sang o si més no com ens ha semblat veure, ja ho aprenen a l’escola al igual que nosaltres aprenem a nedar a la piscina. Veus diverses generacions, del que sembla pare i fill, o avi i net, que caminen plegats cap a les onades, taula de surf sota el braç.

Amb una de les típiques imatges d’Austràlia a la ment, ja hem anat cap al poble de Margaret River a informar-nos de diferents coses a l’oficina de turisme. La més important, on podem acampar aquesta nit, que no volem que ens tornin a fer un avís formal ☹

A part, també hem aprofitat per passar per la biblioteca a veure si ens podíem connectar una mica, i upssss és de pagament… així que res… ja trobarem algun altre lloc, que de moment preferim no pagar per connectar-nos a internet.

Amb aquestes dues gestions fetes, i abans de començar a visitar cellers, hem volgut anar a ubicar un dels càmpings de parc nacional que són els més barats que hi ha, tot i que les prestacions són bastant mínimes. Així que ens hem apropat fins al Conto’s Camping per veure si estava gaire ple, i si veiem possible passar-hi la nit. I tot i amb els serveis mínims, sembla que hi podrem venir que no hi ha massa gent, i de cop… aixxx que és allò d’allà?? Si, ho són oi??? Un parell de cangurs tot prenent la fresca sota l’ombra d’uns arbres. Han sigut els primers que veiem, i clar l’emoció està assegurada, i la càmera ha començat a treure fum evidentment.

Ara si, sabem que podrem dormir aquí, així que comencem a fer una mica d’enoturisme que era una de les raons de venir a aquesta regió, i anem a visitar tres cellers recomanats tant per l’oficina de turisme, com pel Dave i també pel noi d’ahir.

Dos d’ells estan molt propers entre si, i no molt lluny del càmping, i tots dos em van contestar el mail que els vaig enviar com a blogger.

El primer d’ells ja al·lucinem amb l’entrada, això és molt gran, però també molt ben posat. És Leeuwin Estate, i cada any fan un macro concert a les seves instal·lacions, i pel que sembla aquest any ha vingut la Diana Krall, i veient on es fa el concert penses que deu ser una passada poder-hi assistir.

En aquest celler fan tours, tot i que hem d’esperar una mica, però val totalment la pena ja que la visita ens la fan a nosaltres sòls, i a sobre coincideix en que estan fent verema, així que gaudim com a nens veient com descarreguen el Chardonnay, com el passen per la despalilladora, i com el premsen. I a sobre, ens donen una copa del suc acabat de premsar!!! Mmmm deliciós!!!

També podem veure com omplen els dipòsits i les barriques on fermentaran.

Realment ens ha encantat, i al acabar…. a tastar els seus vins, i en tastem una barbaritat. Com hi ha bon rotllo, aprofito per preguntar perquè no hi posen tap de suro, i m’expliquen diverses raons: una econòmica, i que és que a aquí Austràlia no tenen sureres, i han d’importar-lo i a més el percentatge d’ampolles retornades és alta. I la segona raó és social, ningú té obridors a casa seva!!! Ara, tastant diferents anyades, se’m treu una mica del cap que posar-li un tap de rosca el vi no evoluciona, ja que s’hi noten diferents matisos a anyades diferents.

Sortint d’aquest celler aprofitem per dinar uns entrepans abans de dirigir-nos al següent celler.

El segon celler que hem visitat avui ha sigut el de Voyager Estate, un dels grans també, o si més no, és el que sembla al entrar-hi, on com el seu fundador va estar a Sudàfrica han fet una casa al estil d’allà amb uns rosers i uns jardins fantàstics. Dins, tot i indicar el mail que ells mateixos em van enviar, el noi que ens atén no és gaire espavilat i no sap de que li parlo, així que optem per fer el tast estàndard on pots tastar quatre dels seus vins de manera gratuïta. Fem dos de diferents el Mario i jo, i així n’hem tastat vuit vins;) Ara el noi que ens ha anat servint els vins tot i ser molt guapo, era d’allò més soso i aturat. I els vins, doncs molt com els altres, diguem que aquí no hi ha hagut res que ens sorprengués.

Com encara no en teníem prou de cellers hem anat al nostre tercer, i l’escollit ha sigut Vasse Fèlix, el primer celler que hi va haver a Margaret River, que ens ha agradat molt com estava posat i també algun dels seus vins. Tot i que a mesura que tastem vins d’aquesta zona, notem que són molt àcids. Potser recullen el raïm molt aviat? De fet gairebé ho tenen tot collit!! Ahhh, i en aquest celler a més hi hem trobat wifi per poder fer algun twit o instagram…

De vi ja en teníem suficient, però el Mario volia tastar unes cerveses a una cerveseria que li va agradar el seu eslògan: “Un oasis de cervesa en el desert del vi”, i allà tenien una opció per 15$ per tastar 6 cerveses i 1 sidra, i la veritat és que després de tant de vi una miqueta de cervesa també s’agraeix eh?? I a sobre el lloc era preciós amb un jardí enorme amb llac i tot!!

Per finalitzar el dia volíem veure la posta de sol en algun lloc, però que no fos molt llunyà del càmping, així que hem anat a Conto’s Spring, un lloc de roques molt bonic. Ara, el problema és que per arribar-hi no hi ha gaire bon camí i a més havíem d’esperar massa per la posta, així que hem decidit tornar cap al càmping on només arribar un cangur ens estava esperant per a poder fotografiar-lo, i acabar magníficament el dia.

Informació pràctica:

– Ruta: 219km – Meelup Beach – Prevelly – Margaret River – Conto’s Camping – Leeuwin Winery – Voyager Winery – Vasse Felix Winery – Bootleg Brewery – Conto’s Spring – Conto’s Camping

– La biblioteca de Margaret River té wifi però no és gratuïta, i la quantitat a pagar la trobem exagerada.

– Hem dormit al càmping Contos que al ser del parc nacional és més barato que el reste. Té serveis mooolt bàsics i costa 10$ per persona.

– Espectacular diuen que són el capvespre a Surfer’s Point, i també és recomanable anar-hi durant el dia per veure com fan surf.

– Es poden fer lliçons de surf a Margaret River Mouth tot i que no sabem quan costen.

– Recomanem la visita al celler Leeuwin, tenen un bon tour i bons vins a més de la possibilitat de fer un maridatge de vins amb tapes per uns 20-25$.

– També ens ha agradat el celler més antic de la zona Vasse Felix, amb l’afegiment que tenen wifi gratuïta.

– A la cerveseria Bootleg (un oasis de cervesa enmig del desert de vi) podeu fer un tast de 6 cerveses i una sidra per 15$.