5 de març

Ens agrada molt anar amb la furgoneta i la llibertat que et dona, i la veritat que hi dormim d’allò més bé i ja ens l’hem fet la nostra caseta, però clar… Quan un dorm en un llit com deu mana, sota un sostre… Difícil de comparar no creieu?

Així que com podeu suposar, avui hem dormit d’allò més bé!! I a sobre ens hem pogut llevar amb tota la tranquil·litat del món i sense cap pressa. A més hem aprofitat per fer una bona dutxa, netejar alguna coseta de roba, i posar-nos al dia amb internet, amb tot el que suposa, blog, facebook, twitter, instagram i llegir algunes notícies.

Tot i així avui ens esperava alguna coseta espectacular i no hem volgut sortir massa tard de casa, i anar cap al nostre destí.

I quin era? Doncs el Parc Nacional Cape Le Grand, a uns 50km de Esperance, i del qual tothom ens n’havia parlat meravelles. Però clar quan tothom te’n parla meravelles a vegades no saps ben bé que esperar. A més ens deien que les platges eren espectaculars, amb uns blaus turqueses impressionants. Però el meu cervell pensava… Però si les platges que hem vist fins ara són increïbles!! Com pot ser que siguin millors? Segur que deuen exagerar!!

Doncs ara mateix ja us puc dir que no, que no exageraven en absolut, i que tot i haver vist platges que et deixen sense alè durant aquestes dues setmanes voltant per Austràlia Occidental, les que hem vist avui les superen de llarg.

Ahir, el Laurenç i el Laurent, ens van dir, aneu a Cape Le Grand i senzillament aneu a tots els desviaments que hi trobeu, és a dir, aneu a veure-ho tot, tot i tot, i no us deixeu de fer res de res.

I això és el que hem fet durant el dia. Anar d’una platja a una altra, i quedar-nos amb la boca oberta a cada passa que hem fet.

El que no sabíem era si començar per la més impactant al principi, o deixar-la pel final, i al final hem dit, la farem al final!!

Així que la nostra primera parada tot just hem passat la caseta del ranger on hem hagut de pagar 12$, ha sigut Le Grand Beach. Una platja llarguíssima d’una sorra mooolt blanca i amb un mar…. Ooohhhh però quins blaus!! Uns turqueses que encara no havíem vist!! Realment preciosa!! Llàstima del vent, més aviat fred, amb el que no venia molt de gust banyar-nos-hi…

El que si que hem aprofitat per menjar una miqueta, un esmorzar-dinar contemplant aquestes meravelloses vistes!!

Allí hem pogut veure com un noi intentava fer surf, tot i que es veia que no era un professional, se’n sortia bastant millor que no si ho féssim nosaltres.

La platja l’hem observat des de tots els punts de vista possibles, i fins i tot hem pujat a un mirador on es podia veure tota la seva majestuositat!!

Amb aquestes imatges a la retina penses, segur que valdran la pena les següents?? I…. La resposta és un SI rotund!!

La següent parada ha sigut Hellfire Bay, una cala que queda amagada i només la veus quan ja hi ets a tocar, i…. Encara l’hem trobat millor que l’anterior. Potser perquè al no ser una platja tan llarga, i ser més en forma de cala, doncs els colors encara es potenciaven més!! I a més les roques d’una de les bandes et servien de mirador perfecte!! Si hagués fet una mica menys de vent o de fresca, aquí segur que m’hi banyava, però les onades i que no feia calor m’han fet tirar enrere.

Tercera parada…. Thistle Cove, on per una banda et trobes una platja molt semblant a l’anterior però igualment de preciosa, i per l’altra una zona de penya-segats on la mirada se’t perd a l’horitzó tot observant com trenquen les onades…

I a sobre…. Hi han posat una taula de pícnic per poder gaudir de l’espectacle!!

I ara ja sí…. Arribem a la Lucky Bay!!! I perquè l’esperàvem tant? Doncs perquè a part de ser una platja preciosa al igual que les altres, aquí, s’hi poden veure cangurs!! Tindrem sort??

I SI!! Només arribar-hi ja en trobem dos prop dels matolls menjant, i que no s’espanten quan hi arriben les persones, així que els hi fem fotos i més fotos!! I tot pensant, i si anessin més cap a la platja?? Les fotos del cangur amb el mar de fons serien precioses….

I… Desig concedit!! Sembla que sigui un model tot posant per la foto!!

Seguim passejant per la platja, i en una zona plena d’algues en veiem un parell més, aquests descansant i…. Clar!! Més fotos!!

La veritat és que ens ha costat marxar d’aquesta platja, un entorn idíl·lic amb una de les icones que busques al arribar a aquest país. Es pot demanar més??

Per arribar a l’última platja que ens quedava, la Rossiter Bay, s’hi va per un camí sense asfaltar no gaire bo, però ens hem dit, homeeee no podem marxar sense veure-les totes!! Però aquesta última ja no ha sigut tant espectacular… Clar amb les que havíem vist abans….

El que si que hem fet abans de deixar el parc, és fer-li una altra ullada a la Lucky Bay des de la carretera, ja que la vista és espectacular, amb la forma de badia perfecta, i amb el blanc de la sorra, i els blaus del mar…. Ohhhhhh

I amb totes aquestes imatges gravades al cervell ja hem tornat cap Esperance, i directes al supermercat que avui cuinem nosaltres!!

I quin és el menú?? Doncs el que ja comença a ser habitual: truita de patates, escalivada, pa amb tomàquet, i una mica de tomàquet amb all i un rajolí d’oli.

Pel que sembla als nostres amfitrions els hi ha agradat molt, ja que no ha quedat ni una engruna de res 😉 I tot anant xerrant, aprenent de la situació d’Occitània, adonant-nos del poc que sabem dels nostres veïns, i de com ells volen tant com nosaltres la independència de Catalunya, per veure si així, ells poden seguir el mateix camí a continuació. Potser ells encara estan molt més fotuts que nosaltres a nivell de centralisme i de negació de cultura i llengua pròpies, així que veuen en el camí català una via de sortida a la seva opressió…

Com veieu ha sigut un dia esplèndid!! I creiem que difícil de superar, però… Que ens esperarà el dia de demà??

Informació pràctica:

– Ruta: 158km Esperance – Cap Le Grand – Esperance

– A la platja de Lucky Bay a Cap Le Grand podeu trobar cangurs a la sorra

– En aquest parc nacional, val la pena visitar totes les seves platges ja que són molt diferents unes de les altres.