Viatge a Ítaca

Dia 272 i 273: Cap a Perth un altre vegada

3 comentaris

7 i 8 de març

Si familiars i amics, toca anar de tornada cap a la gran ciutat de l’oest. Deixar les comoditats i la companyia que ens han brindat el Laurenç i el Laurent, i encaminar les nostres passes cap al pas previ al canvi de terç australià. Aparcar les converses catalano-occitanes, i sobretot no gaudir més d’aquests festins gastronòmics amb els quals aquests dies hem pogut xalar d’allò més.

Gràcies amics occitans, aprofiteu els tres mesos que teniu de vacances cada set anys, destinats a tornar a la mare pàtria (beneïdes costums angleses ben arrelades), i apropeu-vos a Barcelona, que una teniu casa i uns amics esperant-vos. I si no, cap problema ja tornarem nosaltres, sigui a Esperance, a Perth, o a on estigueu que Austràlia és molt gran però a tot arreu s’hi arriba… ☺

Pensàvem marxar aviat, però els nostres amfitrions ens van animar a estar-nos-hi fins que volguéssim, així que finalment hem apurat l’estona fent connexió de xarxa, i dutxa per quedar presentables per la cita amb la societat de formigó i asfalt. Abans, ens esperen uns 700 quilòmetres de carreteres llargues i solitàries. Però ara, ja tenim música, hem comprat uns petits altaveus. Ja estem preparats, tot organitzat. Tanquem la porta del garatge, tirem el comanament a distància per sota, abans que es tanqui, i un altre vegada “on the road”.

Abans de deixar la ciutat, important carregar combustible, que la ruta de tornada és per una carretera interior, i allà les benzineres són escasses i a preus elevats, creiem. Ja deixem la civilització, abans però tornem a fer la carretera amb vistes que vam fer ahir, però aquest cop fent algun vídeo. Al final, una escola i allà uns nens jugant al futbol. No futbol australià, si no el de casa. I esperant a que el vermell de l’únic semàfor que hi ha al poble canviï de color, me n’adono de la poca traça que hi tenen, i com determinats esports arrelen a unes cultures convertint la seva pràctica en un hàbit pràcticament innat, convertint-se en un element de discriminació de grup. A una banda els bons i a l’altre els dolents. Aquí a Austràlia, i en aquest petit poblet, això no passa, només hi ha el grup dels dolents… ☺ O potser el nou Messi, està allà amagat, i jo no l’he vist….

Ara sí, definitivament una carretera llarga, sense aturador, que diria l’Hereu del Polònia. Amb l’infinit com a meta, que anuncia el que serà el nostre recorregut fins demà. Camions i trens de carretera que ens fan de companys puntuals quan passen en sentit contrari, notant la seva presència en cada centímetre quadrat del nostre vehicle. Extenses planúries, amb ovelles i vaques que pasten tranquil·les sobre el terra, que tira més al daurat que al verd.

Corrigin5

Ja cap a la tarda, ens aturem a posar una mica de benzina, no massa que els preus són desorbitats, i fem aturada a un lloc que sembla molt bonic i espectacular en fotografies, però que presencialment no ho és tant, o això ens sembla. No sabíem quina ruta fer per tornar, finalment vam decidir aquesta per economia de distància, passant per aquest monument natural anomenat “Wave Rock”, o la roca de la onada.

Hyden

Hyden2

A punt de que tanquin, no hi ha quasi bé ningú, i a més cap controlador d’accessos que ens faci pagar, així que cap endavant. Un caminet al voltant de la roca de granit és el que pots trobar, però unes mosques i mosquits molt empipadors, fan que anem directament allà on trenca la onada.

WaveRock

WaveRock2

WaveRock5

Intentem fer alguna fotografia cavalcant les onades, amb més o menys gràcia, i abans que ens fem mal, que això del surf no és per aficionats, tornem cap al cotxe a seguir fent un trosset de camí més, i buscar un lloc adequat per fer nit.

WaveRock3

WaveRock4

Els pobles que passem ens fan molta gràcia per la seva sonoritat, i sembla que a cada zona s’agrupin segons la terminació. D’on veníem, abundaven els acabats en “up”, com Yallingup, Mangimup, o Nannup. Aquí per canviar, els noms tenen el sufix “in”, com pot ser Corrigin, Kondinin, Kulin o Dudinin. Potser no us faci molta gràcia, però per nosaltres era un bon esdeveniment cada vegada que n’hem trobat un, i és que després de tantes hores, d’alguna manera hem de divertir-nos… ☺

Quan es fa fosc, i evitant el conduir de nit, per la presència a la carretera de bestioles diverses, trobem un aparcament de carretera, que darrere d’uns arbres ens refugia una mica del tràfic. No sabem si aquí es permet o no el free càmping, però ja és tard, i aquí ens quedem cuinant una mica de pasta, mentre a les planúries un capvespre va fent canviar de color el daurat dels camps.

Corrigin

Corrigin2

Corrigin3

Corrigin4

La son arriba, malgrat la calor.

Ens llevem aviat, són dos quarts de sis, i la nit no ha sigut massa bona. Al obrir alguna finestra per no morir ofegats de la xafogor, els mosquits han aprofitat per entrar. No masses, però els suficients per no deixar-nos tranquils. A més algun cotxe que circula per la carretera, sembla que et passi a tocar, i és que som molt a prop de l’asfalt. Però això si, la primera visió diària, preciosa, ja que als primers rajos de sol l’acompanyen els bestiar que surt en processó a buscar menjar, i ens miren estranyats…

Corrigin7

Ens posem en marxa abans de les set, i passats un parell de pobles més, trobem un on posar benzina, i parar a esmorzar. Ja amb forces, toca arribar a Perth, i cap a les nou ja som a les rodalies. Hem de netejar el cotxe, que està molt brut i ens fa vergonya entregar-lo així, per tant un auto-rentat és una parada obligada. Allà ens barallem amb les manegues del sabó, de la escuma i de l’aigua, però finalment sortim victoriosos lluint un vehicle que ni sortit de fàbrica.

A la ciutat, anem cap a Kings Park. És dissabte i hi ha força gent, però nosaltres trobem un lloc més aviat tranquilet davant d’unes barbacoes, i a la gespa posem en ordre les nostres motxilles que hem d’agafar un avió. Ens cuinem uns pèsols ben bons, mentre a la taula del costat iniciem conversa amb unes senyores de Sidney a les que els hi sobra menjar, i que ens en donen per si no en teníem prou. Perfecte, farem entrepans de salsitxes per sopar….

Se’n van les nostres amigues, i arriba una família. Els sentim parlar castellà en la seva varietat hispanoamericana. Els saludem, i després de que ens expliquin la seva història, que són mexicans, que vivien a EEUU, i que finalment han acabat aquí per feina, els donem els productes alimentaris que ens sobren i que no portarem a l’avió. Alguns nostres, i altres heretats de les nostres amigues de Sidney…

Toca deixar la furgoneta a on la vam agafar que ja és l’hora convinguda, i cap problema. Es sorprenen que estigui tant neta, i ens donen les gràcies efusivament. Quasi be cap comprovació, per garantir que tot estigui correcte, i ja som un altre vegada amb les motxilles a l’esquena. Anem cap a terra coneguda, l’estació de trens on deixar les motxilles a un dels armaris de pagament. Una mica car, però així podem voltar per la tarda tranquil·lament, i és que a més tenim una tasca important.

Ja sabeu que la càmera es va espatllar, així que aprofitem que som a la gran ciutat per recórrer les botigues i comparar preus. Informació recopilada, anem a la botiga T2, on podem degustar uns quants tes de manera gratuïta, i allà prenem una decisió, de si comprar o no, quin model i a on. Una botiga familiar, però a un preu realment econòmic és la nostre elecció, i ja tenim nova màquina per immortalitzar els moments del viatge. Una Nikon D5300, per qui li agradin aquestes coses, i mentre paguem sabent que aquesta compra farà que tornem més aviat a casa, somriem mentre li donem quatre recomanacions al noi que ens la ven, perquè els seus pares en dues setmanes van cap a Barcelona. ☺

Perth2

Nerviosos, i contents, encara que amb un sentiment lleuger de culpabilitat per la compra de la nova joguina, anem a seure a un centre comercial per fer-li una ullada. El temps passa, i ja és hora d’anar cap a l’aeroport. Recollida de motxilles, autobús, i ja som a l’aeroport fent temps amb un cafè fred d’ampolla que hem descobert aquí, a que obrin la facturació del nostre vol.

Perth

L’avió surt a les 22:35, i hi ha puntualitat en tot. Intentarem fer-hi una caparrada, perquè demà arribem a Melbourne, són tres hores més que a Perth, i només haurem dormit les tres hores i mitja de l’avió, per afrontar un dia a la gran ciutat, que es preveu dur i llarg, amb trobada amb italians per anar al cinema inclosa, però això, ja us ho explicarem demà… ☺

Informació pràctica:

– Ruta: 766km Esperance – Great Ocean Drive – Wave Rock – Corrigin – Perth

– Hem dormit en un pàrking de carretera tocant a Corrigin

– Prop de Lucky Rentals al final de Newcastle St, quan gires hi ha una gasolinera amb bons preus per omplir el dipòsit, i on també es pot rentar el cotxe.

– A on hi ha el Coles del centre de Perth a sota hi ha un food court on teniu wifi gratuïta

– A l’aeroport de Perth hi ha wifi gratuïta que proporciona Qantas

Anuncis

3 thoughts on “Dia 272 i 273: Cap a Perth un altre vegada

  1. Aquesta Wave Rock, fantàstica, quines coses fa l’erosió !!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s