Viatge a Ítaca

Dia 277: Cap a Mornington Peninsula

8 comentaris

12 de març

Es fa estrany dir adéu. Ja ho hem fet tantes vegades que hi hauríem d’estar insensibilitzats, però no hi ha manera. Amb la Mourney hem anat guanyant confiança dia rere dia, i les converses que hem tingut, sobretot amb l’Eva, han sigut llargues i molt enriquidores. Podríem dir, que li hem agafat carinyo, i és que en algunes coses ens era familiar, i després de parlar-ho, als dos ens recordava en algunes coses a la Glòria, la mare de l’Eva…

L’esmorzar l’hem fet durar, potser si l’allarguem una mica més, ens ho pensem això de ficar-nos a fer carretera, i li demanem asil polític per una temporada llarga. Però tampoc cal abusar, que no hem d’espatllar allò que tant bé hem construït. I amb una mica de pena, i esperant tornar-la a veure, marxem. Motxilles a l’esquena, alguna bossa per encabir els papers i càmeres de més que quan vam sortir de casa, i cap al tren a recarregar per última vegada la targeta Micky dels nassos, que tot i ser molt bonica, ara que en fem amb ella? I els 3 euros que va costar? Senyors i senyores que planifiquen el transport de Melbourne, si us plau pensin en els catalans, que la pela és la pela… ☺ Però bromes a banda, opinions per a tot, la nostra i la d’alguns altre conegut que pensem que aquesta manera és còmode encara que cara per tant poc de temps, o la d’alguns residents que comenten que s’han gastat una calerada per implantar un sistema que no millora en excés l’anterior. Per sort, tota despesa surt publicada i es pot consultar, i pels que ens expliquen, aquí hi ha una cultura de transparència bastant arrelada. Quasi bé com a casa…

Melbourne

Anem cap a on hem llogat el vehicle que serà casa nostra durant els propers 63 dies. L’adreça que ens posa, està una mica apartada del que consideraríem el centre de la ciutat, de fet està apartada del que considerem, la ciutat. Per sort, un parell de trens, un autobús, i un quart d’hora a peu ens porten a la nau industrial on intuïm que hem de recollir la furgoneta. Més que res, perquè la veiem aparcada a fora, i coincideix amb la vista a la web, però dubtem si entrar perquè no hi ha cap cartell ni rètol que coincideixi amb el nom amb els que hem contractat. Spaceship hauria de posar, i entrem finalment a un despatx, on un home ens estava trucant perquè arribem un pèl tard. Cap problema, no problem, i tots ben amics. Paguem per avançat el preu pactat de 25 dòlars al dia, i a part un bloqueig de la targeta de 3000$ per fer front a qualsevol imprevist, toquem fusta…

La furgoneta, és el mateix model que vam llogar a Perth, però està molt millor estructurada al nostre parer. A més, tres grates sorpreses. La primera, que hi ha una nevera que refrigera endollada a una bateria auxiliar. S’ha acabat el comprar el maleit gel que ho deixa tot xop!!!

La segona, que hi ha un DVD a la part posterior del vehicle, et deixen unes quantes pel·lícules, i a més pel que sembla té entrada USB, pel que intentarem a veure si llegeix alguna de les series que portem nosaltres.

I tercera i última, que aquest home ho explica tot molt i molt bé. Cada raconet, cada petit detall millora les nostres expectatives, i finalment descobreixo la funció del botó que sobresurt a la palanca del canvi de marxes que em tenia intrigat, i que ara després de quinze dies de veure’l i tocar-lo a l’atzar, sé que serveix per tenir un extra de potència en cas que la necessitis per fer un avançament.

Contents amb aquesta furgoneta, igual que l’altre que teníem, però tunejada a millor, i ara toca anar cap a fer la nostre primera compra. No és com la primera compra a Austràlia que semblàvem canalla al parc d’atraccions, però ens ho passem força bé omplint el carro fins a la bandera. Ara amb la experiència dels primers dies a la zona oest, ja ens sabem una mica més d’organitzar trastos a dins de l’habitacle, i de fer compres.

Ja carregats, anem cap a Mornington Peninsula. Allà serà el que volem que sigui el nostre primer destí de l’estat de Victòria. Volem arribar fins a la punta, fins a un parc on esperem trobar alguna zona per dormir. El lloc és diu Point Nepean, i només entrar al parc ja veiem que allà no hi podrem dormir. Però per contra, veiem un animaló que fins ara no havíem pogut conèixer. Aquí l’anomenen “equidna”, i és un eriço de terra força gros. Un parell d’exemplars només entrar al parc, i algun wallabee despistat que ens mira passar. Parem el cotxe, però ja no som a temps de fotografiar aquests marsupials d’aparença similar a la del cangur, però més petits.

PointNepeau

Aturem el vehicle al parking, i fem una passejada fins a la platja. No hi ha més fauna que ens surti a rebre, així que desfem el camí fet, amb un objectiu clar i concís. Trobar un lloc on dormir.

PointNepeau2

PointNepeau3

PointNepeau4

PointNepeau6

Sembla que no es pot dormir allà on vulguis, i per aquí no hi ha cap càmping gratuït, tal com indica el nostre llibre de carreteres que venia incorporar amb la furgoneta. És tard, i ens algun dels que parem a preguntar a la carretera de la costa, ja no hi ha ningú que atengui, així que finalment ens aturem a un, on per 35$ dormirem en una parcel·la on hi cabria quasi tot el saló del caravàning sencer. No necessitem tant espai, però no hi ha descompte, així que aprofitarem l’endoll a la nostre disposició, l’espai per netejar una mica de roba, i unes dutxes d’aigua calenta, però això ja serà demà…

Sorrento

Mentrestant, un sopar a base d’enciam, i carn de cangur acompanyada de xampinyons, que està espectacular. I amb tot això fet, ens disposem a muntar per primera vegada el llit. No fa calor, i tampoc fred, crec que avui tindrem una bona nit, ja us explicarem demà…

Informació pràctica:

– Ruta: 121km Melbourne – Point Nepean National Park – Sorrento

– La furgoneta de Spaceship està molt ben adaptada i tenint en compte el preu és una de les millors opcions.

– A Mornington Peninsula no hi ha cap càmping gratuït, i la zona està bastant vigilada, així que no és molt bona opció el Free Camping.

Advertisements

8 thoughts on “Dia 277: Cap a Mornington Peninsula

  1. Molt bé, l’equidna !! és un dels pocs mamífers, juntament amb l’ornitorrinc, que posen ous, com les aus !!! Són els monotremes.

    • Albert quan tornem ens hauràs de fer alguna classe, perquè ens estem interessant molt i molt per la fauna… Preciós l’equidna, i estem intentant veure algun ornitorrinc però de moment no hi ha sort. Aquí l’anomenen platypus. És el mateix?

      • Quan vulgueu he he ! Sí, l’ornitorrinc en anglès li diuen platypus, és l’Ornithorhynchus anatinus. L’estranya aparença d’aquest mamífer ponedor d’ous, amb bec d’ànec, cua de castor i potes de llúdria desconcertà els naturalistes europeus quan se’l trobaren per primer cop i alguns d’ells el consideraren una falsificació elaborada. A més, és l’únic mamífer verinòs: els mascles tenenm una pua verinosa a les potes posteriors. Vigileu no els toqueu !!

      • Tranquil que no ho farem 😉 tot i així anirem a un parc aquí a la vora per veure si els podem veure 😉

  2. Cada vegada trobeu animals mes exòtics .Espero que el nou vehicle us funcioni a la perfecció.Petons, Avi.

  3. Ahir no vaig poder llegir el post i ara comprovo que hi surto esmentada. Ja m’explicareu en què m’assemblo a la Mourney. Espero que sigui bo, hehe

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s