13 de març

Primera nit superada amb èxit. Poc a poc anirem polint els matisos que facin que la furgoneta i nosaltres ens fusionem en un, però al primer contacte ens agrada i força, aquest vehicle. El càmping on som, és una autèntica passada en quan a la seva situació. En dos passes, caus i ja ets a la sorra, on unes casetes de fusta pintades de diferents colors fan d’avantguarda en front de l’oceà.

Així et despertes amb una energia immensa, i mentre esmorzes després d’una dutxa que fas a consciència perquè no saps quan serà la propera, mires la parcel·la del davant, on una caravana clàssica està aparcada. Al seu costat, un parell de cadires des d’on tens una vista privilegiada del litoral, ja que està uns deu metres elevada al nivell de platja. La mirem, i les desitgem; cadires, caravana i parcel·la. Potser en un futur. Ara de moment feliços amb el que tenim, toca engegar el motor i moure’ns, que això si que ho tenim, la facilitat de posar en ruta el nostre vehicle és insuperable.

Aquesta zona on ens trobem, és plena de raconets per explorar. Alguns són parcs nacionals protegits entre urbanitzacions amb cases d’aquelles de pagar en cent o mil anys. En un dels llocs hi ha un far, com per tota la costa australiana. Al costat del far, un parking i unes taules de pícnic que aguanten el sol de justícia. I allà rondant, una guineu. No la veiem esperar menjar de les taules. Està recorrent la zona, a veure que pot caçar. Algunes fotos es deixa fer, però quan canviem l’objectiu per captar-la de més a prop ens adonem que l’antic objectiu no funciona per a la càmera nova. La guineu marxa cansada d’espera el seu retrat i amb ella una mica de la nostra energia.

Proves i més proves de tot tipus. Llegir instruccions per intentar trobar una solució, però no hi ha manera. Sembla que haurem de canviar d’objectiu. No en sentit metafòric, si no que n’haurem d’anar a comprar-ne un. Ens gira el cap, perquè no són barats aquests trastos, i això no és la meca de la civilització. Cap fred, i a menjar un entrepà per pensar amb la panxa plena, que entre una cosa i un altre hem arribat a migdia.

Decidim que cal desfer la carretera feta per buscar una botiga que l’Eva va veure al passar i on creiem que trobarem bons preus, però abans i ja que som aquí anem a fer una volta fins al mirador. Ja n’hem vist forces, però els ulls no es cansen de veure bellesa en estat pur. El far no el trepitgem, i així li donem sentit a la seva tasca d’orientar-nos de retorn cap al cotxe, aparcat allà on el vam deixar.

Desfent carretera, i veient petits pobles on intentar trobar una botiga de ròtol groc on anunciï la cadena JB-Hifi, anem passant la tarda. Finalment, un poble que sembla més gran, i a l’Eva li ha semblat veure un color groc allà al fons. Per sort, uns grans magatzems, i entre supermercats, cinemes i botigues, tenim la sort de trobar el que buscàvem. I a més, just l’objectiu que necessitem, està rebaixat.

Contents per haver gastat menys del que pensàvem, però sabent que aquesta compra encara avança més el nostre retorn a casa, i que d’aquesta manera farem contents a mares, família, i alguns amics, aprofitem per comprar alguna cosa més per aquí, i ja decidim sortir de la Mornington Peninsula, i buscar un càmping gratuït, per intentar compensar… ☺

El que trobem està a la localitat de Powong, o si més no aprop, i hi ha una zona on acampar sota els arbres, i uns lavabos d’allò més senzills però força nets. És curiós, però ens sorprèn que aquí, vagis on vagis, sempre trobes els lavabos nets i amb paper preparat i llest per ser utilitzat.

El sopar, i unes cerveses fredes, seran la nostra recompensa pel dia d’avui.

I ara a dormir, que demà, ja amb nou objectiu tot anirà molt i molt bé!!!

Informació pràctica:

– Ruta: 166km Sorrento – Cape Schanck – Frankston – Poowong

– A 1km al sur de Poowong a la carretera de Bass Valley entre Poowong i Bena trobareu un free càmping amb lavabos.

– A Frankston els preus de la gasolina són els més barats que hem vist de moment, així que si hi passeu, ompliu el dipòsit!!