14 de març
Wilson Promontory, així es diu la zona cap a on anirem avui. Un parc nacional on el vent segur serà protagonista absolut, perquè formarà unes onades poderoses que modelaran el litoral i aquestes platges tant espectaculars, que els surfistes aprofitaran tot i la temperatura de l’aigua que és força freda.
El cafè amb llet de bon matí és un bon punt de partida per deixar enrere una nit de son profunda, encara que amb un lleuger rerefons de fred que s’escola per les obertures de l’habitacle, travessa la manta que ens tapa, i fa que quan et toca la pell, sentis la necessitat d’ajuntar-te més al teu veí de llit. Per sort, era l’Eva i no un cangur australià de dos metres, així que ja va bé la fresqueta nocturna… ☺
Una bona idea que ens està funcionant a tot el territori australià, és adreçar-nos a una oficina d’informació turística on preguntar sobre les coses a veure, recollir mapes, i altres dubtes que tinguem. Aquí el tema dormir el tenim resolt, perquè només ens trobem a uns 15 quilòmetres del càmping on hem fet nit, i que segur que aquesta nit repetirem, així que a la fantàstica i simpàtica dona que ens atén només li hem de preguntar al voltant del que anar a veure.
Aquí a Wilson Promontory hi ha un parell de caminades llargues a fer, però nosaltres ens acontentarem amb les curtes. I així, sota l’avís omnipresent de que pots trobar animalons que creuin la carretera en qualsevol moment, arribem a Tidal River, la nostre primera parada del dia.
Un càmping de pagament, i una zona ben condicionada perquè els surfistes facin neteja després del bany. Barbacoes i demés, que converteixen el lloc en un bon emplaçament on fer aturada per dinar acompanyat de les sempre presents gavines. Nosaltres, anem cap a la platja.
Molta gent a l’aigua, tots vestits amb pell artificial de neoprè, i alguns amb taules de surf. La platja llarga, i no massa profunda, d’aquelles que has de caminar perquè l’aigua t’arribi als genolls, però que alhora la fa perfecte per si només vols passejar i fer fotografies de tot el que t’envolta…
Un bon lloc on començar a testar l’objectiu nou i la càmera. Les fotos semblen millors, potser estem suggestionats al avaluar-les, el que si que és segur és que les fotos pesen més a l’hora de descarregar-les, així que si ja teníem problemes d’espai per emmagatzemar-les, a partir d’ara haurem de fer quasi màgia.
Les platges aquí són delicioses. No penses massa en el bany, potser perquè saps de l’aigua freda, o el vent que bufa no acaba de deixar que la calor faci el seu paper fins al punt que necessites refrescar-te. Aquí, i nosaltres que no tenim en ment cap taula de surf, de moment, ni neoprè per posar-nos, les visitem per passejar i per fotografiar, perquè en cada una, el contacte amb la natura dona matisos diferents, com per exemple a Squeazy Beach on incorporem roques i rierol.
Uns nens jugant, i que també volen aparèixer a les nostre fotografies, ens fan riure una estona.
La última platja del dia és Wisky Bay , una llarga passarel·la t’hi porta des d’on hem aparcat el cotxe. Aigües estancades, i tot i que és bonica, potser és la que menys ens agrada, tot i que pel nom poguéssim pensar que era la que més prometia… ☺
Ara toca tornar, per la mateixa carretera per on hem vingut. Hi ha un animaló que desitgem veure i que de moment no hem tingut la sort. Es tracta del Wombat, un marsupial que camina a quatre potes, i que no acabem de veure en moviment. Lamentablement les senyals que trobes al camí no són suficients alhora de tenir precaució, i de moment els únics que hem vist, han sigut morts a la carretera, així que ara mateix….es busca Wombat!!!!
El càmping avui és el mateix d’ahir a la nit, però està molt més buit. Un parell de caravanes i nosaltres som els tercers, així que escollim el lloc que volem, i a preparar un bon soparet per acabar el dia de manera ideal.
Informació pràctica:
– Ruta: 237km Poowong – Korumburra – Tidal River – Squeaky Beach – Whisky Bay – Leongatha – Poowong
– A Norman’s Beach a Wilson Promontory podeu trobar aigua per recarregar reserves i també dutxes tot i que són d’aigua freda.
26 Març 2014 a les 9:07
Vaja platges més maques !!
28 Abril 2014 a les 8:32
Les platges boniques, però de moment les millors segons el nostres parer les de Western Australia, i especialment a Esperance
26 Març 2014 a les 9:57
Mario, ja no fas “saltirons”…?
28 Abril 2014 a les 8:32
I tant!!!! En seguiré fent algun, i esperem que durin tant com el viatge…
26 Març 2014 a les 10:38
No esteu tips de platges? Jo ja necessitaria muntanyes amb tant de mar… Quines melenes, Eva!!
28 Abril 2014 a les 8:34
Doncs ja canviarem ja… Molta muntanya per aquí no n’hi ha, però crec que al proper pais la recuperarem. I si que te unes melenes bones, està cada dia més maca 🙂
26 Març 2014 a les 12:25
Eva,tambe he observar la magnifica melenes que portes ara !!!!. Aviat no et coneixerem. Petons, Avi.
28 Abril 2014 a les 8:35
La deixarem a Mongòlia que allà les dones que respectaven la tradició no es tallaven els cabells