15 de març

Avui ja sabíem que seria un dia emocionant pel lloc on pensàvem anar, però potser no imaginàvem que realment ho seria tant. Animalons n’hi ha a Austràlia i molts, i a nosaltres ens encanta anar-los a trobar. Hi ha una petita illa anomenada Philip Island, i en ella hi ha una bona concentració d’atractius per veure fauna, i a més te l’afegit que per a nosaltres és una part molt interessant, que no has de pagar ferry, ni cap taxa d’entrada, perquè està a poca distància del continent, i han construït un pont per arribar-hi. El plat estrella, són el pingüins que cada capvespre tornen a la illa, però d’això ja en parlarem més endavant…

Així que avui ha sigut un dia de cremar la càmera, d’un torrent d’emocions que començaven després d’esmorzar com cada dia, i aixecar la vista cap al cel, on alguns rajos de sol il·luminaven el nostre camí. La primera cosa a veure, un lloc anomenat Eagles Nest, o niu de les àligues. El nom promet, ens dèiem mentre aparcàvem, i tot i que d’àligues no n’hem vist, la vista panoràmica i uns ocellots sobre la roca que dona nom al mirador, fan un conjunt realment impactant.

El cel que es va tapant. El vent fa ballar el núvols al compàs que ell marca, i tant tens solet com tot tapat i ben tapat. Diuen que a Melbourne, i es pot fer extensible a la resta de l’estat, pots tenir les quatre estacions en un mateix dia, així que no marxis de casa, tot i que el sol llueixi de bon matí, sense una jaqueta sota el braç, o això diuen almenys…

Parada i fonda que s’acosta l’hora de dinar abans de creuar el pont cap a la illa. Nosaltres ja comencem a intuir la gana, però pels que arriba l’hora de dinar és per una colònia de pelicans domiciliada a San Remo, una petita localitat pesquera a tocar de l’entrada a Philip Island. Les dotze és l’hora que la cooperativa del poble els dona de menjar alguns restes de peix que els ha sobrat del seu menú de “fish and chips”, i tot i que nosaltres arribem una hora abans, ja son a la platja tots ben posats esperant.

Curiosos aquests ocells, no n’havíem vist mai de tant a prop, i ens impacta lo grossos que són quan s’estiren.

La manera que jeuen per descansar, mentre acomoden el cap amb els ulls que miren enrere fixament, i es tapen parcialment amb les ales. Semblen un animal completament diferent, un bon espia si fessin cinema d’animals on calgués vigilar algú.

I sobretot ens sorprèn, un moviment que fan estirant el coll, i obrint el bec mentre l’arquegen d’una manera inversemblant i estranyíssima.

L’hora de dinar ha arribat per a ells. I puntuals a la cita arriben molts turistes per a poder-ho veure, arriba una noia amb un carregament de menjar per ells, i mentre va explicant coses del pelicans, els hi dona el seu menjar, raspes de peix que ells engoleixen com si res, fent formes molt curioses al que seria el seu coll.

La veritat és que la tant esperada hora de menjar ens la imaginavem més espectacular, però, només l’estona anterior on hem pogut fotografiar a tort i dret aquests ocellots tan impactants ja ha valgut la pena.

Tan veure com menjaven el pelicans se’ns ha obert la gana, així que uns entrepans i a la carretera un altre cop!!!

Només entrar a Phillip Island trobem l’oficina de turisme on ens anem a informar de coses a veure i de preus (aquí sembla que tot és un negoci…).

Teníem massa ganes de veure Koales, així que anem directes al centre de recerca d’aquests animalons, per assegurar-nos el veure’ls, i a part saber alguna coseta més sobre ells.

Després de pagar 11,90$ per persona, passem a la zona amb informació on podem veure quins són els seus habitats, que els hi agrada menjar, on els pots trobar (bàsicament a la costa est d’Austràlia) i quins tipus de koales es poden trobar, al igual que quins sons fan en funció del que volen o necessiten.

I sabent una miqueta més, passem a la reserva i anem directes a unes passarel·les on ja en pots trobar… i que difícil que és descriure l’emoció de poder veure el primer, en el moment que el veus en una branca, abraçat a ella, i amb aquella carona… aixxx és que el voldries abraçar tu!!! Són com un peluix que t’enduries a casa!!!

I així seguim passejant per les diferents passarel·les i n’anem trobant més, en postures variades, uns d’esquena, uns altres mirant-te, gairebé tots dormint, tot i que algun resta despert i et mira quan t’apropes…

I de cop… aixxx que sota les passarel·les, per sort lluny de nosaltres veiem una serp!!!! Ahhhh!!!! sort que nosaltres estem a dalt i ella a baix…. aquest animaló ja no m’agrada tant eh???

I acabades les passarel·les, podem passejar pel voltant, on podem veure uns ocellots que no havíem vist encara de color gris i rosa i…. un altre dels animalons que encara no havíem pogut veure…. el wallabi!!!! Un marsupial semblant al cangur però més petit i més fosc!!! Aixxx també moníssim!!!

Sortim del centre encara super emocionats, i ens dirigim cap al Pinguin Center, el lloc més conegut de l’illa i on a la posta de sol es poden veure pingüins tornant cap a la platja, l’espècie que es pot veure allí són els Fairy Penguins.

Arribem i decidim que ja més tard tornem i ja comprarem llavors l’entrada, que per cert es força cara, 23,90$ per persona, i a més no es permet fer fotos!!!

Per fer temps, anem cap a The Nobbies un dels caps de l’illa on a vegades es poden veure foques. Però de moment el que si que veiem per la carretera abans d’arribar-hi són alguns wallabies saltant!!!

I la zona… doncs bastant espectacular, una zona de penyasegats amb unes vistes espectaculars, però amb un vent…. i tapat Mario…. que sembla que es gira pluja….

Mentre passegem per les passarel·les comencen a caure gotes, i pensem… em sembla que millor no anem a veure els pingüins, massa diners per estar sota la pluja i a més sense poder-hi fer fotos!!!

I de sobte, en unes caixetes que hi ha just al costat sembla que es mou alguna cosa… sii, és un pingüí!!! No el veiem molt bé però si, sembla que els tenen aquí per a que pugui créixer sense problemes!!!

Així que ben xops per la pluja que ja ha començat a descarregar sobre nosaltres, ens anem contents cap a la furgo on ens canviem de roba, i decidim tornar cap al càmping que no sembla que això hagi de parar….

De tornada i just quan posàvem gasolina hem vist un lloc de pollastres al ast, i…. decidit!!! En comprem que segueix plovent com si s’acabés el món serà difícil poder cuinar, i per menjar un altre entrepà ja tindrem temps, i que millor que acompanyar-lo amb una ampolla de “sarsaparrilla”…. ☺

I ara ja cansats i amb el cap ple de records i emocions viscudes…. ens anem a dormir!!!

Informació pràctica:

– Ruta: 166km Poowong – Eagles Nest – San Remo – Koala Conservation Center – The Nobbies – Poowong

– Podeu veure com alimenten als pelicans a San Remo al port a les 12, no s’ha de pagar, però us recomanem arribar-hi abans i ja els podreu veure amb una mica menys de gent.

– L’entrada al Conservation Center de Koales val 11,90$ per persona

– L’entrada al Penguin Parade val 23,90$ per persona, allí hi podeu trobar wifi gratuïta.

– Val molt la pena anar a The Nobbies per gaudir de les vistes i la natura.